El 25 de març de 1858, a la gruta que hi ha tocant al riu Gave, Bernadette Subirous pregunta a la Mare de Déu quin és el seu nom, i ella, sense deixar de somriure, li respon: «Sóc la Immaculada Concepció.» Aquest és el nom de la gran festa que celebrarem el proper dimecres en honor de qui va tenir el singular privilegi de néixer sense el pecat original, és a dir, sense la inclinació torçada de la voluntat, encara que això no vol dir que li fossin estalviats el cansament, les contrarietats i la lluita per a tirar endavant les coses de la seva vida fins al moment culminant en què el seu Fill és clavat a la creu.

Tornant a Lourdes, el 4 d’abril de 1864 es va inaugurar allí la primera imatge de la Mare de Déu, feta per l’escultor Fabisch amb marbre de Carrara, seguint les indicacions que li havia donat Bernardette relatives a l’actitud que tenia la Mare de Déu quan li havia dit el seu nom. El dia de la inauguració, la jove vident no va poder assistir a la cerimònia per motius de salut, però quan es va recuperar va anar a veure-la. «Què bonica!» —va exclamar—, «però no és ella.» Quan li van preguntar si veient la imatge algú podia fer-se la idea de com és la Mare de Déu, va contestar: «Oh, no! La diferència és com de la terra al cel.»

Maria és l’obra mestra de Déu i no podem imaginar com n’és, de meravellosa, aquella dona que va voler donar-nos com a mare després que fos mare del Déu encarnat. Una dona no sotmesa a les inclinacions del mal, que va pronunciar aquell fiat decidit a la vocació divina que li va arribar a través d’un arcàngel: «Sóc l’esclava del Senyor. Que es faci en mi segons la vostra voluntat.»

Sant Ireneu de Lió, parlant de Crist com el nou Adam i de Maria com la nova Eva, es pregunta: «Per què Déu [després del primer pecat de l’home] no va tornar a prendre el fang de la terra per a fabricar un altre home, i va voler en canvi que aquesta creació es realitzés a partir de Maria?», i es respon a si mateix: «Perquè no fos una la criatura plasmada i una altra la que s’havia de salvar, perquè justament la mateixa criatura fos recapitulada mantenint la semblança.»

Contemplar les escenes evangèliques en les quals apareix Maria, des de Betlem fins al Gòlgota, pot ajudar-nos a comprendre millor la nostra fe i a deixar-nos portar per la seguretat que tenim una Mare que vetlla per nosaltres, coredemptora i també intercessora davant qualsevol de les nostres necessitats.

Us animo a tots a fer aquesta experiència de pregària mariana. Una ocasió propícia, ja tradicional, és la vetlla de la Immaculada, que enguany tindrà lloc al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, els goigs de la qual repeteixen a manera de tornada: «Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d’amor.»

Corresponguem a l’amor de Maria. Que la devoció a la Mare de Déu ens ajudi en totes les nostres inquietuds.