El Museu Abelló de Mollet del Vallès, el Museu de Valls i la Fundación Cesáreo Rodríguez-Aguilera de Jaén inauguren avui divendres 5 de novembre al Museu de Valls (20 h) l’exposició retrospectiva sobre l’artista Joan Brotat amb el títol «Joan Brotat. La lluita per la innocència, 1946-1966», centrada en els primers vint anys de pràctica artística del pintor, els més fructífers de la seva llarga trajectòria. La mostra es podrà visitar al Museu de Valls fins al proper 9 de gener.

Joan Brotat és un del pintors més originals i oblidats de la represa de la modernitat a la postguerra. L’exposició “Joan Brotat. La lluita per la innocència”, comissariada per Àlex Mitrani, és una ocasió excepcional per descobrir un artista sorprenent per la intensitat del seu lirisme, per la seva emotiva i introspectiva declinació de l’avantguarda primitivista. La mostra, centrada en els anys més creatius de l’artista, reuneix quasi un centenar de peces, entre pintures, dibuixos, ceràmiques i objectes decorats, provinent de nombroses col·leccions públiques i privades. El Museu Abelló de Mollet de Vallès, el Museu de Valls i la Fundación Rodríguez-Aguilera de Jaén ofereixen un treball de gran interès històric i patrimonial. Amb motiu de l’exposició, s’ha editat un complet catàleg.

L’exposició vol recuperar l’obra d’aquest pintor, massa oblidat per tornar-lo a fer visible, alhora que el vol reivindicar com un dels artistes més singulars de la segona meitat del segle XX al nostre país.

La mostra, comissariada pel crític d’art, Àlex Mitrani, inicia el seu recorregut a Barcelona, lloc on el pintor va viure i va desenvolupar la seva carrera artística, i itinerarà per Valls, Mollet del Vallès i Jaén, llocs d’origen de les tres entitats organitzadores de l’exposició. Les obres exposades formen part de les tres institucions organitzadores, d’altres institucions col·laboradores i de col·laboracions particulars.

Joan Brotat
Avui injustament oblidat, Joan Brotat (Barcelona, 1920-1990) va ser, però, un dels artistes més originals i celebrats de la represa de la modernitat en els anys de postguerra a Catalunya. Introvertit i meticulós, va crear una obra plena d’intensitat i emoció, hereva del sentit transcendent del romànic i dels valors humils del treball artesà. Es va iniciar en el context de les recerques surrealistes, abstractes i primitivistes que es portaren a terme als Salons d’Octubre. Amb el suport de personalitats com Josep-Maria de Sucre, Eugeni d’Ors o Cesáreo Rodríguez-Aguilera, durant la dècada de 1950 Brotat va elaborar una poètica singular amb un sentit d’avantguarda i d’intimitat. El seu món, d’un lirisme molt particular ple d’encisadora i aparentment ingènua dolçor, està carregat d’un subtil misteri. Als anys seixanta, aquest univers va convertir-se de manera quasi abrupta en un espai angoixant que traduïa les dificultats de la seva personalitat i les seqüeles d’una vida marcada per la guerra. En unes condicions gens favorables, Brotat va demostrar un atreviment creatiu i una determinació que adquireixen avui, als nostres ulls, un caràcter quasi heroic.

L’exposició se centra en el període creatiu més intens de Joan Brotat (1946-1966) i s’estructura en quatre àmbits:
1. Beure de la font primera
Des de final dels anys quaranta, Brotat assaja una forma d’art primitivista arcaica i radical, inspirada en el romànic i en l’art infantil, amb gran força i llibertat.

2. La vida somniada
Al llarg de la dècada de 1950, Brotat imagina un univers caracteritzat per una dolçor sentimental, hieràtica i onírica, com una resposta melancòlica a la cruesa de la realitat històrica.

3. L’ètica de l’artesà
Brotat sentia interès i empatia per la vida senzilla i les formes de treballar del artesans i la gent del camp. Aquesta proximitat es tradueix, per exemple, en la seva predilecció per la ceràmica.

4. Penetrar dins la cova
L’enganyosa felicitat innocent de les obres del cinquanta es veu alterada per un gir radical al voltant del 1960, que ens fa penetrar en un univers inquietant i fosc, estrany i al·lucinant.