Un estudi encarregat per la regidoria de Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Valls demostra el divorci existent entre el sector del comerç tradicional amb l’Ajuntament de Valls i la Unió de Botiguers de Valls (UBV). L’enquesta sobre l’ús de noves tecnologies en el comerç de la capital de l’Alt Camp, de retruc, evidencia l’opinió d’aquest sector amb els responsables del govern municipal i de la Unió de Botiguers.
Vers l’Ajuntament, els botiguers que han respost al qüestionari — és a dir més del 68% dels establiments existents a Valls— asseguren que “els problemes del sector són una conseqüència de l’estat general de la ciutat” i afegeixen que “les peticions efectuades no es veuen reflectides en les actuacions municipals”.
Vers a la Unió de Botiguers de Valls, els titulars dels establiments comercials asseguren que “pertànyer a la UBV ni implica cap avantatge pel comercials” i, a més, que “la tasca de l’UBV no està orientada a la necessitat real del comerç”.
En la relació del comerç tradicional amb el consistori i la Unió de Botiguers, l’estudi assegura que s’hauria d’actuar en tres eixos claus: “cal reactivar el nexe entre Ajuntament i comerciant, cal fomentar una reorientació de l’activitat i cal que el comerç sigui actiu en les relacions amb l’Ajuntament i UBV per poder identificar les seves peticions”.
En l’esmentat estudi, fins i tot, el sector del comerç es mostra crític amb ells mateixos, un col·lectiu que “no es mou per millorar la situació” i, a més, “no comparteix ni els neguits, ni els èxits ni els fracassos”.
D’altra banda, l’abast de l’estudi realitzat permet obtenir una radiografia del comerç de la ciutat, que el qualifica de “estancament i conformisme” perquè “no realitza un complet relleu generacional, no s’especialitza dins el seu sector, el seu horari no s’adapta a l’usuari, baix nivell associatiu” i per últim “l’aprofitament de les noves tecnologies és molt limitat”.
En l’ús de les noves tecnologies, el comerç tradicional de Valls té unes característiques similars a les d’altres ciutats però amb un factor que condiciona l’adaptació al nou entorn. Segons l’estudi, el fet de no existir un clar relleu generacional condiciona directament en un aspecte com el de les noves tecnologies que implica actuacions en tres eixos: “l’adopció de noves eines de treball, l’interès en la formació continuada i la inversió addicional”.
L’estudi indica que pel que fa a l’equipament de noves tecnologies, la majoria de comerços tenen una dotació molt bàsica que en un 70 per cent dels establiments es tradueix que tenen un ordinador que bàsicament substitueix a la tradicional màquina registradora. Pel que fa a la connectivitat, els 65% dels comerços disposen de banda ampla i no s’aprofita la connectivitat per utilitzar serveis avançats. Finalment, respecte als serveis utilitzats, l’usuari accedeix en general a pocs serveis en línia i els serveis als que s’accedeix són molt bàsics i no impliquen millores ni internes ni externes.
Per tal de procedir a una millora en l’ús de les noves tecnologies per part del comerç tradicional, l’estudi proposa la divulgació de programes com Pimestic i Plan Avanza, la formació de programes de PuntsTIC i acreditació TIC, tallers sectorials (eines i recursos i presentació de casos d’èxit) i la col·laboració amb la UBV per a la difusió de dades i recollida de suggeriments.
Per sectors, establiments de serveis jurídics, financers i gestories, la presència d’elements de les noves tecnologies és “bastant notable, possiblement degut al tipus d’establiments que són”. La mitjana indica que aquests establiments disposa de 4 ordinadors, connectats en xarxa i tots ells amb connexió a internet amb línia ADSL.