El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, i la coordinadora del projecte de restauració, Marina Miquel, han presentat els primers resultats de l’obertura de la tomba de Pere el Gran.
El conseller Tresserras ha destacat  “el rigor científic amb què s’està duent a terme un projecte que de ben segur contribuirà a millorar el coneixement d’aquest personatge històric i a posar en valor el monestir de Santes Creus que, juntament amb el de Poblet, permet entendre una etapa molt destacada de la nostra història”.
El conseller també ha ressaltat “el valor excepcional del treball intens que s’està fent i que ens ha de permetre conèixer aspectes de la vida del rei com ara les seves característiques físiques, la seva dieta o les malalties que va patir”. Joan Manuel Tresserras també ha assenyalat que els treballs permetran estudiar l’ADN del rei per comparar-lo amb els d’altres tombes reials i fer la reconstrucció facial de Pere el Gran.
La tomba de Pere el Gran, a Santes Creus, va obrir-se entre els dies 15 i 17 de març, es van extreure les seves restes i es van traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), on s’ha habilitat un espai adaptat per poder analitzar-les i estudiar-les.
 Aquesta actuació forma part del projecte promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya, que té per objectiu la restauració de les tombes reials del monestir de Santes Creus, coincidint amb el 850è aniversari del monument, que se celebra enguany. Les tombes reials, que daten del segle XIV, corresponen als reis Pere II el Gran, Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou i a l’almirall Roger de Llúria.

Valoració de l’estat de conservació del cos
Segons els primers estudis que s’han fet, les restes es troben parcialment momificades i esqueletitzades. Malgrat aquesta esqueletització, es conserva un recobriment fosc, sec, fragmentat fruit d’un teixit dessecat.
Com ja s’havia constatat en estudis previs, el cos de Pere el Gran va ser embalsamat amb brea, betum, sílice i herbes aromàtiques que formen part de receptes egípcies. La tècnica d’embalsament és clarament egípcia.
Les primeres observacions del cos confirmen que el rei devia fer uns 1’73 metres d’alçada, estatura superior a la mitjana de l’època. L’amplada màxima del cos a nivell d’espatlles era de 39 cm i en els malucs de 44.
A més a més junt amb el cos es varen trobar teixits: llana que embolcava el cos; lli, seda i tela vegetal per determinar.
També es confirma que en l’any 1858 es va obrir la tomba per saber la funció de la llosa de pedra monolítica de damunt de la banyera i per saber quin cos hi havia.
Ara comença un període d’investigació pluridisciplinar que permetrà reconstruir aspectes de la vida i la mort del rei (dieta, malalties, causa de la mort, etc).