El Vallenc » elvallenc

Dos ferits lleus per un foc en un dipòsit de greixos d’animals de l’empresa Nutrion

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 16:41:38 +0000

El passat dimarts al voltant de 3/4 d’1 del migdia saltaven totes les alarmes en decretar-se un foc en una indústria del terme municipal de Puigpelat, en concret a l’empresa Nutrion Internacional SL.
Segons fonts dels Bombers de la Generalitat, es va rebre l’avís del foc en aquesta empresa i en un primer moment hi van aparèixer una vintena d’efectius de bombers de Valls, de Vila-rodona, d’Alcover, entre altres.
Finalment l’incendi no va ser tan extrem com es pensava, i va resultar afectat un dipòsit de greixos d’animals que hi ha al costat de la factoria de Nutrion, dipòsit que la pròpia empresa usa per emmagatzemar aquesta matèria prima per fer els pinsos d’animals que comercialitza. Segons l’empresa l’incendi fora per un curtcircuit en una plataforma elevadora del costat del diposit afectat.
Fruit de la ràpida combustió van resultar ferits de caràcter lleu dos operaris de l’empresa, que foren traslladats al Pius Hospital de Valls per ser tractats de les cremades que patiren. A mes es ca fromar una espesa columna de fum que es veia a llarga distància
Quan passaven cinc minuts d’1/4 de 2 del migdia el foc es donava per controlat.

L’escriptora Patrícia Gabancho amb Valls Decideix

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 16:38:37 +0000

La paradeta de la Plataforma Valls Decideix de dissabte al Pati, s’anirà repetint durant diferents setmanes i en diferents llocs de Valls. L’objectiu bàsicament, és el de recollir adhesions de voluntaris i també donar a conèixer la plataforma Valls Decideix i la consulta popular sobre la independència del dia 25 d’abril. També s’informava a la gent de la sessió informativa d’avui divendres.
L’escriptora argentino-catalana Patrícia Gabancho participarà en la sessió informativa de Valls Decideix que tindrà lloc avui divendres 12 de març a les 8 del vespre al Teatre Principal. Aquest acte, que és obert a tota la població, consistirà en una explicació de la feina que està fent la plataforma Valls Decideix per preparar la consulta per la independència del proper 25 d’abril a Valls, amb les diverses comissions i subcomissions, amb la presència dels responsables de les més de 30 entitats vallenques que donen suport al referèndum. Al final de la sessió es preveu la intervenció de Patrícia Gabancho, una de les periodistes i escriptores del país que més s’està significant darrerament als mitjans de comunicació a favor de la independència.
Gabancho va néixer a Buenos Aires el 1952 i va viatjar a Catalunya als 22 anys per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense estat. Ha publicat llibres sobre temes culturals, història i urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet urbà. Està vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista, col·labora en diversos mitjans de comunicació en tasques de difusió cultural i participa en les principals tertúlies mediàtiques catalanes. Amb l’assaig Crònica de la independència fou l’autor català en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.
D’altra banda, Valls Decideix està organitzant per al dissabte 20 de març l’inici de campanya amb un acte popular al Pati.

Signat el conveni per convertir en illa de vianants els carrers Major i Riber

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 16:35:32 +0000

Aquest passat divendres 5 de març, l’antic Hospital de Santa Magdalena va ser l’escenari de la signatura del conveni per convertir en illa de vianants els carrers Major i Riber. El document va estar signat per Gemma Puig, directora general de Comerç de la Generalitat, i Josep Andreu, alcalde de Montblanc.
Les obres de conversió dels carrers Major, en el tram comprès entre la plaça de Sant Francesc i el carrer Poblet i Teixidó, i Riber en illa de vianants tenen un pressupost total de 545.272,79 euros, dels quals 125.000 euros seran aportats pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. La resta d’aportacions econòmiques anirà a càrrec de la Llei de Barris, de l’Ajuntament de Montblanc i de les contribucions especials dels veïns d’aquests carrers.
Un dels objectius del consistori montblanquí en aquesta legislatura ha estat la de promoure l’activitat econòmica del municipi i, entre d’altres, es volia convertir en illa de vianants els carrers Major i Riber, que són vies principals de gran importància comercial i turística.
Amb la pavimentació d’aquests dos carrers s’intentarà aconseguir una millora en el marc urbà per als vianants mitjançant la revalorització del patrimoni arquitectònic i estètic, també que hi hagi una major activitat de promoció i animació comercial i, a més, amb la incorporació del mobiliari urbà s’intentarà que aquests carrers passin a ser de prioritat invertida, admetent-se tots els vehicles amb la corresponent reducció de velocitat i l’eliminació del trànsit de pas.

El CB Valls suma la quarta derrota consecutiva, aquest cop davant el Cerdanyola

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 13:33:51 +0000

El CB Valls no aixeca el cap i torna a perdre, sumant d’aquesta manera la quarta derrota consecutiva que fa que s’allunyi encara més del seu rival més pròxim, el Ribes. El CB Valls va fer un altre partit fluix en atac tot i que prou bo en defensa. El rival, el Cerdanyola, a priori un rival inferior, començava la jornada 12è classificat amb 7 victòries.
Els primer minuts van ser per als vallencs controlant el ritme de partit, però ja al final del primer quart es va avançar el Cerdanyola de tres punts (16-19). Els segons 10 minuts, les defenses van fer una gran tasca fent que el parcial fos de 6-9 també per als de Cerdanyola.
Els blanc-i-vermells arribaven a la mitja part 6 punts per sota (22-28). Els vallencs no estaven massa encertats en les línies de tir 29% de tir de 2 i 23% de triples.
El tercer quart va transcórrer amb una màxima igualtat però amb manca de ritme de joc, sobretot en atac. El darrer quart el CB Valls Química va intentar remuntar el partit i a falta de 2 minuts per al final del partit va disposar de fins a 2 pilotes per posar-se davant en el marcador però no van aprofitar-ho i van acabar pagant-ho car perdent el partit.
El tècnic vallenc deia que “l’equip no ha fet un bon partit, sobretot en atac” i destacava que “hem de preocupar-nos de recuperar la confiança i tirar endavant.” Ara l’equip s’enfrontarà al Vilanova, equip empatat a punts amb CB Valls.

Jaume Ollé, el primer aetista en creuar la meta a la Marató de Barcelona, on van participar 10.550 atletes

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 13:31:06 +0000

El passat diumenge 7 de març es va celebrar la Marató de Barcelona, disputada en un circuit que passava pels llocs més turístics de Barcelona. Es tracta d’un circuit totalment urbà, que passa per la majoria dels llocs més emblemàtics de la capital catalana: Plaça Espanya, Camp Nou, Diagonal, Passeig de Gràcia, Sagrada Família, Torre Agbar, Fòrum, Glòries, Arc de Triomf, Plaça Sant Jaume, Les Rambles, Colon i Plaça Catalunya, entre molts d’altres.
La prova ha tingut una participació de 10.550 atletes (dels 12.162 inscrits) quasi el triple de l’any 2006 i un 25% més que l’any 2009.
El Kenyà Jackson Kotut, de 21 anys, va guanyar la prova aconseguint un temps de 2h07m30s, record de la Marató de Barcelona i també record de la marató més ràpida correguda a l’estat espanyol, una marca a l’alçada de les maratons de Paris, Londres, Rotterdam o New York.
La sortida es va fer a les 8.30 hores, va ser un matí bastant fred però que va anar perfecte pels runners ja que la temperatura es va mantenir durant tot el matí i la calor no va aparèixer en cap moment.
Quant a l’organització de la prova, podem dir, en línies generals, que any rere any va millorant, sobretot en quan afluència de públic que aquesta edició va ser notable i també amb temes de llocs d’avituallament i atenció al corredor, cosa que fan que aquesta prova cada any tingui més participació i sembla imparable l’augment de les inscripcions.
Dels runners de l’AAEET hem de destacar el debut a la prova de Sergi Tous i Lluís Nadal i les millores de marca de Josep M. Batalla i Montse Ruiz.
Ara les properes curses dels vallencs seran la mitja marató de muntanya de Mont-ral, la cursa de Bràfim per acabar el mes a la mitja de la Calçotada, un mes molt atapeït de proves per a les cames del corredors.

Estopa enceta el XV Festival Jove de la Selva

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 13:26:50 +0000

Divendres amb el concert estrella d’Estopa, es dóna el tret de sortida del Festival Jove de la Selva del Camp, que enguany arriba a la seva quinzena edició de manera consecutiva.
El festival comença amb el plat fort, el concert del grup “Estopa”, que realitzen dins la Gira dels seu X aniversari que estan fent per tot l’Estat espanyol i que fa parada a la Selva. Val a dir que les entrades anticipades fa setmanes es van posar a la venta i ja estan esgotades. Per tant demà a partir de les 9 de la nit, el pavelló de la Selva estarà ple de gom a gom per escoltar i gaudir amb els Estopa.
Després el festival continuarà a la sala Torn de Nit amb el DJ Peretz.

Altres actes del Festival
El festival continuarà el dia 27 de març amb música del DJ Tita i DJ Coco a la Sala Torn de Nit.
El proper dia 10 d’abril a 2/4 de 12 de la nit es farà a la Sala Torn de Nit el IV Concert de la Selva Punk.
El 17 d’abril en el mateix indret, música amb el DJ Fernanda Martins.
El 23 d’abril a la nit al Castell de la Selva, concert dixieland amb Pixi Dixi Band.
El dia 24 a la nit i el dia 25 a la tarda al Castell, concerts dels components de l’Escola Municipal de Música de la Selva.
El dia 1 de maig a la sala Torn de Nit es farà el festival El Bolu, festival de grups locals.
El dia 7 de maig a la nit a la Sala Torn de Nit, nit de disco amb diferents DJ.
El dia 8 de maig a les 10 de la nit al Pavelló Municipal concert de “Muchachito Bombo Infierno”. Després a la nit a la Sala torn de Nit, festa amb el DJ Kiyo i el DJ resident Blondie.

2011- camí a les Decennals

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 13:11:19 +0000

Tot just un any, i uns dies perquè les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela ens hagin passat. Doncs bé, tanmateix, encara, només ens falten 326 dies, pel tret de sortida, i sembla com si ens les haguéssim de trobar en girar la cantonada.
Dilluns al vespre, al pati de Sant Roc, va presentar-se el que serà el logotip de les properes festes decennals, que ha estat dissenyat per l’empresa -TGD comunicación-. Tot i el mal temps que va acompanyar durant tota la tarda a Valls, la presentació va gaudir d’un nombre força reduït de vallencs i forans, però malgrat això, els presents, tot i semblar un acte íntim, durant la presentació, el Sr. Josep M. Rovira, va aconseguir que l’acte agafés la dimensió que és mereixia com a tal. Va saber explicar el contingut molt clarament i entenedor d’un gran esdeveniment com són i seran les Festes Decennals Candela 2011.
En les imatges que van acompanyar l’explicació del logotip de les decennals, per cert molt ben assolit, vam poder comprovar que Valls és una bona prova de dosi assimilada a la cultura, ja siguin parateatrals o de caire més o menys tradicional i popular. En tots els aspectes desenvolupats en el treball -imatges- s’hi extreu com a component indefugible la competència col·lectiva de la festa enfront de l’individualisme d’altres expressions lúdiques que poden existir. La capacitat d’aglutinament i d’integració de les diferents associacions, fa que Valls esdevingui realment un bé viu, sobre el qual, com a un mirall, els vallencs es contemplen per verificar que altra cop les decennals tornen a ser un referent. Aquestes són un moment excel.lent per reviure l’essència d’una ciutat que des de sempre ha fet un gran esforç per recuperar el requisits essencials i indispensables que defineixen el seu propi encant.
L’elaboració d’aquesta presentació de la mà de -TGD comunicació-, ens ha de permetre recapacitar per uns instants, i tanmateix entendre i sentir que Valls en el context de les festes decennals, tot i que la participació en la mateixa és la que em farà arribar a la seva assimilació total, que estem treballant tots plegats per una ciutat amb futur.
Tal i com deia anteriorment, tot i faltar forces dies, hi ha un bon grapat de vallencs i vallenques, que des de fa molts mesos treballen desinteressadament en benefici del poble. Qui més, qui menys, i com l’atzar ha volgut que siguin els anys acabats en 1 els que indiquin la marca del temps, què és el que provoca i converteix en veritable mostra de participació i passió per Valls. Segurament i per descomptat tot i les previsions falten encara moltes coses per concretar, per retocar, per polir, però d’acord amb el programa més o menys establert, tot just aquest es comença a dibuixar amb el primer acte envers les decennals del proper any 2011, que ha estat la presentació del logotip.
Cal dir que des d’ara, l’ambient per les festes decennals de la Candela, s’anirà escalfant dia rere dia, la força de la tradició vallenca per aquestes, mostrarà una vegada més, la seva contundència i l’entusiasme que com a tal es mereixen, de manera que tots plegats, com en la construcció d’un castell de grans dimensions, anem posant cada peça en el lloc adequat perquè la festa sigui una fita de la qual tots plegats en puguem gaudir satisfactoriament, i com no recordar-la en relats com les del 61 va ser l’any que ens vam conèixer i …; les del 71, les varem disfrutar, érem joves; el 81, allò ja va ser una altra història, les trobades; el 91, quin esclat de joia, se’ns va …; el 2001, va ser quan … un altre segle.
Les Decennals són una festa de tots, i cadascun de nosaltres mateixos posem en ella el nostre granet de sorra perquè cada decenni sigui més reeixit. Evidentment, sabem que l’esperit de les festes no és imposat, surt de dins, brolla des de l’interior de una gran majoria de vallencs i vallenques que a la fi acaben encomanant el sentit de les festes a la resta de conciutadans.
Les Decennals, la cara oculta de Valls, és un fenomen social difícil de trobar en cap altre indret, i que a Valls brilla cada deu anys. La seva naturalesa i la seva evolució ha estat i és ben peculiar, sobren explicacions per definir-la, però aquest fet a Valls no és dóna en cap més circumstància, sinó per les festes Decennals de la Candela, i perquè tal com faig esment, surt de dins. És una vivència que es transmet de pares a fills i ha sigut així en cada decenni, i continua en la mateixa línia perquè ara, endinsats en el segle XXI, les pròximes seran, són, diferents. Diferents perquè molts vallencs i vallenques les gaudiran per primera vegada. Diferents perquè molts altres ja no les podran gaudir. Diferents perquè tot i no perdre la simplicitat, la seva força, i també la història, d’acord amb els canvis actuals del dia a dia fan que puguem veure aquestes, diferents envers dècades passades. Considero que el temps que ens està tocant viure, avança molt ràpid, però hem de ser capaços de mantenir en un bon nivell les tradicions, no podem permetre que les Festes de la Mare de Déu de la Candela perdin la seva raó de ser o la seva -màgia- que les envolta. Cal mantenir l’esperit que les va inspirar, i saber que són essencialment un vot del poble.
Seria una llàstima que el qui viu a Valls, no sàpiga identificar la festa en el seu context, cal doncs, a veure si som capaços de transmetre-ho perquè és una responsabilitat de tots els vallencs i vallenques saber-la expressar i posar-la al servei de la gent que no és de Valls i que no fa cap esforç per ser-ne. Considero que en aquestes circumstàncies hem d’augmentar l’autoestima cap a la nostra ciutat, i això ens ha de permetre carregar les piles per sentir-nos més solidaris cap al nostre entorn i més participatius.
Si com he sentit de boca de més d’un conciutadà, que els ciutadans de Valls, inclinats sovint a l’autocrítica, ens convertim, amb motiu de les festes Decennals, i ens posem a prova cada deu anys per demostrar-nos a nosaltres mateixos que som capaços de superar el nostre present i de guanyar també el futur, caldrà doncs felicitar-nos en les properes festes que ha estat un honor comprovar que gairebé tots els vallencs i vallenques d’aquí, de fora i d’allà on sigui, han recuperat aquell esperit de participació, implicació i compromís amb la seva ciutat.
En aquest sentit, em sentiria molt orgullós de pertànyer a aquesta ciutat i alhora d’haver participat en l’organització d’unes grans celebracions de les quals tots n’hem fet possible el seu èxit.

L’equip de futbol sala de l’Espurna fa una sortida a la neu, a la població de Salardú

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 11:38:33 +0000

El passat cap de setmana, l’equip de futbol sala del Centre de Lleure l’Espurna va fer una sortida a la neu.
L’expedició vallenca, formada per 21 persones, entre jugadors i monitors va sortir de Valls el passat dissabte dia 6 a les 9:00h del matí direcció a Salardú, on tot l’equip es va allotjar al Xalet-refugi Juli Soler del Centre Excursionista de Catalunya. Abans d’arribar es va poder fer una parada per esmorzar i a les 14:00h es va arribar a Salardú amb un dia preciós, amb un sol molt maco i una molt bona temperatura. En arribar l’equip es va distribuir per les habitacions i es va procedir a dinar “d’entrepà” a la plaça major juntament amb un nou amic que van fer els vallencs, en Nere, un bonic exemplar de gos de la raça San Bernardo.
En acabar l’equip va gaudir d’una estona per descansar i a les 17:00h van assistir al museu de la neu al petit poble d’Unha amb la guia Raquel de Aiarasmi (guies de muntanya) la qual va introduir a l’expedició vallenca en la Vall d’Aran dels 1800 fins a l’actualitat, tant en la manera de viure, com en la que té referència al mon de l’esquí. També es va poder veure com és un allau i com treballen a la estació d’esquí de Baqueira Beret perquè tot estigui bé per a la practica de l’esquí.
En acabar tot el grup es va desplaçar cap a l’alberg per poder sopar i a continuació poder descansar ja que diumenge els esperava un dia d’emocions per la neu…
Diumenge de bon matí l’equip es va preparar per pujar cap al pla de Beret, després d’un bon esmorzar per agafar forces. Una vegada al pla de Beret, es van poder contemplar els gossos i els trineus que formaven part del campionat d’Espanya que es va celebrar durant aquest mateix cap de setmana. Seguidament l’equip va disfrutar d’unes baixades per la neu sense esquís, amb el propi cos que van ser d’allò més divertides.
Seguidament vam començar a preparar l’activitat estrella del dia: excursió amb raquetes de neu. Al principi va resultar una mica estrany per tothom ja que ningú n’havia practicat abans, però poc a poc es va anar agafant el puntet que va portar a l’expedició a gaudir d’un dia també molt maco i un paratge sensacional. També el nostre company Alberto va fer un itinerari amb trineu estirat per 10 gossos i conduit per un excampió d’Espanya d’aquesta modalitat. El grup va fer una pujada fins gairebé el bosc de Montgarri. En acabar l’excursió van poder contemplar un iglú i experimentar la sensació d’habitar-hi per un moment. Abans de començar el viatge de tornada es va poder degustar un plat d’olla aranesa, coincidint que a les pistes s’hi feia una “ollada” per a tothom que en volgués a un preu simbòlic. Després d’això i acomiadant-se del dos guies que van ser genials durant els dos dies, l’equip va començar el viatge de tornada a casa. Abans d’arribar es va parar al Pont de Suert a fer un més que merescut mos, abans de prosseguir amb el viatge.
En resum va ser un cap de setmana molt divertit, amb molt bon temps i com sempre, amb la millor companyia. I que va servir per tenir un contacte amb la neu i que de ben segur que es repetirà any rere any.

Una situació econòmica delicada per al Cercle d’Amics d’Alcover

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 11:21:51 +0000

La situació econòmica de la societat del Cercle d’Amics no és massa bona, i més si es tenen en compte els resultats de l’exercici econòmic de l’any passat que es van fer públics en l’assemblea del passat diumenge i el que va afirmar el president Joan Figueres sobre els resultats econòmics dels dos primers mesos d’enguany.
El tema econòmic va protagonitzar evidentment l’assemblea del Cercle d’Amics que es va fer el passat diumenge a la tarda.
Segons el balanç de l’any 2009, com a resum de la explotació de les seccions de l’entitat, va ser negatiu, amb un dèficit de 10.771’74 euros.
Les seccions beneficiàries foren principalment la secció bar, continuant el pub i la secció societat -quotes de socis i recreatius-, les deficitàries, la secció de balls, la Fira i Festa Major i la piscina. L’explotació de les seccions fou positiva amb poc més de 30.600 euros però si d’ells restem les amortitzacions fetes per deutes pendents i els interessos corresponents fa que el compte de resultats arribi als 10.771’74 euros de dèficit.
Cal destacar que hi ha hagut una reducció dels ingressos en la secció del bar, especialment des de l’agost fins a finals d’any, una reducció dels recreatius -afegint que la recaptació va baixar molt des que el lloc en què estan és zona de no fumadors- i una baixada en la secció del pub.
Pel que fa al que portem d’any les previsions encara són més pessimistes, segons va aclarir el president Joan Figueras, “la recaptació en els dos primers mesos d’enguany ens ha baixat un 40%”.
Per aquesta visió gens afalagadora, el pressupost per enguany de l’entitat ja preveu un dèficit de 22.000 euros. El pressupost d’ingressos és d’uns 302.0000 i el de despeses de 324.000 euros.
La junta es va comprometre a estalviar el que sigui el possible en qualsevol partida, i intentar treure una mica més de rendiment en les seccions, com ara donar un nou aire a la secció del pub, amb una nou grup de persones per portar-lo. També es va comprometre a fer accions perquè el jovent vagi més a l’entitat.
També cal destacar que enguany serà segurament el darrer any de funcionament de la piscina de l’entitat, si finalment la piscina coberta que es vol fer ja funciona l’estiu del 2011. Quan així sigui, el dèficit de la secció no hi serà i l’indret de la piscina pot servir per a fer altres activitats.
Pel que fa al nombre de socis, la xifra a 31 de desembre era de 558.

Pobres ametllers!

elvallenc — Thu, 11 Mar 2010 11:07:41 +0000

Definitivament, aquest hivern es nega a deixar-nos, talment com si estigués tan a gust entre nosaltres, que no volgués anar cap a d’altres contrades i deixar entrar, ni que fos de forma lenta però constant, la tan esperada primavera. De fet, fa ja dies que els ametllers havien tret la seva preciosa flor, símbol inequívoc de que la primavera i el bon temps toca la nostra porta, però res, de cop i volta, després d’unes dies de bon sol, fortes nevades que deixen el país, per no perdre el costum, potes amunt. D’aquesta manera, la pobre flor d’aquells ametllers ja ben florits, tindrà si no vaig errat, un futur ben incert; potser més incert que el destí mateix de tota la humanitat; una humanitat que assisteix atònita des que va començar aquest flamant any 2010, com els terratrèmols, les inundacions, les nevades es van succeint. Els més catastrofistes dirien que la Terra, mare i ser viu, ens està tornant tot el que li hem estat fent fins al moment, i de fet penso, que encara en veurem força més de desgràcies naturals a partir d’ara i penso que no sóc catastrofista, ni molt menys. Mentrestant però, hom es pregunta perquè almenys el temps no ens ajuda a superar aquesta mena de depressió col·lectiva amb la que la crisi ens ha obsequiat fent lluir almenys una miqueta de sol, ni que sigui, per no matar abans d’hora la maca flor de l’ametller. S’entesten les forces climàtiques a deprimir-nos a tots plegats encara més, amb aquest fred de mil dimonis que fa ja massa mesos que no ens vol deixar anar i sort tenim encara, que el mantell de neu és ben blanc, doncs ja m’explicarien quin plan, si a sobre, la neu fos negra. Negre però ho té novament aquest govern que tenim, que una vegada més està donant mostres de no haver-se’n adonat de la magnitud del que estava per venir i hem vist, com en el moment d’escriure aquestes humils línies, el país comptava amb unes 160 carreteres tallades i els autobusos no podien circular i molts pobles es quedaven sense llum i tantes i tantes coses més, que ens demostren que no n’aprenem i que o ve algú ha assumit que som impotents davant les fenòmens extrems climàtics o senzillament és que no en sabem més i tot plegat, sempre, ens acaba sobrepassant. Definitivament, el desig que en el seu dia el conseller Baltasar va expressar a la Moreneta, la patrona d’aquest país nostre tan poc previsor, no és que hagi fet efecte, sinó que sembla que la Moreneta s’hagués dit a si mateixa, “mire’ls que són rucs, no volen aigua? doncs dues tasses i mitja!”. I és que la generositat aqüífera ha arribat a tal punt, que inclús, a Tarragona, capital de província i incerta capital de vegueria, han decidit regar els seus carrers amb aigua potable, doncs potser, als dipòsits municipals ja no n’hi cap ni una gota més, tot i que el Francolí encara tingui marge. Sigui com sigui, ara el que preocupa és la flor de l’ametller.