Ja ha arribat la primavera i comença al igual que va acabar l’hivern, amb l’atur a Catalunya i a Espanya pels núvols. Els governs espanyols i català tenen un problema molt gran que fins al moment no saben resoldre. Fins ara, el govern de la Generalitat, amb la seva consellera de “treball” al capdavant, Mar Serna, i el Ministre de treball del PSC-PSOE, Celestino Corbacho, estan mostrant cada dia que passa la seva “incapacitat” a l’hora de crear nous llocs de treball a Catalunya i a Espanya. Per més “INRI”, a Catalunya liderem, negativament parlant, el rànquing de destrucció de llocs de treball a Espanya, i en aquests moments tenim 604.000 aturats i en el conjunt de l’estat espanyol voregem els 4.200.000. Les xifres són “marejants” i parlen per si soles i és llastimós que el govern espanyol i català siguin incapaços de fer alguna cosa positiva per redreçar la situació.
El més preocupant de tot és que segons les xifres del mes de març, 1 de 2 treballadors que estan a l’atur tenen “poques o molt poques” possibilitat de trobar feina en aquests moment. I davant d’aquesta situació, el govern espanyol l’únic que ha fet, i a la desesperada, venint la que se li venia al damunt, és augmentar les mesures de protecció social (sort), per mirar de contenir i parar la “sagnia” del daltabaix social i econòmic que aquesta situació està generant en els milers de famílies catalanes i espanyoles que tenen algun o tots els seus membres a l’atur.
Ja fa molts mesos que tothom es fa la mateixa pregunta: Quan s’acabarà això? El govern català, al igual que fa l’espanyol, només fa que encomanar-se a la “providència” de que en algun moment arribarà la recuperació. Aquesta, al igual que passa amb la “faula del llop”, acabarà arribant, però ara mateix ningú sap quan serà. Vàrem ser els últims en reconèixer que estàvem en crisis, estem sent els últims en aplicar polítiques correctores i el més llastimós de tot és que també serem els últims en sortir-ne.
A Catalunya el PSC i el govern tripartit, i a Espanya el PSOE, estan fracassant estrepitosament amb la gestió de la crisis econòmica, on cada dia que passa, en contra de les previsions optimistes del govern català i espanyol, l’atur puja i puja, i on cada vegada hi ha més famílies amb seriosos problemes per arribar fins a final de mes perquè algun o tots els seus membres estan a l’atur. Ja sabem que és complicat gestionar una situació com aquesta, i que calen molts esforços i complicitats per fer-ho, i en aquest sentit CIU no s’ha arronsa davant d’aquesta situació, no ho va fer en el passat i menys ho farà ara. CiU passa de “les paraules als fets concrets” al Congrés dels diputats i donarà suport al “mini pacte” de Zurbano tot i considerar que les mesures arriben tard i són insuficients. Segons Felip Puig, aquest pacte “recull bona part de les nostres propostes i fins a últim moment intentarem incorporar-ne més”, “per responsabilitat Convergència i Unió hi serà”. “És insuficient però necessari”.
La gent de CIU som plenament conscients que en aquests moments hi ha molta gent arreu de Catalunya i Espanya que ho està passant francament molt malament, i només ens queda dir, que nosaltres estem convençuts, que se’n podem sortir, perquè ja ho vàrem fer en el passat, però perquè això sigui possible calen canvis i aquests només arribaran de la mà d’un govern de CIU a la Generalitat de Catalunya, encapçalat per l’Artur Mas. Amb un govern que aposti de manera decidida i sense lligadures, per Catalunya i la defensa dels seus interessos arreu.
No tenim la recepta màgica per acabar amb la crisi, però tenim experiència i il·lusió en recuperar a Catalunya i a la seva gent en tots els seus aspectes, social, econòmic, industrial, prestació de serveis, etc. L’economia catalana és com una gran màquina, on totes les seves peces han de funcionar alhora i sense grinyolar ni perdre oli, i en aquests moments, la màquina ja fa temps que grinyola i els mecànics de “Ca Montilla”, fins al moment han estat incapaços de trobar l’avaria. Alguna cosa no va bé, i el més preocupant de tot és que estem en 600.000 i pujant…