Als esmentats grans actors, els acompanyen altres com David Verdaguer, Rosa Serra, Enric Boixadera, Pau Ferran i Laia Pellejà. La vila-rodonina Laia Pellejà, després d’incursions en el món de la interpretació, no ha estat fins ara que ha vist com el seu perfil va com un guant en el paper del personatge més rebel de La doble vida d’en John, en el qual es posa en la pell d’una adolescent de quinze anys. Per l’actriu, treballar al costat de Joan Pera i Lloll Bertran, els seus pares en la ficció, marca un punt d’inflexió en la seva carrera com a intèrpret.

Tots aquests actors són dirigits per Àngel Llàcer, personatge conegudíssim en els mitjans, que ha dit que “una de les màximes que em recordo a mi mateix i em proposo complir cada matí quan em llevo és riure almenys tres cops al dia. Ser un bon professional, un bon amic, un bon company de feina, una bona parella sentimental, bon amant, responsable, i altres etcèteres, és possible si ho barregem amb aquests respirs d’alegria cada jornada. És per això que, quan em van proposar dirigir aquesta comèdia, vaig dir que sí de seguida. Em diverteix, em fa feliç i em manté viu dins el tràfec diari”.

Això mateix és el que vol provocar entre el públic, amb aquesta mirada a la histèria d’un personatge que té problemes perquè, a falta d’una vida, en viu dues. Les peripècies que ell haurà de passar al costat del seu amic/llogater per tal de controlar aquests dos mons, aquestes dues famílies que, a poc a poc, entraran en contacte i li aniran caient a sobre, són infinites. Arran de l’abisme i amb un ritme trepidant, podrem divertir-nos amb la infinitat d’excuses i estratègies que farà servir el protagonista.

Riem una estona de la seva histèria. Riem una estona dels seus nervis a flor de pell. Riem una estona d’aquesta comèdia. Riem una estona o més d’una de la comèdia de la nostra vida.

L’espectacle inaugural va portar el nom d’El Forn de Lleó. Es tracta d’una representació original i imaginativa on cadascú s’imaginava una cosa que, finalment, va resultar ser una altra. L’escenificació va rebre una molt bona acollida del públic, bàsicament familiar.

El programa de tardor l’encetarà, però, el dissabte 2 d’octubre l’espectacle per a públic familiar El Forn del Lleó, inaugurant un mes en el qual trobem ja propostes tan diverses com concerts de música clàssica, cant coral, a més dels actes dels Festival Internacional de Teatre de Titelles de l’Alt Camp Guant 2010 o la Fira de Santa Úrsula, que es presentaran en les properes setmanes. Així, entre els concerts de clàssica, destaquen dues propostes de l’Associació Amics de la Música de Valls: el concert de l’Orquestra Camera Musicae, amb el pianista sicilià, Salvatore Spanò, el 7 d’octubre o el concert de presentació i estrena de les Obres Recuperades de Jaume Balcells i Grau (13 d’octubre). Aquest concert permetrà recuperar peces d’aquest religiós i compositor nascut a Valls (1908-1936), amb la interpretació del Cor d’Homes Antistiana Màskili, una formació integrada majoritàriament per antics escolans de Montserrat. Aquest cor ha estat artífex de la recuperació de les peces de Balcells i de la propera edició d’un CD, que està previst que es presenti també al voltant del mes d’octubre. També el concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (28 d’octubre), dirigida per Carles Coll i amb Daniel Ligorio al piano, destaca en la programació de música clàssica d’octubre.

A l’octubre podrem participar del concert coral que amb el títol Menú Degustació oferirà el Cor Juvenil Divisi de Valls (9 d’octubre). La programació inclou també propostes joves com el Concert del 13è Aniversari del Casal la Turba (23 d’octubre) amb Matips, Orquestra Mitjanit i AJ DJ’s o la Castanyada Jove amb l’orquestra De Noche (31 d’octubre), tota una referència de qualitat per a les versions de pop i rock dels últims 15 anys de música.

Novembre de teatre i cinema
La cartellera d’espectacles i activitats per al novembre és plena de propostes, en especial, per al cinema i el teatre. El cinema conté un homenatge merescut que Valls retrà al prolífic director nascut a la ciutat, Ignasi F. Iquino, amb motiu del centenari del seu naixement. Aquest programa d’actes -organitzat per l’Institut d’Estudis Vallencs, la Regidoria de Cultura i Joventut de l’Ajuntament, Xarxa de Cultura, la Secció de Cinema de l’AAEET, Cine Club Valls i Sal Grossa- inclou des d’un acte institucional a l’Ajuntament (5 de novembre) a taules rodones (9 i 23 de novembre), la projecció de dues pel·lícules d’Iquino (18 de novembre i 2 de desembre) i la inauguració d’una exposició de programes de cinema de mà (26 de novembre). Iquino, guionista, director i productor cinematogràfic (1910-1994), té una filmografia de més d’un centenar de pel·lícules, entre drames, comèdies, cinema negre i, cap al final de la seva carrera, westerns i pel·lícules pseudoeròtiques. L’altra cita amb el cinema durant el mes de novembre és l’acte de lliurement de premis de la 16a edició del Concurs Estatal de Curtmetratges Ciutat de Valls (20 de novembre), que organitza la Secció de Cinema de l’AAEET.

El teatre és l’altre gran referent del novembre, començant per l’espectacle familiar Maduuuixes (6 de novembre), a càrrec de la pallassa Helena Escobar i la nova proposta d’un tàndem amb tanta química com Lloll Bertran i Joan Pera a La Doble Vida d’en John (13 de novembre), una divertida comèdia dirigida per Àngel Llàcer i que inclou en el repartiment l’actriu de Vila-rodona, Laia Pellejà.

A aquesta divertida proposta teatral s’hi afegirà l’actuació del grup de teatre amateur format per una seixantena de veïns i veïnes del Barri Antic que, dirigits per Bàrbara Flores, han estat assajant en el marc dels programes de dinamització social del centre històric l’obra Córrer és de covards, que es representarà al novembre. L’última proposta teatral del mes és la darrera versió d’Electra, de Sòfocles (27 de novembre), amb un repartiment de luxe format, entre altres, per Anna Güell, Mercè Anglès, Borja Espinosa, Clara Segura i l’actriu vallenca, Mar Ulldemolins.

Al novembre, la música també és protagonista: d’una banda, el concert que la Coral Terpsícore ha organitzat amb motiu del vintè aniversari de l’entitat amb una col·laboració ben especial de la Vella Dixieland (14 de novembre) per presentar un repertori de jazz, góspel i música americana. Per últim, la música també serà la protagonista del muntatge d’aire teatral L’ombre de ton chien (19 de novembre), al qual Anna Roig posa veu per presentar el seu darrer treball discogràfic, aplaudit per la crítica com a proposta innovadora en el panorama musical català.

Desembre amb activitats
El desembre s’enceta amb música d’Ernest Bertran, amb el concert Ha valgut la pena (3 de desembre), que organitza el grup Trams; segueix amb teatre amb El senyor de les Mosques 2.0 (4 de desembre) amb un repartiment format per Laia Alberch, Júlia Barceló, Georgina Latre i l’actor vallenc, Ricard Farré. El desembre destaca també pel Concert de Nadal (19 de desembre) que organitza l’Associació Amics de la Música de Valls i que comptarà amb la participació de l’Orquestra Camerata XXI i la Coral Terpsícore, dirigits per Tobias Grossmann.

La venda d’entrades, a les taquilles del Teatre Principal, s’iniciarà divendres. Els interessats podran adquirir, com sempre, les entrades, tots els dimecres de 19.30 a 21 h i els divendres de 12 a 13.30 h.

Dávalos oferirà peces de Brasil, Bolívia, l’Uruguai, Veneçuela, Argentina, Perú, Mèxic i Xile. El Cor Audite, sota la direcció de Teresa Reverté i amb l’acompanyament al piano de Teresa Pons, interpretarà No saps pas com em lliga, El cant dels ocells, “Jesus bleibet”, de la Cantata 147, Ave Verum, Nocturns, “Cor final” de la Cantata 142, Gracias a la vida i Yo vendo unos ojos negros.

Dávalos
La carrera del músic Eulogio Dávalos al nostre país comença quan arriba a Barcelona, un 17 de gener de l’any 1975, fugint del règim dictatorial xilè d’Augusto Pinochet. Tot i no estar afiliat a cap partit polític concret, va donar suport al moviment cultural que encapçalava el difunt president xilè, Salvador Allende.

La vida musical d’aquest compositor ja havia començat molts anys abans en terres xilenes. Nascut a la capital del país, Santiago de Xile, va iniciar aviat els estudis musicals amb el seu pare, el bolivià director i compositor, Eulogio Dávalos Román. Criat en un ambient purament entroncat amb aquest art, Dávalos fill, així com les seves dues germanes -una és cantant i l’altra, pianista- va endinsar-se en el món dels diversos instruments, fins que va escollir la guitarra perquè era el que més satisfacció li donava i amb el que se sentia plenament identificat. Estudià un temps breu al Conservatori de la Universitat de Xile, amb Liliana Pérez Corey, i va tenir posteriorment com a mestre l’insigne guitarrista, José Pávez Rojas (deixeble de Miquel Llobet).

Les inquietuds del mestre Dávalos i les seves capacitats creatives han evolucionat fins al punt de portar sota la seva direcció artística encàrrecs de diferents institucions públiques i privades, homenatges a diferents personatges de gran rellevància de la cultura universal com Alberti, Neruda, Borges, Astor Piazzola, Violeta Parra, Atahualpa Yupanqui, Víctor Jara, Salvador Allende (col·locar un bust a la plaça Salvador Allende ha estat un dels objectius de lluita durant molts anys). L’any 2001 l’Ambaixada de Xile a Madrid li va encarregar la direcció d’un recital poètic – musical amb el nom de “Neruda vuelve a la Casa de las Flores” (antiga casa on havia viscut el poeta durant la Guerra Civil Espanyola), dedicat als 30 anys del lliurament del Premi Nobel de Literatura a Pablo Neruda -recital que tant enguany com l’any passat es realitza per tota la geografia espanyola amb el nom de “Neruda renace en España”.

Cor Audite
Agrupació coral formada per 45 veus mixtes. Va debutar oferint un concert de Nadal el dia 22 de desembre del 1996. La directora, d’ençà que es va fundar la coral, és Teresa Reverté Calull. Durant els deu anys d’existència de l’entitat, ha ofert cent quaranta-set concerts en diferents indrets de Catalunya.

Destaquen, a més dels de Valls, els oferts a la catedral de Solsona, al Teatre Bartrina de Reus, al claustre del Seminari de Tarragona, a la capella de Santa Àgata de Barcelona, a l’Auditori de Vilafranca del Penedès i la intervenció en la 4a Ressegna Internazionale di Canto Gregoriano e di Polifonia Sacra, celebrada a Sta. Maria de Vescovio, província de Rietti (Itàlia), en què interpretaren la Missa Pastoril, de Bernat Calbó (1819-1880), amb acompanyament de la cobla de ministrers -peça no interpretada en tot el segle XX.

Destaca, també, l’estrena de la cantata Cant a la vida, del cantautor vallenc, Nitus Figuerola, amb acompanyament d’orquestra de cambra, de la qual s’han fet diverses audicions. El passat desembre de 2006, amb motiu de la celebració del 10è aniversari, el Cor va estrenar un concert extraordinari en què interpretaren sis composicions de W. A. Mozart com a homenatge al prodigiós compositor en coincidir amb els dos-cents cinquanta anys del seu naixement. També foren interpretades, entre altres, composicions de J. S. Bach, G. Verdi, Carl Orff, J. F. Häendel i Bernat Calbó.

Boeing Boeing, guanyadora de 2 Tony Awards de Broadway el 2008 com a ‘‘millor revival d’una obra de text’’, va tornar a Barcelona després de la seva estrena al Coliseum amb una posada en escena renovada i en un nou espai, al Teatre Apolo del Paral·lel.

El text d’aquesta comèdia d’embolics ha estat revisat per Paco Mir, a partir de l’adaptació de Joan Gallart i la traducció d’Alexander Herold.

Bernard, el seu protagonista, és un arquitecte d’èxit que està promès alhora amb tres hostesses de vol, Janet, Juliana i Judith, malgrat que cap no sap res de les altres dues.

El seu paradís romàntic funciona a la perfecció: és qüestió de tenir un bon calendari de vols i comptar amb l’ajuda de Berta, patidora però fidel criada, que actua com a controladora de trànsit aeri romàntic. Així arrenca Boeing Boeing, però la inesperada visita del seu vell amic Robert, els canvis de vols, les turbulències climàtiques i els nous horaris portaran els nostres protagonistes a un delirant i divertit caos, ple d’inesperades coincidències.

Des de la seva representació als anys 60, Boeing Boeing, s’ha consagrat com a referent al món de la comèdia teatral. El text original de Camoletti ha estat versionat en nombroses ocasions, també una de cinematogràfica el 1965, protagonitzada per Tony Curtis i Jerry Lewis. L’última adaptació teatral del West End estrenada al 2007 s’ha convertit en un èxit sense precedents a la cartellera londinenca.

Boeing Boeing de l’autor francès Marc Camoletti, guanyadora de 2 Tony Awards de Broadway el 2008 com ‘millor revival d’una obra de text’, va tornar a Barcelona després de la seva estrena al Coliseum amb una posada en escena renovada i en un nou espai, el Teatre Apolo del Paral·lel.

El text d’aquesta comèdia d’embolics ha estat revisat per Paco Mir, a partir de l’adaptació de Joan Gallart i la traducció d’Alexander Herold. Des de la seva primera representació en els anys 60, Boeing Boeing The Daily Telegraph “la comèdia mes divertida de Londres”.  Bernard, el seu protagonista, és un arquitecte d’èxit que està promès alhora amb tres hostesses de vol, Janet, Juliana i Judith, malgrat que cap no sap res de les altres dues.

El seu paradís romàntic funciona a la perfecció: és qüestió de tenir un bon calendari de vols i comptar amb l’ajuda de Berta, patidora però fidel criada, qui actua com a controladora de trànsit aeri romàntic. Així arrenca Boeing Boeing, però la inesperada visita del seu vell amic Robert, els canvis de vols, les turbulències climàtiques i els nous horaris portaran els nostres protagonistes a un delirant i divertit caos, ple d’inesperades coincidències.

Des de la seva representació als anys 60, Boeing Boeing s’ha consagrat com a referent al món de la comèdia teatral. El text original de Camoletti ha estat versionat en nombroses ocasions, també una de cinematogràfica el 1965, protagonitzada per Tony Curtis i Jerry Lewis. L’última adaptació teatral del West End estrenada en el 2007 s’ha convertit en un èxit sense precedents a la cartellera londinenca.

La nena entén què li passa al seu avi i això la fa reflexionar i aprendre. La nena viu la malaltia de l’avi com una realitat que l’ajuda a entendre el món canviant i ple de contrastos en el qual s’ha d’acostumar a viure. La nena no atura el seu creixement i les seves ganes de viure, sinó que s’adapta a una realitat que la fa créixer.

Al llarg de l’espectacle, la Nora es planteja què pot fer per ajudar al seu avi, que ha oblidat el seu nom. Aquestes ganes d’ajudar l’avi, la voluntat de millorar una situació que tothom viu com a negativa, ens ha de mostrar una posició de l’infant davant dels problemes que no deixa de banda la il·lusió per aprendre i fer-se gran, la necessitat d’assumir responsabilitats i d’afrontar nous reptes.
‘Avi Ramon’ és un espectacle sobre l’estimació als avis, sobre la voluntat de mantenir viva la seva memòria i, sobretot, sobre les ganes de viure d’una nena que actua segons el que sap i creu, aprèn d’allò que viu i interpreta tot el que l’envolta.

Com qui busca un ordre espiritual en l’aventura de viure, Carabén escriu per primera vegada sobre “més enllàs” abans que sobre “més ençàs”, i es pregunta, cançó rere cançó, i amb un llenguatge directe i planer, pels seus “per sempres”.

En el pla musical, Mishima perseveren en la recerca d’una manera única de dir les coses que els ha caracteritzat fins ara: la cançó d’autor feta en banda, el conjunt al servei de la cançó. D’aquí aquest so entre personal i de banda, entre rock, pop i folk. Per a Ordre i aventura s’han tornat a posar sota la tutela de Paco Loco, als estudis que han fet de El Puerto de Santa María el veritable sancta sanctorum de l’indie ibèric.

Mirant enrere, Mishima no van trigar a marcar el seu territori: pop elegant, paraula precisa i una veu profunda i personal que, al seu debut, “Lipstick Traces” (2000), va deixar rastre i no nomes de carmí. No en va, després de la publicació de “The Fall Of Public Man” (2003), Mishima van ser comparats amb The Magnetic Fields, The Divine Comedy i Arab Strap per la premsa especialitzada. Amb el seu tercer llarg, “Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa” (2005), el grup va fer un veritable salt qualitatiu, gràcies a un disc íntegrament en català amb el que van aconseguir trobar el seu ideari estilístic i construir un mosaic de petites coses que, dolça i màgicament, prenien sentit.. I fou al magnífic “Set tota la vida” (2007), un dels millors àlbums estatals de la dècada segons la revista “Rockdelux”, quan els petits detalls van deixar pas a grans temes com l’amor, el desig i la bellesa efímera A mig camí entre l’efervescència pop i la cançó d’autor, Mishima s’encaminaven cap a una maduresa que ara esclata en versos com els d’“Una part de tu”, en melodies com la de “Tot torna a començar”, en cançons rodones com “Deixa’m creure”.

Amb Alfons Serra (Nisei) i Xavi Caparrós (Linn Youki) cobrint en directe les baixes d’Oscar D’Aniello (bateria) i Dani Acedo (baix), respectivament, Mishima tornen a ser guspira, estel o carícia. Això ho sentirem demà dissabte, dia 15 de maig, al Teatre Principal de Valls a les deu de la nit.