Una recent excavació de l’IPHES (Institut Català de Paleoeocologia Humana i Evolució Social) a la cova dels Galls Carboners, a Mont-ral (Alt Camp), permetrà obtenir informació de qualitat, clau per conèixer com eren els ritus funeraris de les societats de final del Neolític. Entre les troballes destaquen unes 200 restes humanes i un collaret format per petites dents blanques fabricades probablement a partir de fragments de petxina.

Aquesta intervenció es troba inclosa dins del projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, que desenvolupa l’IPHES. L’excavació es va dur a terme a l’octubre per un equip integrat per 7 persones, entre membres i col·laboradors de l’IPHES i també del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona i que, segons va confirmar l’investigador de l’IPHES, Josep Maria Verges, “l’any que ve n’hi tornarà a haver una altra per si ha quedat alguna resta més i sempre en funció dels resultats de les anàlisis de les restes trobades”.

“La cova dels Galls Carboners havia estat excavada durant la dècada de 1970 per Ferran Companys,  propietari de la finca on se situa, i va recuperar bàsicament restes humanes de totes les parts del cos, mol ben conservades, i que els seus descendents van donar fa uns anys a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona”, explica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació actual. Posteriorment, aquests fòssils van ser estudiats per membres d’aquest institut i de la URV. “Ara –prossegueix Vergès– el principal objectiu de l’excavació era documentar en detall el context arqueològic del sepulcre a partir dels elements que encara es conservaven in situ, per tal de poder revalorar a nivell científic els materials de la col·lecció Companys, i ho hem pogut determinar”.

Es tracta d’una cova sepulcral col·lectiva, un tipus de jaciment que és relativament comú, “però la majoria foren excavats o saquejats d’antic, el que fa que no es disposi de moltes dades procedents d’excavacions realitzades amb metodologia moderna”, puntualitza Josep Maria Vergès, d’aquí ve a importància d’aquestes restes. L’equip encara no disposa de datacions, però el mateix investigador indica: “Suposem que se situa entre el Neolític final i el Calcolític, és a dir, fa uns 5.000 anys abans del present”.  

La col·lecció Companys és avui en dia a la URV i ha arribat en part perquè els hereus de Ferran Companys van cedir les restes que hi havia en una golfa a la casa de Ferran Companys. Ara es fa aquest treball per contextualitzar les restes.

D’altra banda, per sota del dipòsit sepulcral, s’ha localitzat un nivell molt ric amb restes paleontològiques, especialment d’ocells, i arqueobotàniques, que aportarà informació sobre el paleoambient de les Muntanyes de Prades durant les primeres fases de l’Holocè entre fa uns 5.000 i 10.000 anys.