Definitivament, el senyor Zapatero, àlies ZP, és com aquells nens petits, que més conscients que no pas inconscients fan entremaliades i tot i els avisos dels grans, continuen una i altra vegada, fins que és clar, el càntir es trenca o els posen realment en cintura. Així, de res ha servit al senyor ZP regalar 400 euros a tort i a dret, rics i pobres, que és clar, després Hisenda, que no cal obligar som tots -bé, uns més que els altres- ja s’ha cobrat en forma d’augment de les retencions; fet plans ZP I i ZP II per tornar a arreglar voreres que ja estaven arreglades, aixecar carrers que ja estaven asfaltats i rebaixar el pressupost en I+D i les diferents administracions augmentar el nombre de funcionaris sense aturador, per ser creïble més enllà del seu despatx de la Moncloa, fins el punt que el senyor ZP comença a ser un estorb i una seriosa amenaça de futur pels seus propis coreligionaris de partit. Ha hagut de ser en una reunió severíssima, celebrada en diumenge i més a les fosques que a plena llum del dia, quan al senyor president de torn de la Unió Europea, per cert, l’abans esmentat ZP, que els prestataris i salvadors de la Unió, és a dir, Alemanya i França, l’han posat en cintura i l’obliguen a deixar de parlar i prendre realment mesures per no caure al mateix nivell de Grècia i permetre que les borses marquessin pujades de vertigen ja dilluns. Ara bé, quines seran les mesures que prendrà ZP per rebaixar el deute que tant li reclamen els seus socis europeus? Aquí està el gran dilema. La gràcia del cas, és que diumenge, també es van aprovar tot un seguit de mecanismes que permetran que els diners que pagarà principalment Alemanya serveixin realment perquè tant Espanya com Portugal es deixin de proclames i actuïn de veritat. A ningú li agrada regalar els seus diners, perquè després vagin a sac foradat. Malauradament però, em temo que la reducció deficitària, que passa entre d’altres coses, per aprimar i optimitzar el funcionament de l’administració pública, anirà més enfocada cap a les autonomies que no pas a reduir ministeris duplicats, secretaries i sotssecretàries inútils i d’altres inutilitats de l’administració central. Em temo i molt, que seran les autonomies, a qui els sectors reaccionaris estatals culpen ja de tots els mals espanyols, les qui pagaran els plats trencats o la carretera entre un poble A i un poble B, que s’ha d’arreglar. Espanya és per naturalesa expansiva i intrusiva més enllà la Meseta i no està acostumada a que la humiliïn i ni molt menys a que li manin deures i encara menys, a perdre privilegis i ministeris.