Convertir una pel·lícula en material teatral és sempre una tasca difícil. Les regles del guió cinematogràfic sovint es resisteixen a les convencions pròpies que demana la teatralitat i calen fer grans transformacions de l’original perquè aquest funcioni dalt de l’escenari. I aquest ha estat un dels grans reptes a l’hora de portar al teatre el film escrit i dirigit per Francis Veber. A diferència d’altres creacions del dramaturg d’èxit francès (com ara la famosa El sopar dels idiotes, que primer va ser obra de teatre per després passar a la gran pantalla), a El joc dels idiotes ens trobem amb el cas contrari. D’aquesta manera han hagut de reduir la multiplicitat de personatges, trames i espais que sortien al film a un càsting reduït i a un nombre limitat de situacions que funcionés teatralment i que a més, i sobretot, funcionés per als dos grans comediants que encapçalen el repartiment. Joan Pera, en un indiscutible paper protagonista amb el qual ens oferirà els divertidíssims tics a què ens té acostumats, i Lloll Bertran, en una de les seves típiques hilarants creacions. Amb aquesta intenció, i conservant el delirant punt de partida de l’original, “hem reformulat els personatges, els hem portat al terreny propi dels dos intèrprets, allà on es troben més còmodes i brillen més, i els hem escrit nous gags i noves situacions còmiques que els anessin com l’anell al dit”, assegura Marc Rosich. Al seu voltant, Gretel Stuyk, Pere Ventura, Rafa Cruz i Roman San Gregory, una companyia d’actors còmplices, encarregats d’acabar de vestir i bastir tots els racons de la joguina còmica que és El joc dels idiotes. La situació és clara: un gran empresari, per evitar la gelosia de la seva dona multimilionària i mantenir les aparences, obliga la seva atractiva amant, una top model de fama internacional, a compartir pis amb el pobre babau protagonista i fer veure que són parella. A veure com se les enginya Joan Pera per compartir llit amb una top model de cames massa llargues i corbes massa pronunciades sense caure en la temptació. De nou Antonio Calvo té la sort de treballar totalment còmplice amb el dramaturg Marc Rosich i, de nou, la seva feina omple de possibilitats aquest espectacle