El nombre total d’interrupcions voluntàries realitzades el 2010 (24.305) ha disminuït el 6,7% respecte de l’any precedent. La immensa majoria s’han realitzat en centres extrahospitalaris privats, però les IVE fetes en centres hospitalaris s’han incrementat lleugerament (del 2,9% al 3,2%).

El 94,1% de les dones que han avortat a Catalunya hi resideixen (fonamentalment, a la regió sanitària i comarca de Barcelona), l’1,8% són dones residents a la resta d’Espanya i el 4,1% viuen a l’estranger (principalment, França, Andorra i Itàlia).

Desgranant aquestes dades per comarques s’observa que a la comarca de l’Alt Camp el 2010 van avortar legalment un total de 73 dones residents a la comarca, una xifra inferior a l’any anterior que va ser de 82, per tant, una reducció de l’11%, una reducció superior a la mitjana catalana, que és del 6,7%. Per edats, a la comarca de l’Alt Camp avortaren 16 dones de 15 a 19 anys, 15 de 20 a 24 anys, 10 de 25 a 29 anys, 12 de 30 a 34 anys, 15 de 35 a 39 anys i 5 majors de 40 anys.

Dades globals de Catalunya
El 44,2% de les dones residents que han avortat a Catalunya és d’origen estranger, això representa una reducció del 4,2% respecte a l’any anterior.

L’edat mitjana de les dones que han avortat a Catalunya és de 28,3 anys (amb una desviació estàndard de 6,9 anys) i les IVE més freqüents són entre 25 i 29 anys (23,8%) i de 30 i 34 anys (22,1%).

El 66,3% de les dones que han avortat a Catalunya són solteres i gairebé la meitat no conviu en parella. La gran majoria són treballadores per compte d’altre i el 20,3% està a l’atur, percentatge que ha augmentat en relació amb el 2009.

Gairebé la meitat de les dones que han avortat a Catalunya no té cap fill i el 25,9% en té un. El 63,6% del total no s’ha sotmès anteriorment a cap avortament voluntari.

Els països de procedència més freqüents de les dones residents nascudes a l’estranger i que han avortat a Catalunya són Bolívia (17,1%), l’Equador (11,7%), el Marroc (10,7%) i Romania (7,7%).

El 35,6% d’aquestes dones han arribat entre els anys 2000 i 2004, el 10,2% abans del 2000 i el 53,9% després del 2004. A partir del 2006 (12,6%) i fins al 2010 (2,7%), la proporció disminueix.

Més de la meitat de les dones que interrompen el seu embaràs a Catalunya ha acudit, en els dos darrers anys, a un centre per a la utilització o el control de mètodes contraceptius (el 36,2% en un centre públic i el 12,4% en un centre privat) i el nombre ha augmentat lleugerament respecte a l’any passat, bàsicament, als centres públics.

Al voltant de dues terceres parts de les dones han rebut informació sobre la possibilitat d’interrompre l’embaràs a la xarxa sanitària, principalment pública, i disminuït la proporció de les que han demanat informació als centres privats.

La mitjana de temps de gestació en el moment d’interrompre l’embaràs és de 8,5 setmanes (desviació estàndard (DE) de 3,5). En centres hospitalaris és de 15,9 (DE de 5,0) i en els extrahospitalaris, de 8,3 (DE de 3,2). La gran majoria d’avortaments (89,1%) es realitza dins de les dotze primeres setmanes de gestació.

El motiu d’avortament més freqüent ha estat el “greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada” (52,6%), en vigor fins al canvi legislatiu i, a partir d’aquest, els motius “a petició de la dona” (37,6%) i el “greu risc per la vida o la salut de l’embarassada” (7,0%). La resta de motius són menys freqüents.

En els avortaments hospitalaris, el “risc de greus anomalies fetals” és el motiu més freqüent (74,8% dels casos) i en els extrahospitalaris ho són el “greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada” (el 53,9%), seguit del motiu “a petició de la dona” (que representa el 38,7% dels casos).

La taxa global d’avortament (dones de 15-44 anys) de les residents a Catalunya (14,73) s’ha reduït el 5,5% i ha baixat en gairebé tots els grups d’edat.

La taxa de 9,93 per mil dones autòctones i de 29,56 per mil dones d’origen estranger s’ha reduït el 7,5% i el 5,5%, respectivament, en relació amb el 2009. Les dones de 20 a 24 anys, dels dos col·lectius, tenen les taxes més altes.