L’Atlètic de Valls “Alt Camp Alumini” va encaixar la primera derrota de la temporada davant dels Pallaresos, un equip que va tenir tota la sort de cara, que es va adaptar millor a l’irregular camp de terra de la Salle de Tarragona i que sobretot a la primera part es va emprar amb una duresa excessiva que l’àrbitre no va saber aturar. Més enllà del rival i del terreny de joc els jugadors de l’Atlètic hauran d’aprendre que de tant en tant es trobaran aquest tipus de partits i que ningú regala res a ningú.
El partit ja va començar malament per a l’equip d’Isma Sánchez. I és que en la primera jugada d’atac dels Pallaresos el seu davanter centre va finalitzar un contraatac i va inaugurar el marcador. Aquest gol va obligar als vallencs a portar la iniciativa del joc des d’un bon començament i l’equip local es va poder ordenar en defensa per frenar els atacs rivals. El problema però, va ser que a més a més de l’ordre defensiu l’equip del Tarragonès va emprar altres armes per contenir els davanters vallencs.
Dos exemples: en el primer córner a favor de l’Atlètic, Raül Fernández va ser objecte d’una claríssima agressió que l’àrbitre va ignorar completament tot i estar a quatre metres i veure la marca a la pell del davanter blau; en el minut 26, i després d’un ampli reguitzell de faltes locals per tot el camp, Òscar Ferraz va rebre una clara falta a la frontal de l’àrea amb la pilota a tres metres i sense cap opció pel defensa. L’àrbitre no es va atrevir a expulsar al jugador local i ho va deixar en una targeta groga.
Afortunadament Raül va aprofitar la falta per perforar la porteria local amb un xut ras i col·locat que va fer impossible l’estirada del porter. Aquest gol donava un altre aire al partit perquè els jugadors dels Pallaresos s’haurien d’obrir i l’Atlètic protagonitzava els millors moments de joc.
En el minut 29 però, va arribar la jugada clau del partit: contraatac aïllat dels Pallaresos, centrada cap al punt de penal i entre el porter Jose, el defensa Antonio i el davanter centre local la pilota surt rebotada cap a dins la porteria vallenca. Aquest segon gol va deixar molt tocat a l’Atlètic perquè després d’haver fer el més difícil s’acabava de regalar un gol a l’equip contrari i tot tornava a posar-se costa amunt.
L’entrenador local no va tardar gens a substituir als seus dos jugadors més agressius per evitar les seves expulsions (l’àrbitre ja se l’havia estalviat en un parell d’ocasions) i va intensificar la defensa del marcador favorable. Fins a la mitja part l’Atlètic no va tenir més opcions per marcar.  
El segon temps va ser un monòleg absolut dels vallencs. L’equip local es va limitar a defensar i a llençar pilotes llargues per si sonava la flauta i el seu davanter centre n’aprofitava alguna. En aquest segon període el porter vallenc Jose va ser pràcticament un espectador més del partit i només va haver d’intervenir per agafar algun llançament llarg o per servir de porteria.
En atac però, l’Atlètic no va tenir l’encert d’altres dies i els minuts van anar passant sense remei. El terreny no acompanyava gens a les jugades dels joves jugadors blaus. Xavi Ferré per la dreta, i Sergi Güell i Marc València per l’esquerra ho van intentar moltes vegades però no hi havia manera. Pel centre tampoc s’obtenien fruits. Les millors oportunitats visitant arribaven a pilota aturada però diumenge hi havia la punteria un pèl desviada: un parell de rematades de Raül i un xut de València que va llepar el pal van ser les temptatives més serioses de l’Atlètic.  
Al final els Pallaresos va obtenir un immerescut premi a la seva agressivitat i a les seves constants pèrdues de temps i es van endur els tres primers punts de la temporada. L’Atlètic, per la seva part, va tornar a l’Alt Camp amb la primera derrota de l’any i amb la sensació d’haver desaprofitat un bona oportunitat de sumar la segona victòria.
Proper rival: UE Montblanc
Aquest diumenge 27 de setembre l’Atlètic de Valls “Alt Camp Alumini” rebrà la visita de la UE Montblanc al Camp Municipal del Vilar de Valls. El partit començarà a les 5 de la tarda i correspondrà a la tercera jornada del campionat de lliga.  
Enguany els de Montblanc tornen a la Segona Territorial després de diverses temporades a Primera. Fins ara els de la Conca de Barberà han jugat els dos partits com a locals i han recollit una victòria (Riera) i una derrota (Vendrell). Per tant, ambdós equips arribaran al derbi de capitals de comarca amb tres punts i amb moltes ganes de guanyar per no despenjar-se de bon començament dels equips del capdavant de la classificació.
Tradicionalment els partits entre montblanquins i vallencs sempre han estat molt intensos i emocionants. Esperem que es pugui veure un bon encontre i que els espectadors que s’apropin al Vilar gaudeixin d’una bona tarda de futbol.