El director, el cap d’estudis i un jove professor són els tres protagonistes de L’impossible, que divendres passat va arribar al Teatre Principal amb Oriol Grau, Joan Negrié i Paloma Arza en el repartiment. Van ser els mateixos actors de la Trono que van encarregar el text al dramaturg Paco Zarzoso. El resultat, una obra que reflexiona sobre la societat més actual en la qual l’autor ha posat sobre la taula, amb una voluntat descomunal, tot el que llegim a les portades dels mitjans de comunicació. Igual com en la primera producció de la Trono, El lleig, que criticava l’ús i l’abús de la cirurgia estètica, L’impossible també és una comèdia amb rerefons crític respecte al sistema educatiu. Reflexiona sobre el sistema educatiu actual, sobre les depressions dels professors a causa de l’augment de la violència dels alumnes, o sobre la grip nova. El text teatral de Paco Zarzoso és molt creatiu, té un món interior carregat d’imaginació i es creu tot el que escriu, i això fascina. Com és habitual en Zarzoso, el text està amanit amb el gènere del teatre de l’absurd.
D’altra banda, és poc habitual que una obra de teatre contemporani sigui tan recent: El text no ha tingut el procés de maduració i el temps de reflexió que hi acostuma a haver entre que s’escriu i s’estrena, quan solen passar un o dos anys; aquest és un cas molt curiós.