Publicat: juny 29, 2010
El diumenge 26 d’agost de l’any 1990, amb la presència del conseller general de la regió del Lot, Maurice Fabre, l’alcalde de Cahors, Bernard Charles, i l’alcalde de Prayssac, Michel Lolméde, per la part francesa; i per la part catalana l’alcalde de Bràfim, Guillem Segarra i alguns regidors del Consell Comarcal de l’Alt Camp, M. Rosa Llurba i Jaume Bartolí, va tenir lloc l’acte d’agermanament entre els pobles de Prayssac i Bràfim.
Un any després, concretament el 25 de juliol de 1991, l’alcaldessa de Bràfim, Montserrat Ruiz, i l’alcalde de Prayssac, Michel Lolméde, signaven l’acta d’agermanament amb la presència dels iniciadors de l’agermanament, M. Rosa Llurba del Consell Comarcal de l’Alt Camp i Guillem Segarra, ex-alcalde de Bràfim.
Després de 20 anys, les dues poblacions ho van voler celebrar retrobant-se en un punt entremig d’ambdues localitats, els Pirineus. El grup de Bràfim, format per 25 persones, va sortir de bon matí direcció a la localitat de Luz St. Sauveur on els esperaven les famílies de Prayssac.
L’endemà sortida amb l’autocar cap a Gavarnie, el poble més alt de la regió, situat al circ de Gavarnie, una muralla semicircular de 6 km de diàmetre on hi cauen centenars de cascades i, entre elles, la més alta d’Europa amb 422 m. d’alçada, declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els més valents van arribar tot caminant fins a sota mateix de la cascada. A la tarda, i després d’un bon dinar, es va anar cap a Cauterets – Pont d’Espagne, on es van visitar unes altres espectaculars cascades i també el pont que Napoleó va fer construir per a la seva primera dona, Josefina. A la tornada, va tenir lloc el sopar oficial dels 20 anys amb balls i espectacles tradicionals. El president de l’agermanament per part de Prayssac, l’alcalde de Prayssac, la regidora de l’ajuntament de Bràfim i l’exalcalde iniciador de l’agermanament van fer els corresponents discursos. Tots ells van fer un repàs en la història de l’agermanament i van coincidir en què aquests anys han servit per intercanviar cultures, amistats… i van deixar clar que el paper dels joves és fonamental per assegurar la continuïtat de l’agermanament.
Diumenge, l’últim dia del 20è. aniversari, el grup es va dirigir cap a la Mongie tot passant pel Tourmalet, on es va agafar el telefèric i, gràcies a les traduccions de Sr. Òscar Segarra, es van poder seguir les explicacions de la visita de l’observatori més alt d’Europa, situat al Pic du Midí a 2877m. Després de dinar foto de grup i tradicional cantada del “Cant dels Adéus”. Després van arribar els comiats i fins l’any vinent a Prayssac. Sens dubte, un viatge inoblidable i un acolliment familiar excel·lent.