Encara no fa ni una setmana, un somriure quasi natural, molt discret però evident, delatava l’alegria interior d’aquells que encara podien dedicar bona part del dia a l’oci. De tota manera, potser unes setmanes abans, aquest tímid somriure era quasi una rialla, una rialla que ha anat degradant fins a arribar a una expressió, no de disgust, sinó d’horitzontal neutralitat. Tot va tornant de mica en mica a la desitjada normalitat, que ens permet el necessari contrast per tal de valorar convenientment aquest període de descans anual. El record, compartit amb els companys habituals, de les moltes anècdotes que ja formen part del nostre immediat passat, ens ajudarà a vèncer aquests primers dies d’adaptació a les rutines reals. Durant aquesta primera setmana d’adaptació, les obligacions i responsabilitats van guanyant protagonisme front a la relaxació estival imposant, una vegada superada aquesta primera etapa, una tornada a la realitat.

La tornada a la feina no és, per sí mateixa, un motiu d’especial preocupació per a la majoria de mortals. No obstant, s’aniran sumant de mica en mica molts altres factors que potser, en conjunt, sí que faran més tediosa aquesta tornada a les rutines habituals. Potser la possibilitat de poder tornar a la feina ja és un motiu de satisfacció per a la majoria, ja que la situació laboral actual és prou complicada per a moltes famílies. En qualsevol cas, son molts els reptes que tots haurem d’afrontar al llarg d’aquest mes de setembre. Durant les vacances, el consumisme normalment es veu potenciat, incrementant-se el nivell de despeses fins a nivells impossibles de mantenir durant la resta de l’any; la pujada de l’IVA en un moment estratègicament estudiat, l’increment oportunista dels preus dels carburants, els preus normalment alts en els llocs d’estiueig, entre d’altres factors, faran de la tornada a la realitat, un retorn una mica més dur.

I a tots aquests petits i previstos inconvenients, per a les famílies que tenen fills amb edat escolar, encara hem de sumar un més: la tornada al “col·le”. Potser sí que és un moment esperat pels pares, donat que els petits tornaran a adoptar uns horaris i unes rutines quasi necessaris (per no dir desitjats), però també imposaran a les famílies unes despeses importants. I les notícies publicades recentment per la Federació d’Usuaris Consumidors Independents, FUCI, no son massa tranquil·litzadores. La FUCI ha fet un estudi agafant una mostra de dos-cents col·legis de tot l’Estat, tant públics com a concertats i privats, per tal d’avaluar l’impacte econòmic de la tornada a les aules, i ha determinat que, respecte a l’any passat, els costos s’han incrementat en un 6,2 % de mitjana. La despesa mitjana en un centre públic serà de 512 €, cost que augmenta fins a arribar als 774 d’un centre concertat o als 1.174 en un centre privat. Segons Agustina Laguna, presidenta de FUCI, aquest increment respecte a l’any 2009 es justifica per la pujada de l’IVA i per la pujada del preu dels carburants principalment. La despesa més important és la de roba i la matrícula; tot i que la matrícula és gratuïta en centres públics i concertats, Agustina Laguna recorda que alguns centres concertats disfressen aquest cost amb el nom de despeses d’inici de curs, incloent-hi conceptes com ara secretaria, informatització, gestió o comunicacions. Els llibres també han incrementat considerablement el seu cost, ja què, encara que se’ls apliqui un IVA súper reduït, l’augment mitjà respecte al 2009 és del 3,8 %.

Analitzant els costos mitjans, les tres comunitats més cares de tot l’Estat són Madrid (1.072 €), Catalunya (1.057 €) i València (972 €). Catalunya és la segona comunitat més cara, per darrera de Madrid, pel que fa al cost dels centres públics (620 euros per alumne/a) i dels centres privats (1.450 €), mentre que encapçala el rànquing de costos en centres concertats (1.100 €). A Catalunya, l’increment mitjà respecte a l’any 2.009, ha estat del 5,7 %. L’informe de la FUCI, finalitza fent algunes recomanacions als soferts pares, per tal què puguin reduir les despeses de l’inici del curs escolar, especialment potenciant el reciclatge de llibres i material escolar, així com mirant d’evitar l’efecte encaridor del “marquisme”, ja què els articles de marca poden ser fins a un 30 % més cars.

De tota manera, sempre ens quedaran com a consol pels propers onze mesos, els centenars o milers de fotos que ens permetran recuperar els bons records guanyats amb esforç durant les vacances. I, pels més futbolers, val a dir que la lliga recentment estrenada, també els serà una distracció eficaç per a oblidar-se, durant unes hores a la setmana, de les dificultats del dia a dia. Aviat els reiets i princeses de casa tornaran també a la normalitat. Potser a qui més costarà de superar aquest període serà a les sofertes targetes de crèdit què, sotmeses a sobreexplotació durant les vacances, veuran incrementat el seu desgast amb la tornada al col·le dels petits; i no voldria contribuir a l’angoixa de ningú recordant la situació, quasi anorèxica ja, de les pobres llibretes d’estalvi, lluitant amb desesperació per tal d’evitar el canvi temut de color. Ara cal pensar que no tot és blanc o negre, cal recordar que també existeixen els grisos i, encara que ara ens pugui semblar ciència ficció, aviat tornarem a veure-ho tot altre cop en colors, i no em refereixo només al negre i el vermell.