La globalització del transport és una font inesgotable per facilitar la colonització d’espècies arreu del món, espècies d’una i altra banda del món van aclimatant-se en hàbitats impensables en altres temps. L’augment d’espècies exòtiques posa en perill les autòctones fins fer-les desaparèixer. No és d’estranyar que el riu Ebre i més en concret la desembocadura d’aquest, el delta de l’Ebre, sigui el riu de les plagues. No és per menys, de les quaranta espècies autòctones catalogades, n’hem d’afegir gairebé la meitat més de nouvingudes en els darrers vint anys. Això està provocant greus problemes socioeconòmics i mediambientals de difícil solució, fins i tot, alguns trastorns en la salut dels humans. L’Ebre és el riu de la vida i dissortadament l’activitat dels éssers humans facilita que aquesta vida es dupliqui de forma negativa aportant, voluntàriament o involuntàriament, noves espècies d’hàbitats aliens al nostre. Primer van ser els sirulos, introduïts pels alemanys per a la pràctica de la pesca, però després han anat apareixent altres espècies com el cranc americà, el musclo zebrat, el peix mòmia, el peix roig, el mosquit tigre i ara el cargol poma. No hauríem d’oblidar tampoc, que molts peixos de riu han estat també introduïts per poder practicar la pesca. El factor climatològic ha influït força en el seu desenvolupament en aquests hàbitats del delta ebrenc i la seva expansió ràpida, desplaça espècies autòctones fins eliminar-les. No és un mal propi d’aquest riu, però segurament sí el que rep més plagues indesitjades.