El cementiri de Valls obre les portes des d’avui divendres, dia 30 d’octubre, fins diumenge, dia de Tots Sants, en horari intensiu —sense tancar als migdies— de vuit del matí a les sis de la tarda, per poder rebre les visites dels familiars i amics dels difunts. Des del proppassat cap de setmana, ja varen ser moltes les persones que van visitar el cementiri per netejar els nínxols i panteons i, durat la setmana, han anat col·locant les flors, si bé serà demà dissabte el dia de més afluència de públic.
Respecte al transport urbà, l’empresa concessionària ha destacat que no hi haurà servei i, que a més, no es tracta d’una cosa habitual i que només es féu a Valls un sol any, ara en fa molts.
El dia de Tots Sants la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és un costum fonamentalment urbà, doncs en molts pobles, fins no fa tants anys, els cementiris eren al mateix costat de l’església i la gent hi passava cada dia.
Les visites al cementiri tenien un caire més ampli que l’anar a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementiri -o d’un cementiri a un altre, com en ciutats grans, on n’hi ha més d’un- com qui va a donar el tomb per un parc. S’observaven les tombes i els mausoleus, els guarniments que hi havia en cada una… La posició social de les diferents persones o famílies no deixava, doncs, de quedar reflectida fins i tot després de la mort. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col·lectius de record dels difunts a la nostra societat.
Tradicionalment s’ha considerat la mort com un fet quotidià, inevitable i lògic en la mesura que forma part del cicle natural que afecta persones, animals i plantes. La mort és llei de vida, afirma la dita popular. I en la concepció cíclica del temps i de l’existència que tenien les societats tradicionals, la mort era acceptada com un fet absolutament normal. La mort temuda era la imprevista: les desgràcies, la mort d’un jove, els mals dolents, les epidèmies, que trencaven el cicle natural en què els fills enterren els pares.
La concepció de la idea de la mort ha canviat força en la nostra societat, i fins i tot la forma de morir. És ben diferent morir a la casa pròpia, envoltat dels familiars, que a un hospital. La mort natural -avis, familiars vells…- és amagada o dissimulada als nens. En canvi, les imatges de la guerra o dels accidents es repeteixen constantment als mitjans de comunicació. La mort adquireix així un caire catastròfic i terrible, com mai l’havia tingut, que contrasta profundament amb l’acceptació natural que es troba implícita en els refranys, creences, pràctiques i tradicions populars referents als difunts.

Un de cada cinc de les defuncions opten per la incineració
La llicència per a la cremació o incineració de les restes (el permís, igual que en el cas de l’enterrament, s’obté també en el Registre Civil) és el primer pas que cal fer si s’opta per aquesta fórmula, que en l’actualitat es tria en el 20% de les defuncions. A més de les despeses generals, en la cremació se suma la de la incineració mateixa i la de l’urna per a dipositar-hi les cendres, encara que s’eviten els desemborsaments de l’enterrament i de l’adquisició o concessió de la sepultura, fossa o nínxol, que solen ser considerables.
Hem d’assenyalar que en el cas de la cremació també s’utilitza fèretre (en aquest cas, consta d’una caixa exterior més una altra caixa amb tapa a l’interior de material adequat per a ser eliminada en la cremació). La caixa exterior pot ser reutilitzada i sol ser semblant al fèretre comú.

Obres al cementiri
Les darreres millores fetes al cementiri han estat l’adequació i reparació de desaigües (evita que es produeixin tolls davant dels nínxols), reparació d’una part de la teulada (a la esquerra), arranjament de zones afectades pel vent, s’han arrebossat parets i repàs de jardineria i floristeria general.