Els fills i les filles de les dones que pateixen violència masclista també en reben les conseqüències. A Valls, l’any 2008, 100 infants van rebre els efectes de la violència masclista a la pròpia llar. Es tracta de nens i de nenes que viuen el terror de presenciar o de rebre directament agressions físiques i psicològiques en l’àmbit familiar.
A la comarca de l’Alt Camp, el nombre de víctimes va ser de 178 i al global de Catalunya, de 29.733. Per demarcacions, les xifres són les següents: Barcelona (21.869); Tarragona (3.186); Girona (2.955); i Lleida (1.723).
La Fundació Institut de Reinserció Social-IReS elabora anualment estudis sobre la quantitat d’infants que pateixen aquesta xacra i el nombre que rep atenció especialitzada a Catalunya i les Illes Balears. Els objectius principals són fer visible la problemàtica i ampliar el nombre de nens i de nenes que reben tractament, un percentatge que arriba només al 3% aproximadament.
Per a la majoria de la societat es tracta d’una situació invisible perquè es considera que els infants són víctimes col·laterals, però la realitat és que necessiten atenció especialitzada per evitar, entre altres conseqüències, que repeteixin quan siguin adults els models de conducta violents que han conegut. “S’ha d’acabar la falsa creença que els problemes dels infants se solucionen quan s’atenen les dones víctimes de violència masclista. Això no és així, necessiten un tractament diferent, com tampoc és veritat que afecti les famílies amb pocs recursos i d’immigrants”, diu la directora de la Fundació IReS, Montserrat Tohà.
Un aspecte que posa en evidència la poca atenció que en general es presta a aquests nens i nenes ho demostra el fet que no es comptabilitzen directament. És a dir, no existeix un registre global del nombre d’infants víctimes de violència de gènere. Per saber-ne la quantitat cal fer el càlcul a partir de les denúncies presentades per violència de gènere sobre les dones i multiplicar-les per la mitjana de fills per dona.
Així doncs, si el 2008 a Catalunya hi va haver 20.365 denúncies per una població de 7.364.078 persones, a Valls li corresponen 68 denúncies per 24.710 habitants. Si es té en compte el promig de nombre de fills que cada dona té (1,46), el resultat és que 100 infants van viure en un context familiar de violència masclista a Valls l’any passat.
La inexistència de dades oficials obliga a fer una extrapolació per poder difondre la problemàtica. La realitat, però, pot ser força més preocupant si es té en compte que el Consell General del Poder Judicial de l’Estat espanyol alerta que les denúncies per violència masclista representen el 15% dels casos.

Col·laboració
La necessitat que es recopilin, processin i publiquin les dades sobre el número de nens i de nenes víctimes de violència de gènere és una reclamació que fa temps que la Fundació IReS ha posat sobre la taula. En aquest sentit, el mes de juliol passat va coorganitzar amb Save the Children una jornada de treball a Madrid amb la participació del Ministeri de la Igualtat.

El model d’atenció de la Fundació IReS
Cada any, la Fundació IReS atén de mitjana uns 400 infants seguint un programa propi anomenat Mentories. Ho fa als municipis de Barcelona, Palma de Mallorca i Girona, els ajuntaments dels quals han confiat en la Fundació a l’hora d’adjudicar el servei social. És un model d’atenció psicològica i educativa amb sessions individuals i en grup per a infants d’entre 4 a 18 anys i el seu adult de referència, majoritàriament la mare. El tractament dura un any com a mínim.

“Jo també vaig ser invisible”
Amb l’objectiu de sensibilitzar la població en general i d’obtenir recursos per ampliar l’atenció social, la Fundació IReS ha dissenyat la campanya Jo també vaig ser invisible. Es tracta d’una exposició itinerant a través de la qual es descriu la problemàtica mitjançant continguts reals de testimonis víctimes de violència de gènere i que reben o han rebut atenció especialitzada a través de Mentories. La campanya té presència a internet al web www.apadrinafuturs.com, des del qual també es poden fer aportacions en línia.

Per saber-ne més
Des que es va començar a treballar amb les dones víctimes de violència de gènere, la immensa majoria d’esforços s’han adreçat a la seva recuperació. En aquest sentit, s’ha treballat en la falsa creença que quan la dona es recupera, els seus fills i filles es recuperen simultàniament. Aquesta visió no té en compte les necessitats dels infants i els concep com a elements col·laterals.
És imprescindible tractar els infants com a víctimes per sí mateixes per les greus conseqüències que la violència té en el seu benestar i en el seu desenvolupament. Arran de l’experiència dels serveis de la Fundació IReS, s’ha constatat que les dones víctimes de violència de gènere també demanen atenció per as seus fills i filles.
Les conseqüències no sempre són explícites i a vegades queden interioritzades, fins al punt que els seus comportaments poden no cridar gens l’atenció de les persones adultes. Un bon exemple és el rendiment escolar impecable, una característica en principi positiva però que pot ser fruit de l’aïllament. La situació oposada és la que crida l’atenció dels adults i és la que es detecta a partir de dificultats de concentració i d’atenció.
La intervenció en aquests infants és important per tractar el dolor que viuen i a més per evitar futures situacions de violència de gènere, en forma de repetició de rols que han viscut i la transmissió a generacions posteriors.
Perceben el món com un lloc insegur, normalitzen la violència com a forma de relació i se senten indefensos i vulnerables. A més, el fet que el seu àmbit familiar sigui hostil topa amb les informacions que els arriben sobre el significat de la família i l’amor incondicional dels pares i de les mares. Així doncs, el fet que socialment la llar sigui considerada un entorn segur, de protecció i de tranquil·litat genera encara més incoherència i incomprensió, la qual cosa converteix la violència en quelcom més danyí, més ambigu i més confús.
Els infants solen presentar molta culpabilitat pel que els passa a casa i molt sovint es converteixen en adults abans d’hora amb la voluntat de protegir la seva mare i/o germans i germanes.
Els nens i les nenes que són testimonis de la violència envers la mare i els que la reben de forma directa presenten efectes molt similars. Arribat aquest punt, és important significar que la immensa majoria dels agressors són homes, ja que suposen un 90% dels casos.
A mesura que la violència cap a la mare augmenta, les seves habilitats de maneig de la situació i dels seus fills i filles disminueixen. Cal destacar també que pateixen una desautorització constant per part del pare, una situació que genera desgast, pèrdua d’autoestima i una sensació de no poder educar als seus infants. En aquest context, és fàcil que es culpabilitzin i que responsabilitzin als infants. “Em vol fer la vida impossible”, “Mai no em fa cas”… són idees que solen aparèixer. La conseqüència de tot això és que el vincle entre mare i infant es debilita, i la sensació de desprotecció i de culpa del fill i filla augmenta.