Sortosament, el dia ja s’allarga. Des de poc després de Nadal, sembla que el sol ens vulgui acompanyar a tots a la festa que representa el Nadal, cap d’any i Reis, oferint-nos una mica més de llum cada dia. No és pas una estona que es noti molt, no és pas una llum que ens doni més escalfor, però sí que poc a poc, comença a ser tot un bàlsam enmig d’aquests freds dies pels que hem hagut de passar. Per cert, que en el tema del fred, farem bé de no refiar-nos ja que ja se sap, que pel mes de gener diuen que és el mes més fred per excel·lència i almenys enguany, sembla que això va pel camí de complir-se. I tant és així, que fins i tot, aquest mes ens ha regalat unes nevades abundoses que tot i que han alegrat molt els objectius de les càmeres fotogràfiques, no han estat pas l’alegria de tantes i tantes persones que s’han vist obligades a recloure’s a les seves cases, davant el perill que significava sortir a intentar caminar pels gelats carrers, i pels automobilistes de molts indrets, la impossibilitat de poder transitar, sobretot per les carreteres secundàries. Ens hem adonat també, que tots plegats som humans i que les administracions públiques, tot i que de vegades no ho semblin, tenen humans al seu davant, no en va, una vegada més, han pogut demostrar les seves limitacions i que davant la natura, no hi ha de vegades, previsió que valgui. Sigui com sigui doncs, aquest gener ha estat generós en fenòmens i encara, de fet, ens resten uns dies per davant per donar pas al que, com qui no vol la cosa, ja serà segon mes de l’any, el febrer. Així, el gener, tal i com també ho va fer el desembre, no content amb tenyir-nos a tots plegats de color blanc, també ens ha obsequiat, a l’igual que ho fa en el moment que escric aquestes línies, amb aigua abundosa caiguda del cel, que sortosament i, esperem que duri, ha contradit Raimon, ja que ha caigut i està caient de forma sostinguda i assenyada, lluny d’allò de que “al meu país la pluja no sap ploure…”. També, aquest gener ens ha deixat dies de força vent, amb velocitats fins i tot superiors als 100 km/h, que aquests sí, encrespen els ànims de la persona més tranquil·la del món i si no, que els hi ho preguntin als pobres ciutadans del nord del país, avesats o no a la sempre tremenda tramuntana o bé, als veïns i veïnes del sud del país, acostumats a veure camins bolcats per aquesta altra força de la natura que és el vent. Hi ha però, alguns minuts més de llum, com si el temps ens volgués avisar que després d’aquests dies bojos de fenòmens variats però crus, vindran dies de joia i sol, tot i que enmig hi haurà el “març, marçot, mata a la vella a la vora del foc…”