Les obres que s’estan duent a terme a la Plaça de l’Església del Pla han comportat que es trobés un pou de més de vint metres de profunditat del qual es coneixia lleugerament la seva existència però que avui en dia en la memòria popular no es recordava, i que, encara que per ara no es pot datar el seu origen, de manera presumible és d’origen medieval i servia per abastir d’aigua potable a la població planenca.
El pou es va descobrir quan la roda d’un camió que treballava a la plaça s’hi va enfonsar.
Segons va explicar l’alcalde Mateu Montserrat, “ara l’assentarem, el netejarem, hem demanat a la Diputació que refaci el projecte de la plaça perquè la intenció és que integrem aquest pou dins de l’entorn de la plaça”.

Elisabeth Baldor, regidora i historiadora, va explicar en roda de premsa que “el pou es calcula que té uns 22 metres encara que quan es netegi potser en serà algun metre més profund”. “Per ara desconeixem l’origen i tot són hipòtesis” encara que tot apunta un origen medieval. Elisabeth Baldor va explicar les referències documentals que hi ha sobre l’existència del pou. Únicament un manuscrit de meitat del segle XIX del planenc Jaume Pujol Montagut que fa un pinzellada a la història local. Segons ell, el pou estava a set passes de l’entrada de l’abadia i la seva profunditat era la mateixa que l’alçada del nou campanar. El pou va funcionar fins a meitats del segle XVIII, moment en què el Pla va aconseguir el dret de l’ús de l’aigua dels terrenys que Fèlix Rubinat tenia en el terme de Cabra. Això va fer que es tingués més cabdal d’aigua i que ja no era necessari anar al pou a treure l’aigua a galledes. També hi ha referència que en el 1814 es reobrís una altra vegada el pou tapat, però per raons que es desconeixen es va tornar a tapar fins ara. També hi ha una referència que en el 1860 una de les rodes d’un carro que passava per allí es va enfonsar en l’entrada del pou tapat -el mateix que ha passat ara amb la roda d’un camió.
Una de les hipòtesis que hi ha sobre l’origen del pou és que es va fer per donar aigua potable a la població quan aquesta va créixer fora de la antiga muralla medieval, això pel voltant del segle XIV.