Si l’activitat econòmica global baixa, ràpidament es produeixen dos efectes: un primer és l’augment de l’economia submergida i l’altre la baixada de treballadors afiliats a la Seguretat Social. En el primer cas es donen moltes estimacions però xifres oficials, objectives i precises són impossibles de fer perquè es un món que en ser il·legal costa de comptabilitzar realment. En el segon cas passa tot el contrari les xifres són clares i canten per si mateixes.

Segons dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), al final de l’any passat hi havia 14.266 treballadors afiliats a la Seguretat Social, una xifra que és inferior a la del 2006, 2007 i 2008 anys en què sempre s’havien superat els 14.500 treballadors, per tant es redueix a uns nivells del 2005.

Fent un cop d’ull per sectors econòmics, es veu clarament que els dos motors de l’economia comarcal són els serveis i la indústria: en el primer cas hi ha 7.030 afiliats a la Seguretat Social i en el segon 6.800; en la construcció la xifra baixa fins a 1.035 persones -a l’any 2006 hi havia més de 1.600 persones; en canvi en l’agricultura només hi ha 122 persones que cotitzen a la Seguretat Social com a pageses.

_____________________________________________________________________________

Davant una  crisi econòmica important, els principals afectats seran sempre els treballadors. Així, mantenir el lloc de feina esdevindrà tot un privilegi. L’atur es converteix en una amenaça per a la majoria i en un autèntic drama per a moltes famílies. Les cotitzacions a la Seguretat Social han de baixar per força. Més atur, menys cotitzacions.

Però també és cert que és en moments de crisi quan alguns empresaris sense escrúpols aprofiten per a escanyar d’una manera indecent els seus atemorits assalariats. És clar que moltes empreses i negocis les passen ben magres per a poder tirar endavant amb la seva activitat. Però és igual de cert que davant la possibilitat d’anar-te’n al carrer, amb una mà al davant i una altra al darrera, qualsevol persona acabarà acceptant unes condicions laborals que fa un temps eren impensables: més hores, rebaixa de sou i, fins i tot, treballar sense estar assegurat.

És contra aquestes pràctiques contra les que s’hauria de lluitar amb tots els mitjans disponibles. Durant la crisi els treballadors s’han d’estrènyer el cinturó, sempre ha estat així. Però això no vol dir pas que s’hagi d’obrir la veda per a l’explotació laboral i la retallada de drets socials i laborals. Contra aquells que actuen així és contra els qui cal actuar amb tota la contundència.

Visiteu el bloc de Jaume Pros