Tinc consciència de que hi ha amics i coneguts. L’Amistat per a mi és sagrada. Tinc pocs, però bons amics: faria el que fos per ells. Sense cap reserva. Tinc amics coneguts i altres anònims. A tots ens uneix el carinyo i, sobretot, el respecte.
Jo vaig estar el passat dimarts a l’Hotel Majestic, a Barcelona. Era una de les més de 500 persones que va voler sentir, en primera persona, la “reflexió” de l’ex parlamentària sobre “La segona transició de Catalunya”. Sé el que pensa i com pensa.
Ja vaig tenir l’oportunitat de dir en diferents ocasions que no milito en cap partit, però no apolític. Ans el contrari, m’agrada la política, els canvis i la gent valenta i amb capacitat d’innovar. M’agrada la llibertat i el respecte per la diferència. Tots som polítics, encara que uns tenen el perfil de guia i altres de líders.
La Montse va aconseguir reunir a la mateixa sala gent de diferents ideologies, creences i estatut social i cultural. Jo vaig anar perquè volia recolzar una amiga que és, abans de tot, senzilla, honesta, innovadora, sensible i més que res bona persona. El dimarts, la Montse, una inconformista per naturalesa, es va adreçar al públic amb el cor i sense maquillatges. Va demanar ajuda perquè, tots plegats, assumim, la nostra responsabilitat en la construcció d’un país millor i d’una nova forma de fer política.
És cert que és difícil separar, en aquestes ocasions, l’amiga de la figura pública. O potser no toca fer-ho. No m’avergonyeixo d’haver estat al seu costat. Tornaré a fer-ho sempre i quan cregui oportú. No em mou la política, però la persona. L’Amistat abans de tot!!!
Vaig haver d’escoltar com em criticaven per haver estat al Majestic. Em van dir que un periodista haurà de mantenir-se allunyat. Jo estic plenament d’acord amb aquest raonament. Fins i tot ho defenc i intento posar-lo en pràctica. Però, en el cas concret, no participo ni activa ni passivament en el “seu” projecte/moviment polític. Només faig costat a una amiga que, per cert, val molt. Crec que la Montse també assistiria a alguna de les conferències on hi participo, si pogués. No tinc cap mena de dubte.
Volia aclarir que a mi no m’importa el càrrec, però sí la persona. La Montse és una amiga i d’això m’enorgulleixo. L’Amistat, en el meu entendre, és per sempre. El meu compromís és amb les persones.