Per unanimitat de tots els grups polítics municipals amb representació en el Ple de l’Ajuntament de Valls, han acordat una moció, presentada per CiU en la darrera sessió plenària celebrada divendres passat, en la qual es reclama novament al Govern espanyol la finalització de les obres de construcció de l’autovia A-27 entre Tarragona, Valls i Montblanc, i reitera les demandes del territori al Ministeri de Foment perquè concreti públicament el calendari d’execució del projecte.

L’esmentada moció també reclama al Govern espanyol que procedeixi urgentment a la reparació dels danys provocats a les finques a causa de la paralització i abandonament de les obres.

La moció també expressa el suport de l’Ajuntament de Valls als propietaris i agricultors afectats i reclama al Govern espanyol que faci efectius els pagaments de les indemnitzacions corresponents.

La portaveu del grup municipal del PSC, Rosa M. Ibarra, va assegurar que “hem votat que sí perquè entenem que l’acabament de l’A-27 és necessari per a la nostra ciutat i per a la nostra comarca. I no tan sols això, sinó que entenem que és necessari que es paguin les indemnitzacions als propietaris de les finques i que es facin les actuacions que corresponguin per tal d’adequar els camins que hagin pogut resultar-ne afectats”.

Ibarra recorda que els socialistes “sempre hem cregut des de l’inici en la necessitat d’aquesta infraestructura, defensant-la des del començament quan no tothom ho feia i, a vegades, en solitari”.

Els socialistes vallencs asseguren que, a l’A-27, “s’hi han sumat moltes coses, s’han posat pals a les rodes des de l’inici. S’ha fet molta demagògia i s’ha aconseguit endarrerir una obra que, al final, ha resultat afectada per la crisi econòmica”.

El Ministeri de Foment, responsable de la construcció de l’A-27, no ha fet efectiu encara el pagament de les indemnitzacions corresponents a les finques expropiades. Després de quatre anys i de reiterades queixes, els agricultors i propietaris afectats només han cobrat els imports corresponents a les actes d’ocupació de les finques, malgrat que, durant tot aquest temps, han perdut part del patrimoni i també la font d’ingressos que els proporcionaven les explotacions agràries.