D’altra banda, la diputada vallenca ha anunciat que el PSC presentarà esmenes durant el tràmit d’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012.

El primer que crec que s’ha de destacar és que el Govern “dels millors” del senyor Mas fa públiques les seves intencions ara, un cop passades les eleccions generals, i a pocs dies de la pròrroga pressupostària de l’Estat, el que demostra una covardia política difícilment superable.

Es tracta d’uns números que aprofundeixen en la fractura social que el Govern de dretes està provocant a marxes forçades, eixamplant les diferències entre aquells que tenen molt i aquells que tenen molt poc. Poso només un parell de dades damunt la taula; en primer lloc, continua baixant la inversió destinada a educació i sanitat, que ja acumula una retallada d’un 15% des que CiU va guanyar les eleccions ara fa un any. Estem, doncs, davant d’una davallada de la inversió de la Generalitat que implicarà una pèrdua proporcional de la qualitat d’aquests serveis públics que fins ara eren un dels nostres paradigmes pel que fa al nostre Estat del benestar.

Especialment preocupant és la retallada en educació, que és la principal inversió que podem fer com a societat i on ens juguem la formació futura dels nostres fills.

A més a més, aquests pressupostos no contenen cap mesura d’impuls de l’economia. No hi ha cap programa destinada a la generació de nova ocupació. De fet, es tracta d’uns pressupostos encara pitjor que els primers del Govern de CiU, una fita negativa que realment semblava difícil de superar.

La música que ens proposen és la mateixa de sempre: “en moments de dificultats ens hem d’arremangar per tirar del carro”… però uns més que d’altres. Així, els pressupostos tornen a carregar sobre les rendes mitjanes i baixes sense que aquells que tenen més recursos vegin augmentar la seva contribució a les arques públiques.
La primera anàlisi dels pressupostos no pot ser més desfavorable. De fet, els agents socials i els sindicats ja han alertat del dany que aquesta proposta pot suposar si finalment tira endavant. Des del grup socialista ens hem posat a treballar amb la finalitat de dialogar amb el Govern per millorar aquests pressupostos. Com sabeu, des del primer moment la nostra voluntat ha estat treballar en positiu, sense agitar la demagògia fàcil, per ajudar al país, als catalans i a les catalanes, a sortir de la crisi quan més aviat millor. Aquest és el nostre compromís i la nostra prioritat número 1. Ara, la pilota està a la teulada del Govern de CiU. Confiem en que recordin allò que exigien quan estaven a l’oposició…

D’aquí a pocs dies, el proper dia 20, hi ha eleccions per determinar qui serà el proper president del Govern durant aquests propers quatre anys. Ha fet fortuna un cert aforisme fatalista que afirma que les eleccions ja estan decidides i que Mariano Rajoy disposarà d’una majoria molt àmplia per fer al conjunt d’Espanya el mateix que Artur Mas està fent a Catalunya. No cal dir que és un estat d’opinió generat per aquells que volen que aquest escenari es produeixi realment…

Mireu, com sabeu la crisi econòmica mundial que estem patint ha colpejat greument la realitat de moltes famílies que han vist com algun o alguns dels seus membres han perdut la feina i s’han quedat a l’atur. A les persones que esteu en aquesta situació us dic que entenc perfectament que estigueu enutjosos i enfadats. No és just que pagui la crisi aquells que no tenen cap responsabilitat en la seva gestió… Ara bé, igualment us dic que no anar a votar no és la solució als nostres problemes. Cal passar de la indignació a l’acció. Hem de mobilitzar-nos i anar a votar massivament per evitar que la dreta pugui continuar laminant l’Estat del benestar. Hem de votar el proper 20-N en defensa dels nostres drets. Estic convençuda que Valls, l’Alt Camp, i el conjunt de la província de Tarragona tornaran a ser determinants per garantir una victòria progressista a les eleccions i evitar el pas enrere de gegant que suposaria el triomf de Rajoy i els seus. Quan aneu a votar penseu que el que està en risc no és una determinada composició del Congrés dels diputats sinó la preservació de drets bàsics que tant ens han costat d’assolir, com la educació i la sanitat públiques, les pensions o les prestacions per desocupació. Mantenir l’Estat social del benestar és el que ens jugarem a les urnes d’aquí a dues setmanes, ni més ni menys.

En aquesta ocasió, hem pogut gaudir amb més de 350 expositors que han ocupat un quilòmetre i mig de recinte firal al centre de la ciutat.

L’oferta d’activitats arriba farcida d’activitats d’interès: Mostra de maridatge amb productes de la comarca (caves, mel, fruita seca…), trobada de puntaires, la cercavila, el concurs d’arrossegament amb trineu, la mostra d’arts i oficis, el tradicional concurs de portadors de sacs d’avellanes, la gimcana per a gossos, actuacions castelleres del màxim nivell, concurs de tast de vins… la llista és àmplia, densa, rica i variada.
A més, el programa d’actes ha incorporat activitats paral·leles molt suggerents, com la xerrada sobre la crisi a càrrec d’Arcadi Oliveres o les passejades en poni o els tallers sobre tinències responsable d’un gos per als més petits, que han tingut molt èxit de participació.

En la vessant musical, destaca amb llum pròpia l’actuació de l’orquestra Marinada i el concert de rock a càrrec del grup Fi i Els Catarres.

Tot plegat, una Firagost més atractiva i suggerent que mai. Una Firagost que, un any més, no hauria estat possible sense el treball i la col·laboració de vallencs i vallenques que de manera desinteressada i altruista col·laboren per fer arribar el Firagost a bon port. Des d’aquí el meu reconeixement al seu esforç. Gràcies al seu empeny hem gaudit d’una nova edició del Firagost que ja s’ha convertit en un referent nacional de l’activitat lúdica, cultural i econòmica del mes d’agost.

“Això serà conseqüència de la decisió del Govern “dels millors” del senyor Mas d’eliminar la universalitat d’aquesta ajuda per tenir fills fins a 3 anys impulsada pels governs de progrés dels presidents Maragall i Montilla. Una nova tisorada en polítiques socials que perjudicarà greument milers de famílies que deixaran de percebre aquesta ajuda en aquests moments de greu crisi econòmica…”.

En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que l’actual Govern de CiU només destinarà 34 milions d’euros a pagar aquesta ajuda, mentre que el Govern socialista en dedicava 192: “És a dir, una davallada del 82%, una dada que ho sintetitza tot.”

Núria Segú ha defensat l’aposta que va fer en el seu moment la Generalitat per impulsar aquesta ajuda adreçada a fomentar la natalitat “que s’ha demostrat com una eina útil per a moltes famílies que, gràcies a prestacions com aquesta, han pogut fer front a les despeses que comporta tenir fills.”

“L’eliminació de la universalitat d’aquesta ajuda és una nova mostra del “pragmatisme” i del “sentit comú” del Govern de CiU que demostra, un cop més, la seva nul·la sensibilitat social. Mentre es continua laminant en un temps rècord la tasca social dels anteriors governs de progrés, CiU impulsa al mateix temps l’eliminació de l’impost de successions a les persones més riques de Catalunya.”

Finalment, la diputada vallenca també ha lamentat que s’hagi suprimit l’ajuda per a fills de fins a sis anys en el cas de les famílies monoparentals i les famílies nombroses: “En aquest cas, és difícil de quantificar quin serà l’efecte nefast d’aquesta mesura en l’àmbit territorial, però és obvi que també perjudicarà greument moltes famílies tarragonines que necessiten com l’aire que respiren tota l’ajuda possible per part de l’Administració”, ha posat de relleu Núria Segú.

Hi ha veritat en aquesta afirmació. Aquests dies veiem com molts ciutadans surten al carrer per expressar el seu enuig amb les institucions. Ara bé, a tots aquells que no pensen anar a votar, només vull dir-los una cosa: la seva abstenció afavorirà governs d’aquells que després impulsaran retallades en els nostres serveis sanitaris i educatius, retallades que faran que uns hagin de pagar i d’altres hagin d’esperar-se.
Mireu, jo m’estimo Valls, la ciutat on han nascut els meus fills, i només aspiro a ser alcaldessa de la ciutat per una raó: per lluitar i treballar per evitar que els meus convilatans hagin de patir el drama de l’atur. No tot està en mans de l’Ajuntament, és obvi, però també ho és que el consistori disposa d’eines que poden millorar l’escenari actual. Avui les explico en una entrevista en aquest setmanari.

Davant de la desafecció d’aquells que pensen que tot ja està escrit i que la seva opinió no és tinguda en compte, jo vull transmetre un missatge d’il·lusió i esperança. Tenim dificultats, és evident, però també tenim uns potencials encara per desenvolupar com ningú –repeteixo–, com ningú a les comarques tarragonines.

Valls, la ciutat progressista que tant ha aportat, fins i tot, a l’imaginari col·lectiu nacional (castells, calçots, etc.) pot fer front a la crisi, n’estic convençuda. Ningú no escriurà la història per nosaltres. Però per fer-ho, el primer que cal és que tots aquells que creiem que a més de ser tots de Valls, tots tenim els mateixos drets en educació, salut i benestar, anem a votar aquest diumenge. Doneu-me confiança, tots junts aconseguirem que les dificultats que ens amenacen es converteixin en oportunitats de futur.

Segons ha remarcat l’alcaldable socialista, “el foment del nostre teixit comercial és imprescindible per reactivar l’activitat econòmica a Valls. Precisament, la generació de nova ocupació és un dels objectius prioritaris que els socialistes ens hem marcat per aquests propers quatre anys.”

“En aquest sentit, l’activitat comercial hi tindrà un paper clau, així com el sector de la restauració i l’oci, ja que són motors essencials de la nostra economia.”

Núria Segú ha afirmat que hi ha factors que no s’associen amb l’àmbit del comerç, però que són tant o més importants que els directament implicats amb el sector. “Per exemple, parlo del planejament urbanístic que garanteixi un creixement poblacional ordenat amb ajudes als joves per tal que es quedin a viure a Valls. D’aquesta manera, assolirem més habitants i més consumidors que faran viables determinats projectes comercials o d’oci que avui encara no aposten per Valls.”

Així mateix, Segú ha plantejat propostes de millora de l’enllumenat públic, “especialment, en els accessos a la ciutat” i en urbanisme comercial a fi d’unir l’eix comercial del Pati i l’Abat Llort. La candidata socialista ha parlat també de la neteja dels carrers, del transport públic i de la ubicació d’equipaments en determinades zones de la ciutat per tal que actuïn com a motor revitalitzador de la zona (posant com a exemple la Biblioteca de Ca Creus i de l’emplaçament del nou ambulatori).

Durant la seva intervenció, Núria Segú ha remarcat la necessitat que les propostes siguin realistes i la voluntat de fonamentar-les, essencialment, en la potenciació d’allò que tenim i que sabem que funciona, “és a dir, la promoció dels castells, de la calçotada, del nostre patrimoni i el foment de la Candelera, lligada a activitats relacionades amb la llum.”

“En aquests moments de crisi, hem d’apostar per valors segurs i posar-hi imaginació. En aquesta línia, vull destacar petites propostes innovadores amb un baix cost econòmic com grafits a les persianes enrotllables o bé el “concurs” de barri adaptat als comerços i als seus aparadors en diferents èpoques de l’any.”

“En resum, implantarem el treball coordinat des de les diferents àrees de l’Ajuntament, fomentarem els serveis i línies de suport als emprenedors, millorarem la imatge del nostre comerç i potenciarem la contractació d’empreses del municipi per a la prestació de serveis externs”, ha conclòs Núria Segú.

Mireu, pel que fa a la cultura, el primer que vull deixar molt clar és que, en aquests moments de crisi econòmica, amb els pressupostos municipals reduïts fruit d’aquesta crisi, el primer objectiu que ens marquen en l’àmbit de la cultura és potenciar els elements culturals que ens són més propis. Parlo de fomentar la vinculació Valls-castells, de fomentar les marques Narcís Oller, per exemple. Parlo també d’impulsar les corals de música de Valls, als grups de rock, pop, ska, etc. formats pels joves vallencs, la cultura popular i tradicional, és a dir, de fomentar tot allò que es genera a la ciutat relacionat amb la cultura.

En temps de dificultats, primer les persones i les necessitats dels vallencs i vallenques (sempre tenint present els seus anhels i inquietuds), ho dic des de fa temps.

Ara bé, és obvi, que no arranquem des de zero. De fet, molt del que plantejàvem ara fa quatre anys ja és una realitat o està a punt de ser-ho. En aquest sentit, m’agradaria citar la rehabilitació de l’antiga Biblioteca Popular, la nova biblioteca central comarcal, el trasllat definitiu de l’arxiu municipal a la Casa de la Cultura o la ubicació definitiva del nou Museu Casteller.

Ara, els propers quatre treballarem per tal que aquests projectes arribin definitivament a bon port. Així, construirem el museu casteller, impulsarem l’estudi en un sol edifici de les diferents seccions del Museu de Valls i posarem en funcionament la nova biblioteca.

Pel que fa a la nostra escola municipal de música, volem impulsar un nou model pedagògic i obrir-la a la ciutat amb activitats per a tothom. Així mateix, proposem donar continuïtat a les activitats sorgides arran de les festes de la Candela, amb la mirada posada en què la festa de la candelera esdevingui cada any també la festa de la llum a Valls.

En resum, el PSC treballarà per estendre l’oferta cultural de la ciutat a tothom, a qualsevol sentiment artístic o segment d’edat. Volem una activitat cultural rica, diversa i plural, que respongui al batec de l’amplíssim ventall cultural i artístic de Valls. Hi ho volem fer, com sempre, des de la proximitat, escoltant totes les veus i no deixant cap vallenc o vallenca aliè a aquest foment de la cultura a la ciutat.

I és que el Govern de CiU ha trigat menys de 100 dies a fer sortir metges, infermeres i professionals de la sanitat pública al carrer en defensa de quelcom tan bàsic com la defensa del nostre sistema d’atenció sanitària pública.

Aquests dies assistim atònits a un procés de retallades sistemàtiques dels serveis sanitaris, educatius i socials. Són retallades improvisades, lineals, inequitatives i ineficients amb una indiscutible càrrega ideològica: el govern de CiU no aposta per un model social de cohesió, sinó per la defensa dels interessos particulars d’aquells que tenen més o d’aquells que tenen interessos. Unes retallades que a més considerem injustes i que tenen per objectiu desmantellar l’Estat del Benestar consolidat els darrers anys.

Aquí a Valls també observem amb preocupació com es pot traslladar aquesta retallada lineal als nostres centres sanitaris, en especial, al Pius Hospital. El primer que vull deixar clar és que tant els Governs del president Maragall com del president Montilla van invertir per millorar la xarxa sanitària de la nostra ciutat i de la nostra comarca ampliant serveis com rehabilitació i diàlisi i també millorant els equipaments de salut: noves urgències al Pius Hospital i nous consultoris a tota la comarca.
Nosaltres lluitarem, tant des de l’Ajuntament com des del Parlament, per fer possible que aquesta realitat no quedi laminada per les retallades impulsades per CiU.
Vull afegir també, per ser plenament justos, que tècnicament puc respectar alguns dels criteris que els gerents dels centres sanitaris poden aplicar per respondre a aquesta decisió del Govern de CiU de retallar un 10% de la despesa sanitària linealment al conjunt del país. Són criteris que responen a una lògica tècnica però que políticament no podem acceptar. La política no és només una mera qüestió de gestió, com a vegades sembla que ens vulguin imposar. Ans al contrari, per nosaltres la política representa la presa de decisions tenint sempre present la defensa de l’interès general del conjunt dels ciutadans. Seguint la lògica d’aquesta tessitura, la defensa de l’interès generals dels vallencs i vallenques passa ara per defensar un model sanitari públic que tants bons resultats ens ha donat i que tant ha fet per garantir que la nostra societat sigui això mateix, una societat, no la suma de diferents segments de població diferenciats pels seus nivells d’ingressos i d’accés als serveis més bàsics, com la salut o l’educació.
Davant de l’afany retallador que està demostrant CiU (que, cal recordar-ho també el 22 de maig, no va dir de les seves veritables intencions ni una sola paraula durant la passada campanya electoral) els socialistes hem marcat una línia vermella clara i gruixuda que no pensem superar: la defensa del nostre Estat del Benestar com un element que manté la cohesió social i la qualitat de vida al nostre país i el que no al que no pensem, en cap cas, renunciar.

L’acte també ha de servir per posar de manifest el bon equip que els socialistes tenim de cara a aquestes eleccions municipals, que seran clau per definir Valls a mig i llarg termini. Parlo de persones que representen els anhels i interessos de la immensa majoria de ciutadans de Valls. De persones compromeses amb la ciutat i que, com jo mateixa, arriben a la política local passant pel món associatiu i perquè entenen i creuen que pel Govern de la ciutat passa el camí per transformar i millorar Valls.

Parlo de persones com la Rosa Maria Ibarra, el Jaume Tous, el Manel Ordoño, el Josep Ramon Moreno, l’Eva Sánchez, el Pep Sánchez, el Juanjo Gómez, la Sara Pagà, el Jordi Gabàs, l’Antonio Pan, etc.

És a dir, persones com vosaltres, que comparteixen el vostre amor per Valls, que volen gran aquesta ciutat i la somien com un referent territorial i nacional. Persones que tenen les mateixes inquietuds, alegries, preocupacions i dificultats que vosaltres per fer compatible la seva feina amb la seva vida familiar, que es pregunten perquè els joves no tenen una oferta d’oci adequada i que volen, en definitiva, que els seus fills creixin i puguin desenvolupar tots els àmbits de la seva vida a Valls, la ciutat que els ha vist néixer.

Jo mateixa recordava en la meva intervenció els motius que em van portar a assumir responsabilitats polítiques: l’amor per la meva ciutat, l’ambició que els meus fills pugessin gaudir d’una ciutat amb uns nivells de qualitat de vida d’excel·lència, la meva convicció de treballar per tal que cap vallenc i vallenca es quedi al marge d’un mínim benestar…

Per això, vull ser la vostra alcaldessa. Mireu, un dels polítics que personalment més admiro va afirmar, quan va ser elegit president del seu país: “El poble entrarà amb mi al palau presidencial”. Si em doneu confiança i, a partir del mes de juny, sóc la vostra alcaldessa, no tingueu cap dubte que la meva convicció més íntima és que el poble, tots i cadascun de vosaltres, haurà entrat amb mi a l’Ajuntament.