Quan ja fa gairebé un mes de la nevada i quan ja s’ha recuperat, ni que sigui de manera provisional, la llum a la província de Girona, arriba el moment de fer balanç de tot plegat, i per part del govern, de reconèixer o no, les errades en la gestió i la manca de coordinació administrativa entre els diferents departaments de la Generalitat encarregats de fer front a la situació viscuda arran de les nevades, no només a Girona sinó que també a Barcelona ciutat. Ja fa dies que tothom es fa la mateixa pregunta, què ha fallat?, i tots, tant ciutadans com partits polítics en diuen la seva. El més lamentable de tot és que aquests dies estem assistint a un trist i lamentable rosari declaracions per part dels diferents membres del govern tripartit, per cert gens edificants i que no fa més que fer més visible que mai la descomposició política que està patint el país i del govern que hauria de vetllar pel benestar de tots el catalans.
En aquests moments de crisi social, econòmica, política, i fins i tot energètica, tenim un govern més preocupat per les enquestes que apareixen al diari, per cert enquestes totes elles que no li són favorables, ni les que fan ells mateixos (CEO), i que els obliga a fer una fugida endavant a la desesperada, en busca d’un futur de moment incert, això sí, sense deixar en cap moment de “mirar pel retrovisor”, fet que encara fa més complicada que mai la gestió del dia a dia del país. Tenim un govern que en comptes de reconèixer i acceptar que s’ha equivocat i que no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, el que fa és tirar pilotes fora i passar el mort als altres, on fins i tot, té la gosadia de culpar a l’actual oposició del que passa en aquest moments. Cada vegada som més els que veiem com el govern tripartit intenta buscar respostes o arguments fora, quan hauria de començar d’una vegada per totes a buscar-les dintre del mateix govern i dels socis que en formen part.
Tothom, polítics i ciutadans, tenen la necessitat davant la situació actual que passa el país de trobar un culpable a tot, però els polítics del tripartit cauen en l’error de buscar les respostes fora, i en aquest sentit s’equivoca. Als ciutadans que ha patit les apagades i que ha perdut molts diners amb tot plegat tenen tot el dret del món a queixar-se, i fins al moment les explicacions que els està donant el govern, ni els valen ni els tranquil·litzen. El govern “està on està” per governar i administrar els benestar dels tots els ciutadans, de “tots”, i en aquest cas per enèsima vegada, no ha estat a l’alçada de les circumstàncies.
Tots els membres de l’actual tripartit al llarg dels 23 anys de govern de CIU en van dir de molt grosses envers a la seva gestió al davant del govern de Catalunya, van fer molta sang amb temes com el de les nevades i els incendis, i pel que estem veient amb seu comportament, sembla ser que ara que no recordin les vegades que van demanar la dimissió de diversos polítics de CIU. Volen que els digui quina diferència hi ha entre abans i ara, doncs que amb el tripartit no plega ningú i si no que li preguntin als consellers Nadal amb lo del “Carmel”, Baltasar, amb l’excel·lent gestió de la sequera “encomanant-se a la Moreneta”, a Maragall amb les més que evidents declaracions de que el govern no tenia projecte, a la consellera “de no treball” Serna o al conseller “estrella” Saura amb la “magnífica gestió” del Departament d’Interior Tots tranquils, que “aquí no es mou ningú”, com si tot plegat no anés amb ells, ja se sap, en un govern de tres, les cadires i el manteniment de les mateixes pesa i molt. Aquest govern, en comptes d’assumir responsabilitats, el que fa immediatament després del caos, és dir que ho ha fet impecablement (que els ho preguntin als milers de ciutadans que van quedar atrapats a les vies de comunicació i que van quedar-se sense llum) escudant-se en la MAT, obrint en el si del govern una altra fractura i generant una nova discussió, com si d’una “olla de grills” es tractés. Les acusacions creuades de Joan Boada (ICV), secretari d’Interior, dirigides cap al Joan Castells (PSC) i responsable polític d’economia, pel tema de les elèctriques no tenen pèrdua, i amb aquest panorama un es fa la pregunta, després de la tempesta, vindrà la calma?