El periodisme viu moments difícils. Suposo que la ciutadania ja se n’ha adonat, perquè els professionals de la Comunicació fa dies que són víctimes de la crisi i de la poca vergonya d’alguns empresaris i governants. La sagnia d’acomiadaments és la prova provada de la “neteja” que s’està duent a terme en algunes redaccions.

Tots som conscients que el poder de la premsa desperta interessos que res tenen a veure amb la llibertat d’informació. Tothom vol controlar la informació i alguns mitjans. Darrerament vam assistir a la penosa voluntat política per controlar els informatius de RTVE. Després de tot l’enrenou, la majoria va decidir fer marxa enrere i va al·legar una mala interpretació.
Aquests polítics no s’equivoquen. Saben prou bé el que fan. Ens tracten com si fossin incapacitats o rucs. Sort que sempre hi ha algú que està a l’aguait.
Pressuposo que la majoria de ciutadans s’ha adonat que gran part dels polítics no ens representa. Només estan per defensar els seus interessos i garantir el seu futur. Per a ells el poble només és important cada quatre anys, quan toca votar.

A Reus un tribunal compost de periodistes –que han estat o estan al servei del PP i CiU– puntuen els candidats que pretenen aconseguir una plaça de tècnic de comunicació de l’Ajuntament. El Col·legi alertà per la manca d’ètica i des del consistori rep un rosari d’ofenses. Diu l’alcalde Pellicer que un informe jurídic l‘avala… Paraules per a què? És penós que CiU faci el mateix que criticava als socialistes.

A mi em sobta que no hi hagi diners per assistir els més necessitats, però, en contra, no es restringeix la desenfrenada contractació de càrrecs de confiança…

A Cambrils les retallades serveixen d’excusa per acomiadar quatre periodistes i destituir el director de la televisió local. És trist que la salut dels mitjans públics locals visquin més o menys fartera segons el color polític que governi.

Imagino que els polítics són conscients que la premsa té un paper fonamental en una societat democràtica, malgrat que alguns semblen ignorar-lo.

Però l’ona d’acomiadaments no queda aquí: el Diari preveu lliurar-se d’uns quants treballadors i El Punt clausura la seva delegació a Tarragona com a mesura estalviadora, obligant que alguns dels seus treballadors treballin des de casa.

El panorama periodístic és dramàtic i traumàtic. Els polítics, els governants i alguns empresaris no estimen aquesta professió. No obstant això, la volen controlar, manipular i practicar, sense cap mena de commiseració, la censura. Com a conseqüència, els periodistes hem esdevinguts poc solidaris. Sembla que surt efecte el proverbi: dividir per a regnar.

És desolador que es vulgui veure el periodisme, exclusivament, des del prisma empresarial restant importància al seu paper social i cultural. Molts encaren el periodisme no com una eina de informació, però sí com un estri publicitari.

No els preocupa la professionalitat ni la trajectòria dels periodistes. Aposten per gent jove, amb menys experiència, amb poca capacitat de crítica i paguen sous vergonyosos. Què s’ha fet amb el periodisme d’investigació?
Ens toca posar el crit al cel i deixar en evidència i denunciar tots els abusos de poder, manipulacions i temptatives de censura del poder polític i econòmic.

Ara més que mai, els periodistes hem de fer pinya i evitar que el poder compri les nostres consciències.