Amb motiu del 25è aniversari de Catalunya Ràdio i el 10è aniversari de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, el març de 2008, coincidint amb el 15è aniversari dels Aiguamolls del Pla de Santa Maria es van plantar un seguit d’arbustos i herbes aromàtiques, que no arbres, malgrat la campanya “Plantem el futur” que d’això es tractava. En aquest esdeveniment hi van participar quasi un miler de persones, tot un rècord i tot un orgull per al seu descobridor i ànima dels aiguamolls, el gran amic Màrius Domingo, veritable artífex d‘aquest espai. Allí estava l’alcalde del Pla i el delegat del govern català així com d’altres autoritats, tots amb la foto i amb la promesa d’un bon futur per als aiguamolls. No en tinc cap dubte que fos així però fa uns dies hi vaig estar i l’ànima em va caure als peus, una decepció molt gran en veure l’estat dels aiguamolls del Pla. D’allò plantat poca cosa queda, això sí, tot ple d’herbes barrant el pas, clavegueram aixecat i tot amb un caire abandonat, una pena. El canyissar, i pot ser el mal menor, ha envaït bona part dels aiguamolls fins tapar la caseta d’observació, en temps de nidificació és excusable. El que ja no és excusable és la deixadesa de l’espai natural. Per contrapartida, el que sí gaudeix de bona salut és la ruta de la pedra seca, però cal recordar que el Pla té altres valors naturals del que s’ha de sentir orgullosa la població, com és el cas dels aiguamolls, un indret amb tots els ingredients educatius i mediambientals, on la fauna i la flora en són la joia del lloc. Una ruta, la dels aiguamolls que cal seguir promovent. Recordo que precisament l’Ajuntament, en els seus inicis, fou un dels principals detractors en la creació d’aquest espai humit, tot i que després en va ser un defensor. No m’agradaria pensar que han canviat de parer.