Cada deu anys, Valls té una fita inoblidable. Les Festes Decennals de la Candela.

Les Festes de la Candela són quelcom més que unes festes, són un repte del pas del temps que Valls ha d’assolir, són un repte de la història, de la tradició a la qual ens agrada d’enfrontar-nos. Cada vegada han de tenir alguna cosa per recordar; els vallencs les fem servir moltes vegades de punt de referència i moltes vegades són l’excusa per fer unes tasques que, normalment, trigarien molt a fer-se.

Ens trobem, doncs, a les portes de la celebració de les Festes Decennals en honor de la Mare de Déu de la Candela, de la qual se’n complirà el centenari de la coronació. Per a qualsevol vallenc, la imatge de la Mare de Déu de la Candela té tanta importància religiosa que aquest aspecte està molt per damunt de les perspectives artístiques o arqueològiques que l’acompanyen. Amb tot, si aquests aspectes tocables tenen un interès remarcable, serà just que ho valorem i ho reconeguem per tal de delectar-nos en els mèrits humans que hi concorren i donen més relleu i valor espiritual en aquesta imatge.

En les Festes Decennals de l’any 1911, hi ha un punt de referència que fa difícil d’oblidar i que marca l’origen d’una fita que és recordada en la història de les festes decennals, com la que se’ns presenta. Em refereixo al fet de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Candela, la qual ha esdevingut una fita. Aquella celebració donà peu a la institució de la Salve que es canta, cada dissabte, al seu altar.

En el llibre 1791-2001 – 210 anys de la història de Valls, d’en D. Gonzàlez, explica que per la coronació d’una imatge es necessiten algunes condicions: que sigui de les més venerades i conegudes; que sigui antiga; que hagi obrat miracles i que la devoció s’hagi manifestat en peregrinació i altres actes. Si la imatge reuneix aquestes condicions, s’haurà de fer un historial envers la imatge, demanant la seva coronació, i adreçat al Sant Pare s’hi ha de manifestar que la corona anirà a càrrec dels peticionaris o se sol·licita del Capítol de Sant Pere, del Fons de la Fundació.

Tots aquests documents aniran acompanyats dels informes favorables dels Ordinaris de cada lloc. Les súpliques enviades al Sant Pare passen, posteriorment, al Capítol de Sant Pere, que, en aquests casos, fa les vegades de Congregació Romana, i que ha de decidir de la conveniència o no de l’esmentada coronació.

En cas afirmatiu, el cardenal arxiprest de la Basílica envia in Rescripte Pontifi, delegant al propi bisbe per l’acte de la coronació.

Segons mossèn Eusebi Ribas, en la seva Monografía de la devoción a la Virgen de la Candela, de Valls, comenta que, des de la nostra ciutat, s’enviaren dos expedients a Roma demanant la deguda autorització per la coronació de la imatge de la Mare de Déu de la Candela. El primer fou enviat per mossèn Josep Cosidó i Martí, ecònom de la Parròquia de Sant Joan i, lamentablement, no obtingué la resposta que s’esperava en aquell moment. El mes d’octubre de l’any 1910, cessà en el càrrec per haver estat nombrat successor d’aquest mossèn Manel Tarrés Orga. Mossèn Josep Cosidó va morir a mitjan del mes de febrer de 1911, pocs dies després d’haver estat coronada canònicament la patrona de Valls. Amb motiu de la seva mort, el bisbe de la Seu d’Urgell, que havia assistit a les festes -i, alhora, gran amic de mossèn Josep Cosidó-, va dirigir unes paraules a la família d’aquest que deien: “Bien pronto la Virgen ha coronado a quien la coronó”. Doncs, per l’expressió, podem pensar que el seu treball havia ajudat a la concessió de la coronació.

Mossèn Manuel Torres va enviar un nou expedient el mes de novembre de 1910. En representació del clergat, firmava el mossèn, en representació de l’Arxiprestal de Valls; en nom de la ciutat, l’alcalde Joan Casas Bofarull; i amb el corresponent informe favorable, l’arquebisbe de Tarragona, el Dr. Tomàs Costa i Fornaguera.
Així i d’aquesta manera se’n fa menció en el treball Derechos de Ntra. Sra. Santa María Virgen de la Candela a ser solemne y canónicamente coronada, de Jurado Carrillo.

Amb l’ajuda d’algunes persones influents de la Cúria Romana, l’expedient va anar fent els seu curs. Va influir-hi força la mediació d’un prelat vallenc que llavors residia a Roma, en Josep de Calassanç i Homs, que, en diverses cartes adreçades a la família de Valls, anava informant de l’estat de l’expedient. També i d’una manera especial, va influir-hi la mà del Rvd. Lluís Albert, rector del pontifical Col·legi Espanyol de Sant Josep de Roma.
La concessió de la Coronació era adoptada en nom del summe pontífex, en aquella ocasió pel crdenal arxiprest de la Basílica de Sant Pere del Vaticà i, per tant, president del mencionat capítol, el Dr. Mariano Rampolla del Tindaro, secretari d’Estat que havia estat del Papa Lleó XIII.

Tanmateix, la bondat del Papa Pius X, va concedir l’acord de concessió el dia 11 de desembre de 1910 i, l’endemà, a les 12 del migdia, va rebre’s a la nostra ciutat la notícia. Sembla que va haver-hi repic general de campanes a totes les esglésies de Valls, i l’alcalde de Valls va publicar un ban en què comunicava oficialment la notícia. S’hi invitava tots els vallencs i vallenques a contribuir a la subscripció per costejar l’import de la corona que la ciutat havia d’oferir a la seva patrona. (Cal fer esment, que, segons Jurado Carrillo, abans esmentat, diu que això va succeir el dia 25 de desembre, dia que es va firmar l’autorització favorable per a la Coronació).

A propòsit d’enviar expedients a Roma, des de la ciutat de Valls, segons Baltasar Segú Homs, cal mencionar que, amb motiu de la fundació de la Congregació Mariana l’any 1908, a més de l’expedient canònic que van haver de tramitar a l’arquebisbat de Tarragona, fou precís acudir a Roma per obtenir l’agregació de la Congregació a la Prima Primària existent a la Ciutat Eterna. El gener de 1909 va arribar el document amb l’admissió de la Congregació. Aquest va ser el primer document a rebre’s a la nostra ciutat, procedent de Roma, en el qual s’esmenta la Mare de Déu de la Candela. Llavors, encara no s’havia obtingut la gràcia de Coronació Canònica.

Per part de l’alcalde d’aquell temps, Joan Casas, i dels obrers de la Mare de Déu de la Candela, es convocà un concurs de joiers per tal de veure qui podia ser l’artífex de la corona. Finalment, se n’encarregà la confecció a l’industrial de Barcelona, D. Francesc Selva, deixeble dels germans Torroella de Barcelona, coneguts pel seu prestigi en l’art de l’orfebreria. La corona pesava trenta unces d’or i tenia encastades unes setanta pedres precioses, entre brillants, diamants, maragdes i robins.

A causa de la gran transcendència que, en la vida religiosa de Valls, representava el fet de la Coronació, arribat el dia 2 de febrer, assistiren a l’acte religiós l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Tomàs Costa Fornaguera, i els il·lustríssims Srs. Dr. Joan Benlloch, bisbe de la Seu d’Urgell i, més tard, cardenal-arquebisbe de Burgos, el Dr. Francesc de Pol, bisbe de Girona, i el Dr. Joan Antoni Ruano, bisbe de Lleida. Altres llocs preferents eren per als senyors marquès de Marianao, batlle de Barcelona, els senyor marquès de Vilanova i la Geltrú, i el senyor batlle de Valls. La missa pontifical va anar a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, en la qual va llegir el document que donava peu a coronar la Mare de Déu de la Candela, i que deia així: “Te delegamos para que en nuestro nombre, puedas tributar este honor a la Reina de los cielos y tierra, poniendo en la cabeza de su Santa Imagen, corona de oro con el ceremonial que en semejantes casos usamos y cuyo ejemplar impreso te mandamos”. Tot seguit, es va procedir a l’acte i l’alcalde de Valls lliurà les corones de la Verge i de l’infant Jesús al senyor arquebisbe. Mentre es cantava l’antífona Regina Caeli, el senyor arquebisbe pujà al Cambril i col·locà la corona a la Mare de Déu.

Arribat el moment de celebrar els 25 anys de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de la Candela, foren fetes per subscripció popular les escalinates de marbre que pugen al cambril de la Mare de Déu. Els actes religiosos d’aquell any, tingueren major solemnitat que en d’altres anys ordinaris, però l’any 1936, la imatge, l’altar i el cambril de la Candela foren parcialment destruïts per la revolta civil. Un cop finalitzada la Guerra Civil, començà una nova època.

Aprofitant les Festes Decennals de l’any 1951, es va beneir una nova corona en substitució de la robada l’any 1936, sembla que de la caixa forta de la Casa de la Vila. Va adquirir-se per subscripció popular. Aquesta nova corona fou realitzada per l’orfebre vallenc, Jaume Mercadé, i l’alcalde de la ciutat d’aquell temps, en Josep M. Fàbregas Cisteré, en feia ofrena a l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Benjamín de Arriba i Castro, amb les següents paraules:
“En nom de la ciutat us ofereixo aquesta corona per a la Verge de la Candela, per substituir la que la barbàrie va destruir, i en el mateix nom aprofito l’ocasió per fer la promesa solemne que, si cent vegades l’impietat destruís la corona, cent vegades la ciutat repararia l’ofensa”.

L’arquebisbe va beneir-la i va col·locar-la damunt el cap de la imatge, que havia estat baixada del tron major per col·locar-la en un peu, a propòsit, al centre del presbiteri.

Arribades les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l’any 1961, aquestes coincidiren amb les noces d’or de la coronació canònica i, per celebrar-ho, el dia 4 de febrer al matí els nens i les nenes de Valls ompliren l’església arxiprestal de Sant Joan per tal d’oferir al nen Jesús de la Verge de la Candela una corona adquirida per subscripció popular, una part de la qual fou costejada per una família. La corona, idèntica en matèria i formes a la que porta la Mare de Déu, fou realitzada també per Jaume Mercadé.

Al fer l’entrada l’arquebisbe auxiliar en el temple arxiprestal de Sant Joan, Dr. Laureà Castán Lacoma, el nen Antoni Filgueiras Martí li va entregar la corona, mentre la nena Encarnació Pérez Serrano recitava unes breus paraules d’agraïment a la Mare de Déu, que donaren pas al fet que l’arquebisbe col·loqués sobre el cap del nen Jesús la corona.

Tots aquests esdeveniments han estat motiu perquè fossin unes festes especialment lluïdes i diferents per a la gent a qui els va tocar de viure-les. Per molta importància que hom pugui donar als orígens de les Decennals, és evident que el gran significat que aquestes tenen és fruit de tot allò que s’ha anat incorporant al llarg de molts decennis d’història, que, malgrat el pas vertiginós del temps, cal respectar, conservar i, alhora, agrair.

Que les Festes Decennals de l’any vinent esdevinguin, doncs, una part més de la història de la ciutat…