No dubto que sigui bo per a l’economia de les nostres terres una cursa automobilística d’aquesta envergadura com és la 46a edició del Ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada, que ha deixat uns bons beneficis, sobretot, a la costa més que no pas a les zones d’interior per on ha passat la competició. Bo per a tots els aficionats que poden gaudir dels primers pilots del mundial de ral·lis. Bo per als hotelers, restauradors i tots aquells que han tingut l’ocasió de treure’n un profit. Bo pel turisme i la consegüent promoció de la nostra província mundialment.

No cal dir que el ral·li és un gran referent, però no tot són flors i violes i algun preu s’ha de pagar: el que passa és que sempre el paga qui menys culpa en té. Per això, pot ser que no sigui tan bo per a l’entorn natural, que, en definitiva, és el paisatge, la flora i la fauna. I no tan bo per als propietaris dels terrenys que han estat envaïts per la massa de seguidors d’aquest esdeveniment esportiu.

No fa gaire feia un comentari amb una companya aficionada a la prova, la qual em deia que l’organització és respectuosa amb el medi natural i que ho deixen tot net a banda i banda de les carreteres. D’això no tinc ni el menor dubte que sigui així, però la realitat és ben diferent i no cal fer gaires esforços per comprovar, in situ, el rastre que deixen els espectadors del ral·li al seu pas per les nostres muntanyes. Jo no dic que l’organització s’hagi d’implicar més, però sí, la nostra administració, especialment el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que és força permissiu davant esdeveniments com aquest, on prevalen més els interessos econòmics que no pas la llei. Un Departament dur amb la gent del territori, però força tou a l’hora d’aplicar sancions o de reforçar la vigilància puntual davant esdeveniments com aquest.

Hem vist que una temporada més les carreteres de la demarcació han estat escenari del Ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada, una de les proves del mundial de ral·lis i hem tornat a lamentar el llastimós estat en què han deixat bona part dels boscos per on ha passat aquesta prova. Hem pogut comprovar personalment com dins el bosc s’ha fet foc, tot i que, la llei diu que no es pot fer cap mena de foc a menys de cinc-cents metres d’una zona boscosa. Ampolles de plàstic, llaunes i bosses plenes de brossa campen pels llindars dels boscos i terrenys propers a les carreteres. Acampada il·legal i arbrers tallats a cops de matxet, tot un ventall d’actes incívics que ningú atura i que, el més lamentable, es repeteixen cada any sense que ningú posi fre al vandalisme persistent any rere any, quan passa aquest ral·li per casa nostra.

Seria interessant que una part d’aquests beneficis repercutissin en esmenar les barbàries comeses contra la natura i contra d’incivisme massiu quan arriben aquestes dates esportives. Seria interessant poder creure que, encara, això es pot salvar.