El partit va tenir dues cares molt diferents. La primera part, de clara superioritat de l’equip d’Albi, un segona territorial que es va veure afavorit per dues jugades desgraciades en defensa per part local.

Al primer minut, Mohamed no va aconseguir quedar-se amb una pilota que venia sacada de falta de llarga distància, influït per la velocitat que li imprimeix l’aigua a la gespa artificial i la bomba va acabar dins la porteria local. Només vuit minuts després una pilota llençada des de la defensa de l’Albi, sense massa perill va superar al porter en no calcular bé el bot.

Aquest dos gols il·lògics, que no van ser fruit de jugades trenades, van descentrar l’equip, que tot i lluitar i donar-ho tot no arribava amb claredat a la porteria contrària. Sens dubte influïa també la variant tàctica aplicada en el sistema de joc, deixant només tres homes al mig camp i incorporant-ne un tercer a l’atac. Aquesta inferioritat al mig camp restava possibilitats.

La segona part, després d’haver tractat els aspectes individuals i col·lectius que havien fallat i corregir els aspectes tàctics i el joc, va millorar. L’equip es va fer amb el joc i va arribar de manera reiterada a l’àrea contraria, En defensa estava sòlid i en atac fluid. Ja en la fase final del partit es va aconseguir empatar. En el minut 82, Jaume Raduà, en falta directa des de la llarga distància aconseguiria batre el porter de l’Albi i en el minut 89, Miguel engaltà un fort xut que el porter visitant no va poder blocar i Alberto introduiria a la porteria.

L’equip segueix creixent en l’aspecte físic, millora en intensitat, assumeix aspectes tàctics i va avançant cap a la temporada en permanent evolució. És el camí a seguir.