Quan tenim alguna mena de problema a la nostra vida personal podem optar per dues maneres d’actuar. Una consisteix en lamentar-nos de la nostra mala sort i recrear-nos en que alguna mena de desgràcia, absolutament irresoluble, ha caigut damunt nostre i ens impedirà treure el cap per sempre més. L’altre és pensar on ens hem pogut equivocar, reflexionar, aprendre dels errors que haguem pogut cometre i tractar de reconduir la situació i resoldre el problema.
He volgut començar així perquè igual com passa a la vida, també en les decisions polítiques hi ha dues maneres d’actuar. Una diu que tot va malament i que mai funcionarà, això sí, sense fer cap proposta en positiu ni autoexigir-nos res. Aquesta setmana he pogut llegir unes declaracions en aquesta línia i he de dir-vos que m’han sorprès. Parlar de “discriminació” de l’interior del Camp en relació al litoral tarragoní quan els fets no ho corroboren!. Només puc trobar-hi una explicació, hi ha qui ha començat la campanya electoral. CiU en lloc de continuar treballant al Parlament pels catalans i catalanes i més ara, en una situació de crisi, ha decidit aprofundir en la crítica i la lamentació.
Doncs bé, com a diputada al Parlament us puc testimoniar l’enorme esforç que ha hagut de fer el Govern, des del 2003, per recuperar el temps perdut per CiU a nivell d’inversions sanitàries, educatives, socials, en prestacions, etc.
De fet, el Govern liderat pel president Montilla ha treballat com mai cap altre Govern ho havia fet per les comarques de l’interior del Camp de Tarragona. No parlo de declaracions teòriques d’intencions sinó de fets concrets.
Per exemple, aquest 2010 el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, el PUOSC, beneficiarà enormement molt municipis de la nostra comarca i molt especialment, gràcies als canvis introduïts pel Govern de la Generalitat, als pobles més petits en detriment de les ciutats més grans. Cito breument: 850.000 euros per remodelar el clavegueram d’Aiguamúrcia, 406.000 euros per pavimentar els carrers del nucli d’Alió, 466.000 euros per renovar l’avinguda Catalunya de Bràfim, 513.000 euros per la piscina de La Cabra del Camp, 200.000 euros més per pavimentar el nucli urbà de Figuerola del Camp, 338.000 euros per Nulles, 176.000 euros pel Pla de Santa Maria, 350.000 euros per Querol, 822.000 euros per Vilabella, 514.000 euros per La Riba, etc.
A nivell de mobilitat ja han començat les obres de la nova C-51, la carretera que uneix l’Alt Camp amb el Baix Penedès, ha procedit a desdoblar la C-14 entre Reus i Alcover (i en una segona fase procedirà a desdoblar aquesta via entre Alcover i Valls) i s’estan executant les obres de construcció de l’autovia Tarragona-Valls-Montblanc que suposarà un abans i un després pel que fa a les nostres connexions amb l’interior del país.
D’altra banda l’acció de la Generalitat ha estat clau, per exemple, per renovar el centre històric de Valls gràcies a la llei de barris, per tirar endavant projectes turístics com la Ruta del Cister, els polígons industrials de Valls i Alcover, etc.
Malgrat tot aquest esforç inversor que seria llarg de resseguir des d’aquest breu article, és obvi que queda molta feina per fer. La crisi econòmica que estem patint no ajuda, certament, a trobar el finançament que ens agradaria per impulsar els projectes de la manera més ràpida possible però és compromís d’aquest Govern mantenir i augmentar els recursos adreçats a polítiques socials, de manera que cap ciutadà quedi desemparat davant dels efectes de la crisi.
I és que, al final, com diu la data popular, “pels seus actes els coneixeu”.