Els veïns i les veïnes del Pla de Santa Maria van gaudir el passat cap de setmana dels primers actes relacionats amb la Diada Nacional de Catalunya. Els primers van ser els actes relacionats amb els fets del 2 de setembre de 1642; aquest dissabte i diumenge, se’n celebraran altres de més lúdics, com la paellada popular.

El passat 2 de setembre va tenir lloc al Pla de Santa Maria la tradicional ofrena floral i el cant del parenostre en record de les víctimes dels fets del 2 de setembre de 1642.

L’acte, organitzat pel grup municipal d’esquerra, va comptar amb una nombrosa presència de planencs que, per primera vegada, oferiren les flors al peu del monument, que, de manera provisional, s’havia instal·lat a l’interior de l’església romànica de Sant Ramon. El monument està compost d’un monòlit de ferro amb un forat, fet per la bala d’un canó, del que cauen quatre llàgrimes de sang i, al peu, hi ha un relleu de bronze, realitzat per l’artista vallenc, Francesc Vilà, que representa l’assassinat dels planencs en mans de les tropes castellanes.

En el parlament, el portaveu del grup municipal, Manel Tosas, destacava: “Segons els escrits, avui fa 368 anys que en aquesta població i en aquesta església van succeir uns fets que, per sisena vegada, recordem: l’assassinat indiscriminat per part de l’exèrcit borbònic de molts planencs i potser de moltes planenques dels qui sols en coneixem els noms d’una trentena. Per nosaltres, la gent d’esquerra del Pla, és una satisfacció que aquesta diada entri de ple en les festivitats locals. Aquest era el nostre propòsit al tenir la iniciativa de commemorar-ho per primera vegada ara fa cinc anys.  Per fi, podem  veure el monument en record del fets i de les seves víctimes innocents, un monument que ha estat finançat per aportacions anònimes i per l’Ajuntament. És un pas més en la recuperació de la nostra memòria històrica i del reforçament de la nostra identitat nacional i de la identitat com a poble. Els catalans ens trobem en un període difícil, ja que ens han negat i rebutjat el que el poble sobirà va votar lliurement i democràticament. Una prova i demostració més de les limitacions i penalitzacions que l’Estat espanyol dedica al nostre país, com, per exemple, ha fet en les darreres setmanes negant les infraestructures necessàries per fer front al desenvolupament econòmic i social. Ara que era més que mai l’hora d’anar tots units, els nostres polítics ens deceben i podem comprovar com cada un estira la corda en la direcció que més l’interessa. És molt trist comprovar com les petites diferències personals paralitzen els grans projectes col·lectius que tant necessita la nostra nació.  Amb aquest sistema no arribarem enlloc i, per descomptat, ens allunyem del gran objectiu, que és la independència de Catalunya. Amb aquesta desunió ens tornaran a vèncer. És per això que petits actes com aquest són importants i necessaris. Actes com el que celebrem ara reforcen la identitat, alhora que podem comprovar com les persones normals i senzilles de diferents credos polítics ens unim i reunim amb un objectiu comú: recordar la nostra història. Recordant la nostra història defensem el nostre futur. Finalment cal donar les gràcies a la gent del Pla, que es mantenen fidels en el recordatori d’aquesta data i també a Nexus teatre, per tornar a representar aquella obra que ens va fer emocionar a tots fa cinc anys.  Encoratgem l’Ajuntament a no demorar la instal·lació definitiva del monument. Recordem, doncs, a tots els que, en un dia com aquest, van ser salvatgement assassinats per defensar la seva vida i la seva llibertat. Visca El Pla i visca Catalunya independent”.

L’acte va cloure amb el cant d’Els Segadors per part de tots els presents .

Els actes continuaren divendres. A partir de les 8 del vespre, a l’església romànica de Sant Ramon es va procedir a la inauguració de l’exposició “La Memòria Històrica”, una exposició que es pot continuar veient aquest cap de setmana,13 i 14 de setembre, de 6 de la tarda a les 8 del vespre, i els dies 11 i 12 de setembre, de les 11 del matí a la 1 del migdia.

La representació de Nexus
Una obra de teatre escenifica els fets tràgics de 1642 al Pla. La peça teatral, que es va representar dissabte 4 i diumenge 5 de setembre a l’església de Sant Ramon, escenifica la matança de 33 persones en aquest mateix temple durant la Guerra dels Segadors.
La companyia Nexus Teatre, del Pla, conjuntament amb el director vallenc Aleix Vallverdú, han estat els encarregats de la dramatització dels fets que apareixen a l’obra, representada per unes 40 persones de totes les edats, amb la col·laboració dels responsables del vestuari, l’ambientació i la música.

Josep M. Canela, mestre i professor de català, ha volgut rememorar els Fets del 2 de Setembre de 1642 al Pla, quan 33 planencs van ser assassinats a l’església de Sant Ramon per les tropes castellanes, per mitjà de l’escenificació de tot allò que ha trobat en els documents, sobretot a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). L’historiador Manel Güell, autor de diverses obres sobre la religió a l’entorn de la Guerra dels Segadors, ha col·laborat en la tasca de documentació. A part de les dades rigoroses, l’obra també ha fet un lloc a la tradició oral recollida per l’historiador planenc, Josep Maria Torné i Jaume Pujol. A partir dels coneixements històrics recollits, Canela ha elaborat una obra que qualifica de versemblant. Fa cinc anys, el grup municipal d’ERC va impulsar un acte de rememoració d’aquests mateixos fets històrics, que consistí en una projecció d’imatges i una petita representació de l’entrada de les tropes. Des de llavors, Josep Maria Canela ha volgut ampliar els actes que es feien en aquesta diada i cercar la participació del poble.

Els protagonistes de l’obra que s’estrena aquest dissabte són aquells que van protagonitzar els fets, amb els noms reals, com el rector, Bernat Olivar i el prevere i primer jurat (regidor), Jaume Guasch, que esdevé el fil conductor de la història. A l’obra, Guasch és qui alerta els de “cal Jaume Roig” que tenen allotjat un gavatx i pateixen les conseqüències de la guerra, perquè es refugiïn a l’església per l’arribada imminent de les tropes castellanes. Aquesta família protagonitza els fets quotidians d’una època marcada profundament per la devoció religiosa.