Amb els vots contraris dels grups de l’equip de govern (CiU i PSC) i CUP han quedat rebutjades les dues mocions presentades pels grups d’Esquerra Republicana i Partit Popular sobre la creació de la figura de regidor de barri.
El regidor de la CUP, Gerard Nogués, va justificar la negativa a crear la figura del regidor de barri perquè “implicaria una reestructuració funcional de l’Ajuntament i en portem aquest legislativa cinc o sis”. A més, va assegurar que aquest regidor de barri seria semblant a un “corre, ve y dile” i crearia “un joc de competències entre regidors”. La CUP, que “la creació d’aquesta figura s’emplaci en el proper debat de la campanya electoral del 2011”.
Per la seva part, la regidora portaveu del grup municipal de CiU, Carme Mansilla, va justificar el seu vot contrari a les esmentades mocions dient que “l’estructura de l’Ajuntament i les diferents regidories i l’organigrama tècnic ja garanteixen una atenció directa, propera i eficient en els barris, a les associacions de veïns i també amb els ciutadans. Tenim diferents canals: la regidoria de Via Pública i Serveis, Urbanisme, Barri Antic, Obres, Seguretat, Mobilitat, Serveis Socials… També es poden fer queixes individualitzades a través de la web, telefònicament, des de l’OAC i també tenim atenció i reunions periòdiques amb les juntes i les associacions de veïns. Per tot això creiem que hi ha una atenció directa, propera i eficient”.
D’altra banda, Mansilla assegura que tota aquesta tasca “està coordinada per l’alcalde, amb les juntes d’associacions de veïns i, a més a més, reunint-se cada setmana amb diferents ciutadans que li expressen de primera mà les inquietuds, queixes i suggeriments. En les reunions amb les associacions de veïns es fa un repàs i es pren nota de les peticions veïnals perquè des dels diferents departaments municipals s’estudien solucions a les problemàtiques que es puguin detectar. Passat un temps es torna a fer reunió amb les diferents juntes i es dóna compte de les accions i es repassen les que s’han dut a terme o perquè no es duen a terme algunes que ha estat impossible en aquest període de temps. Tenim en compte aquells petits problemes a la via pública, dels serveis públics. Són petites coses que afecten de manera directa als ciutadans. En aquest sentit, les associacions de veïns, el conjunt de la ciutat són per a nosaltres els principals interlocutors i ells saben també perfectament a qui adreçar-se. Saben que hi ha una regidora de Via Pública i Servei que coordina aquestes accions i saben també que poden parlar directament amb l’alcalde. A Valls tenim la sort de comptar amb un teixit associatiu ric i fort, en especial les associacions de veïns són una peça clau en aquest entremat associatiu. Cal donar resposta i volem donar resposta per millorar la ciutat, millorar l’estat dels carrers, millorar els nostres serveis públics. En definitiva millorar la qualitat de vida dels vallencs i vallenques”.
Per la seva part, el portaveu d’ERC, Josep M. Pallàs, assegura que la figura del regidor de barri plantejada ara “no era evidentment qüestionar ara el model d’estructura organitzativa de l’Ajuntament”. i afegeix que “no volem un model basat en la foto sinó que volem un treball real i de base. És bo que s’hagi plantejat el debat i emplaço a totes les forces polítiques a aquest debat perquè la figura de regidor de barri té les seves utilitats i segur que en la propera legislatura, d’una manera o altra, hi anirem cap aquí. Per molt que parlem que el teixit associatiu es diu que és molt fort, en realitat, les associacions de veïns s’aguanten perquè hi ha tres o quatre persones que porten anys i panys. Les associació de veïns sobreviuen gràcies a l’esforç d’uns pocs”.