Els Moixiganguers d’Igualada actuaren dissabte passat a Vilanova i la Geltrú, en la diada d’Albert Salvany, conjuntament amb els amfitrions (Bordegassos de Vilanova) i els Xicots de Vilafranca. Els igualadins aconseguiren una setmana més completar les tres rondes amb castells de set; d’aquesta manera encaren la darrera fase de la temporada, que pot portar encara les emocions més fortes, si és que això és possible.

Després dels pilars de quatre de salutació de les tres colles, els morats plantaren en primera ronda el tres de set. Com és habitual, el castell no tingué gaire història, simplement tingué una execució perfecta en el tronc, ben lligat per una bona pinya. Per tant, es descarregà sense cap mena de dificultat.

En la segona ronda, fou el torn del quatre de set, que, de manera semblant al tres, fou assolit sense, pràcticament, despentinar-se. No passaria, però, el mateix en la tercera ronda. Els Moixiganguers afrontaven el tres de set amb l’agulla al mig. La construcció tingué els principals problemes en la descarregada de l’agulla. De bon principi, hi hagué molts problemes, tota vegada que l’agulla no aconseguia redreçar una desviació cap enrere. Al final, gràcies a les bones arts de les primeres mans, així com del segon, el castell fou salvat. Per arrodonir aquesta bonica actuació, els Moixiganguers s’acomiadaren de Vilanova i la Geltrú amb un espadat o pilar de cinc.

Pel que fa a les altres colles participants, els Bordegassos de Vilanova tingueren una actuació un xic accidentada.