Els d’Isaac Fernández van sortir molt concentrats i, des de la primera jugada, del partit ja es va veure una UE Valls que volia anar per feina.

Una passada a l’extrem es convertia en una jugada de perill en què José Ramón encarava porteria i, sense pensar-s’ho, feia una vaselina al porter marcant quan no es portava ni dos minuts jugats. El gol de José Ramón, el més ràpid que la Unió ha marcat aquesta temporada va venir acompanyat, un minut més tard d’un segon gol, obra d’Álex Lara, Loro. El pixixi de la lliga encarava porteria per la mateixa banda d’atac en què havia arribat el primer gol i, sense gaire angle i amb Gomà Camps ben cobert, decidia xutar per fer entrar la pilota pel pal llarg del porter. Amb tres minuts, el partit s’havia decantat clarament a favor dels d’Isaac Fernández, que durant la primera mitja hora van dominar a plaer el partit. L’ocasió més clara de l’Olesa va ser un gol anul·lat per clar fora de joc amb el 2-0 al marcador.

De fet, per part vallenca, el marcador s’hauria pogut ampliar si la punteria s’hagués afinat més, ja que tant Gomà Camps, com Munta van tenir ocasió per marcar. En el minut 32, Penco havia de ser substituït per Denís Fernández per una lesió. Pocs minuts abans del final de la primera part, la Unió va tenir una gran oportunitat en un seguit d’ocasions dins de l’àrea petita, en què en un dels xuts, la pilota va entrar clarament dins la porteria, però un defensa la va treure ràpidament i l’àrbitre no va donar el gol, que hagués significat la sentència definitiva del partit.

La segona part no va ser tan vistosa com els primers trenta minuts de la primera, però la Unió no va deixar que l’Olesa s’aproximés amb perill a la porteria rival.
En la segona part, Andreu Ferré també va abandonar el terreny de joc tocat i va entrar Amador Voces. En el minut 72, Carlos Herrero va fer penal al davanter de l’Olesa i Saperas l’aturava per evitar el 2-1 i el patiment dels darrers minuts.
Entre els canvis, cal destacar l’entrada al terreny de joc de David Silva, que el Vilar tornava a veure després del seu debut ara fa algunes setmanes. El jugador va moure bé la pilota i va ajudar l’equip a tenir controlats els darrers minuts de partit.
Per al tècnic Isaac Fernández, “vam tenir el partit per matar-lo amb un tercer o quart gol”. Per a Isaac, “l’equip va sortir mentalment molt endollat, però després van tenir una mica d’incertesa per la responsabilitat. L’equip va respondre molt bé. L’Olesa no va arribar a porteria.”

El dia 10 de febrer a les 8 del vespre, estan convocats a Casa Caritat tots els socis i sòcies de la UE Valls en una assemblea general extraordinària, en què tan sols hi haurà un sol punt en l’ordre del dia: dimissió en bloc de l’actual Junta Directiva de la UE Valls.

Per tant, després que Francesc Martí allargués la temporada passada un any més el seu mandat, el 10 de febrer serà la data en què l’actual president té pensat tancar el seu cicle, en què ha aconseguit fer ascendir un equip de la 2a Regional a la Primera Catalana.

Finalment, doncs, el president, que ja portava temps avisant que no allargaria més el seu mandat, decideix posar fi a la seva trajectòria com a president. Amb ell, la Junta Directiva (Olivença, Curcó, Fernández, Giró, Tonyín, Venteo i Bigorra) deixarà la seva funció i s’estarà a l’expectativa de veure si hi ha algun candidat a encapçalar, pels propers quatre anys, la presidència de la UE Valls.

Francesc Martí explicava: “La Junta Directiva ha complert més del que vam pactar i, actualment, no hi ha cap atractiu que ens motivi a continuar” i tornava a mostrar la seva frustració per una situació futbolística a la ciutat de Valls que no ha evolucionat com esperava, fruit del salt qualitatiu que ha fet la Unió Esportiva.

Futur incert
El cert és que no sona cap pretendent a ocupar la presidència de la Unió Esportiva. Ni tan sols hi ha possibles rumors, cosa que fa pensar que una de les possibilitats que hi pot haver és que, en el període d’obertura de candidats, no es presenti ningú per encapçalar el club blanc-i-vermell, fet que provocaria com a efecte dominó que tant Patronat Municipal d’Esports com Ajuntament de Valls tinguessin la pilota a la seva teulada. Tot això, enmig d’un projecte Valls Futbol que no se sap si avança cap a un acord o bé està paralitzat per la situació de crisi.

El motiu de realitzar aquest canvi de Junta a mitja temporada és perquè qui l’acabi encapçalant no hagi de trobar-se que ha de realitzar un equip durant l’estiu: “Creiem que fer-ho ara és la millor solució”, afegia Martí.

La sorpresa saltava a l’alineació que presentava Isaac Fernández. Gerard Gomà Camps tornava als terrenys de joc 104 dies més tard de la seva lesió al camp del Sants. Però no era la única novetat, ja que Loro, per molèsties als isquis, es quedava a la banqueta.

La pressió vallenca en els primers minuts va ser notòria, el que va fer que el Reddis no pogués controlar còmodament l’esfèric, fet que provocava que no inquietessin la porteria de Miki. La Unió va tenir una primera aproximació en què José Ramón no va arribar per poc a una bona centrada dins l’àrea petita. En el minut 23, però, arribava el gol vallenc. Un córner tret per Ike Romera el rematava Gerard Gomà-Camps sense que el defensa que cobria el primer pal pogués fer-hi res.

La defensa vallenca estava fent una bona labor i el mig camp volia obrir per bandes per fer mal a un rival que només va inquietar la porteria de Miki una sola vegada. De fet, van tenir l’empat a tocar, però Miki va treure una majestuosa mà en una pilota enverinada en una mena de vaselina.

La segona part començaria molt animada. I és que en el primer minut el Reddis va tenir una jugada de contraatac perillosa i, seguidament, va ser la Unió Esportiva qui va estar a punt de posar el 0-2, però Gomà-Camps enviaria la pilota al pal.

El davanter Roger Ollé entraria al minut 10 de la segona part substituint José Ramón. En aquesta segona part, el vilafranquí tindria dues bones ocasions per marcar, però Figo va tenir una bona actuació.

Va haver-hi polèmica en les dues àrees. Gomà Camps rebia un penal dins l’àrea del Reddis i, minuts més tard, el Reddis també va reclamar un possible penal dins l’àrea vallenca, però l’àrbitre va ensenyar-li targeta groga al davanter. En el minut 68 de partit, el Reddis posaria l’empat en un xut des de fora de l’àrea de Llorenç. Amb el partit igualat, els nervis es van apoderar de jugadors i afició i el joc es va anar trencant de mica en mica.

Quan faltaven 10 minuts per acabar el partit, va venir la jugada clau del partit. Andreu Ribas cau a terra per una topada i es lesiona, però el Reddis no tira la pilota al terra i segueix la jugada fent un xut molt fort des de la frontal per posar el 2-1. Els jugadors vallencs van protestar per la falta d’esportivitat, però el marcador reflectia un 2-1. Tot i restar 10 minuts, la Unió Esportiva Valls no va poder aconseguir almenys un empat en un bon partit dels d’Isaac Fernández que no mereixien perdre.

Els reusencs, que sempre han militat a la Primera i Segona Regional, actualment, es troben a la Primera Catalana i han escalat en els darrers anys tres categories passant de la Segona Regional a la Primera Catalana en tres temporades. En aquests tres anys, però, el Reddis es va trobar amb el camí de la UE Valls, que també lluitava pels mateixos objectius.

El 15 de juny del 2008, UE Valls i Reddis s’enfrontaven al Vilar en el darrer partit de la fase d’ascens en què també hi havia l’Horta de Sant Joan. La UE Valls, aleshores dirigida per Montoya, havia quedat segona de la lliga de la Segona Regional, cosa que li donava dret a jugar davant dels dos segons millors dels altres grups. En el partit decisiu, la UE Valls va veure com queia eliminada de l’ascens en un partit molt polèmic del qual l’àrbitre va ser el clar protagonista, després de xiular fins a tres penals, un per a la UE Valls i dos per al Reddis. El Reddis, per tant, aconseguia l’ascens a Primera Regional i la Unió Esportiva fitxaria Miquel López, que, una temporada més tard, la 2009/10, pujaria l’equip a 1a Regional.

Seria, aleshores, quan els dos equips es tornarien a trobar. El Reddis s’havia acomodat a la categoria durant aquella temporada i la UE Valls tenia l’ambició d’ascendir a la categoria Preferent i, per això, feia un projecte ambiciós per aconseguir l’ascens. Tant reusencs com vallencs, igual que el Remolins Bitem, durant la temporada van estar lluitant per una de les dues primeres posicions que donaven l’ascens de categoria. El 7 de maig del 2010, la UE Valls va visitar el camp del Reddis, un partit clau pel desenllaç de la lliga, ja que restaven quatre jornades per acabar la lliga i s’enfrontaven segon contra tercer i qui s’endugués la victòria tindria molt de guanyat. Tothom qui va ser aquell dia al camp del Reddis sabrà com va acabar la història. A la mitja part, la Unió perdia 5-0 davant d’una pèssima imatge d’un equip que acabaria el partit caient golejat per 7-0- Aquell partit va ser la desfeta total d’un equip que veuria com a final de temporada Miquel López deixaria la banqueta blanc-i-vermella. D’aquella alineació vallenca, dues temporades més tard encara s’hi troben Omar Oliveras, l’actual capità de l’equip, Carlos Herrero i Ike Romera, jugadors que encara recorden aquella tarda tan trista per a l’entitat vallenca. En canvi, a les files del Reddis, s’hi trobava Vivi, actual jugador de la UE Valls. El Reddis manté jugadors com Figueras “Figo”, Eloi, Raventós, Valentín Raya, Torres… d’aquella golejada.

La Unió Esportiva, però, sí que sap què és guanyar davant del Reddis. Ho va fer el 7 de desembre del 2009 al Vilar en la primera volta de la lliga de Primera Regional 2009/10, remuntant un 0-2 en contra amb gols de Sergio Giralte, Manel Cazorla i Oliver Parra.

Tot i no ser un partit decisiu, ja que la competició encara no ha arribat al seu equador, els blanc-i-vermells voldran treure’s l’espina clavada davant d’un rival que en les darreres ocasions els ha derrotat i privat de dos ascensos. Tot i així, anys més tard, UE Valls i Reddis s’han tornat a trobar després d’haver fet diferents camins, però amb el mateix premi, la Primera Catalana.

Els dos equips viuen de l’aportació ofensiva d’aquests jugadors. Mentre que el Reddis porta 23 gols, 11 dels quals són de Blas Segarra, el que significa el 47% dels gols del Reddis, Àlex Lara Loro porta el 50% dels gols de la UE Valls (10 de 20), el que fa que totes les mirades a l’hora d’enfocar a porteria vagin cap a aquests dos jugadors.

Els dos jugadors porten una bona dinàmica en els darrers partits. Blas porta marcant en els tres darrers partits de lliga i es troba en bona ratxa, mentre que Loro, davant del Santfeliuenc, va aconseguir un doblet.

Blas Segarra, el crack del Reddis
El davanter del Reddis va arribar provinent del Suburense i el seu rendiment amb el Reddis li va acabar obrint les portes per estrenar-se amb el primer equip. Actualment, és un dels valors més destacats de la plantilla que prepara Toni Oruj i el màxim golejador de Primera Catalana grup II.

Si Blas és la garantia del Reddis en la zona d’atac, en la zona defensiva, sens dubte, ho és Figuerola Figo, un porter de màximes garanties, la qualitat del qual és coneguda de tots.

La UE Valls, que venia de 4 derrotes consecutives, va demostrar que, tot i ser un equip encara en construcció, és un equip que se sap aixecar de les adversitats i va oferir la millor imatge de les darreres setmanes davant d’un equip que no va saber com trencar la defensa local.

Un dels moments claus del partit va ser al minut 8, quan Àlex Lara Loro li prenia al darrer defensa la pilota i es convertia així en un letal contraatac que significaria l’1-0. La forma en què es va celebrar el gol feia palès que l’equip necessitava, per creure en ell mateix, posar-se per davant en el marcador en els primers minuts.

El Santfeliuenc, vist que es trobava darrere al marcador en els primers compassos, va mostrar-se decidit a no recular i va jugar durant 10 minuts a camp vallenc, creant només un xut fort des de fora l’àrea sense molt perill.

La bona defensa organitzativa, sembla que Fernández podria haver trobat amb Penco-Herrero un bon centre defensiu, juntament amb el bon treball de la resta de l’equip en aspecte defensiu, va fer que el Santfeliuenc no trobés forma de molestar Miki.

A partir del minut 20, la UE Valls va passar a dominar el partit, aconseguint triangular al mig camp i moure les bandes per tal d’obrir el camp, fet que va fer mal al Santfeliuenc, ja que veuria com li arribarien el segon i tercer gol en contra des de la banda dreta de l’atac vallenc. El 2-0 va ser obra d’Omar, jugador a qui cinc minuts abans havien anul·lat un gol per un suposat fora de joc. I al 39’ arribaria el 3-0, obra dÁlex Loro, que deixava el partit molt de cara i amb una afició que estava gaudint del seu equip. Al fil del descans, el Santfeliuenc s’estiraria per retallar distàncies i, al minut 44, Roberto marcaria. Encara hi hauria temps perquè els visitants retallessin el marcador amb un xut al travesser.

A la segona part, els de Valls sortirien igual que la primera, conscients que el marcador els anava a favor i essent l’equip que buscava jugar amb la pilota. Munta al 61’ faria el seu primer gol oficial amb la UE Valls en lliga, al rematar un rebuig dins de l’àrea en una jugada de córner. A partir d’aquí, el partit es va acabar i la UE Valls veia com l’afició s’ho passava bé amb una merescuda victòria local.

Fernández es mostrava satisfet del partit dels seus jugadors: “És per estar contents del partit. L’equip ha tingut una bona reacció després de les anteriors derrotes i la imatge ha estat bona. S’ha vist uns jugadors implicats i, per això, se’ls ha de felicitar.”

Els vallencs els primers minuts es veien superats per un Vista Alegre que era qui tenia la possessió de la pilota i qui jugava a camp contrari. En els primers 20 minuts van disposar d’un pal en una de les poques ocasions de perill del Vista Alegre aquesta primera part. En canvi, els vallencs quan superaven el mig camp rival creaven cert perill. Álex Lara Loro rematava un pèl massa alt una bona centrada de José Ramón i el mateix Loro xutava des de dins de l’àrea un xut massa centrat i fàcil pel porter. De mica en mica, eren els vallencs qui assolien la possessió de la pilota.
Defensivament l’equip mostrava més seguretat que en altres ocasions, però la banda de Jusi era l’únic punt on es creava perill i, després d’algun intent d’entrar per aquesta banda, Alberto rematava una passada de l’extrem que havia entrat fins a la porteria per posar l’1-0 al marcador, just quan l’àrbitre estava a punt de xiular el final de la primera part.

El gol va deixar gelats uns vallencs que havien tingut 3 o 4 ocasions de perill davant d’un Vista Alegre que marxava al descans amb una injusta victòria momentània.

La UE Valls, a l’inici de la segona part, va fer tot el que no ha de fer un equip si vol remuntar un partit que té perdut al descans. Els blanc-i-vermells, més lluny de sortir a pressionar la sortida de la pilota, sortir al contraatac i triangular per sortir del seu propi camp, van retrocedir les seves línies i els era impossible sortir amb la pilota controlada. La primera mitja hora de la segona part, els vallencs no van inquietar la porteria rival i, en la millor jugada dels vallencs, l’àrbitre no va xiular un clar penal per mans a l’àrea del Vista Alegre. El darrer quart d’hora de partit, els vallencs sí que van abocar-se a buscar el gol de l’empat, però sense aconseguir clares ocasions de gol. Els vallencs, d’aquesta manera, encadenaven la quarta derrota consecutiva.

Isaac Fernández, tècnic vallenc, analitzava el partit: “Penso que la primera part l’equip no ho ha fet malament i no hem tingut sort a porteria. La segona part, però, no vam sortir com havíem d’haver-ho fet i vam regalar la primera mitja hora de la segona part.”

El tècnic, que negava que el club faci cap incorporació de moment, assegura que està “molt tranquil amb aquesta plantilla, perquè no em dóna males sensacions.”

L’equip la propera jornada descansa i s’enfrontarà al Vilar al Santfeliuenc en el darrer partit de l’any 2011.

No és normal que un defensa vegi dues targetes grogues en els primers 16 minuts de partit, tot i que l’àrbitre va ser rigorós en la seva decisió. L’expulsió, però, va fer trastocar de dalt a baix els plans inicials d’una Unió Esportiva Valls que, tot i així, va oferir una més que digna imatge davant d’una Rapitenca que no semblava que jugués amb un home més.

Els vallencs, més lluny de recular i passar a defensar vist el panorama que se’ls havia presentat, van decidir tocar i triangular en un mig camp més ordenat que en altres ocasions. Durant la primera part van disposar d’alguna ocasió per fer l’empat, tot i que no es va estar encertat en els darrers metres finals.

La Unió Esportiva Valls no va baixar els braços i respecte als darrers partits en aquesta ocasió jugava amb les línies més avançades, cosa que incomodava una Rapitenca que no trobava la forma d’empipar la porteria de Miki.

A la segona part els blanc-i-vermells van seguir amb l’objectiu d’aconseguir empatar el partit. Fernández va decidir fer debutar el jove David Silva, que va sortir per Giralte. Els vallencs, però, quan estaven passant els minuts van començar a notar el desgast físic i a baixar la pressió sobre un rival que, vuit minuts abans del final, va sentenciar el partit amb el 0-2 en una jugada de contraatac. Durant la segona part, la Rapitenca va jugar amb un 4-1-4-1 especulant amb el marcador i reservats a la zona defensiva. La impressió va ser que, si la Unió hagués jugat amb 11 jugadors tot el partit, l’equip vallenc no hauria perdut el partit. Fernández feia la lectura del partit: “L’equip ha donat la cara i no ha tingut res a veure amb altres partits. El gol al primer minut i l’expulsió han marcat el partit, tot i així hem tingut ocasions per marcar i crec que mereixíem més.”

La Unió Esportiva suma la tercera derrota consecutiva i el Municipal del Vilar també veu la tercera derrota consecutiva de l’equip.

Fernández no està preocupat per aquestes tres derrotes: “Sabíem que podíem perdre tres partits seguits, ja que encara no tenim el nivell d’aquests equips que hem jugat. Hem d’agafar experiència i seguir treballant.”

Això va trastocar la Unió Esportiva Valls en la primera part, que es van veure sorpresos, cosa que va fer que la possessió de la pilota fos per als visitants. Tot i així, la UE Valls no li ho va posar gens fàcil, al rival, amb la força de voluntat que posen en cada partit, tot i que el rival sigui millor.
Després d’uns primers 35 minuts en què els vallencs van aguantar bé la pressió del Júpiter, un xut molt potent des de dins de l’àrea a la banda dreta de Miki acabava amb gol. L’àrbitre, durant la primera part, va xiular un parell de fores de joc per part vallenca, sobretot un a Loro, molt protestats per l’afició.

La mitja part serveix per corregir la ubicació dels vallencs; el mig del camp costava molt poder dominar-lo i només havien passat tres minuts de la represa quan Loro aprofitava diversos rebuigs dins de l’àrea per posar el peu i marcar l’empat.

Aquest gol va fer que els vallencs s’alegressin i creiessin que la victòria era possible. Després d’una bona ocasió per intentar fer el 2-1, va arribar la gerra d’aigua freda en forma de gol. Una falta a favor de la UE Valls era xutada per Ike, que anava a les mans del porter. Aquest, passa la pilota a l’extrem, que centra i es troba dos davanters rivals disposats a marcar. Finalment, ho fa Martínez per posar l’1-2. Amb l’1-2, però, els vallencs no ho donen per perdut i, tot i que amb la moral per terra, intenten remuntar el partit, però en un córner Bandeh marca l’1-3.

Loro aconseguia retallar distàncies gràcies a un penal (2-3), però la recompensa de l’empat no arribaria, ja que no quedava més temps per poder almenys oferir un punt a l’afició.

Tot i la derrota, l’equip ha tornat a demostrar una jornada més que és competitiu i que, tot i cometre errades en l’aspecte defensiu, és un equip que està en plena construcció i que pot oferir moltes tardes de bon futbol al Vilar.

Precisament, Fernández parlava sobre el rival de la UE Valls aquesta setmana: “Per a mi ha estat l’equip que més m’ha agradat dels que hem vist. Un equip que té futbol i que tècnicament és molt bo.”

La UE Valls suma la segona derrota consecutiva a casa i el tècnic explicava que “els primers que volem oferir una victòria a l’afició a casa som nosaltres, però és difícil, perquè hi ha molta igualtat entre els equips. Ens estem formant com equip i, si jugues davant d’un equip que té un patró molt definit, es nota.”

Tot i la derrota, es mostra satisfet amb els jugadors: “L’equip lluita i no abaixa els braços”.

Amb un retard de gairebé un quart d’hora sobre l’hora prevista de l’inici del partit, els dos conjunts van sortir a un terreny de joc on es podia veure clarament una desena de tolls d’aigua que dificultaven que es pogués jugar un bon partit de futbol davant del poc públic que es va reunir al municipal.

Per part vallenca, es presentava un canvi significatiu a l’alineació i era el debut a la UE Valls de Miki, a causa que Saperas estava tocat i amb les condicions del partit el més adequat era que Miki ocupés la porteria.

El pes del partit va ser de l’Olímpic Can Fatjó, que en els primers 10 minuts es va apropar a la porteria vallenca a força de córners.

Els vallencs, que intentaven sortir amb contres, mantenien molt ordenada la seva defensa, fet que provocava que a l’Olímpic Can Fatjó, que jugava molt de temps al camp del Valls, li costés superar la línia de tres quarts d’atac.

El partit, en les condicions en què s’estava jugant, es decidiria per detalls i així va ser.

Una falta a la banda esquerra de l’atac vallenc decantaria el partit quan a Denís li cau la pilota als peus i, completament sol davant del porter, i havent deixat la resta de jugadors darrere seu, en una greu errada en línia defensiva local, marcava a plaer l’únic gol del partit.

Els dos equips perdien pilotes fruit dels tolls d’aigua que hi havia al terreny i les passades horitzontals tenien el perill de quedar-se a mig camí.

Després d’alguna jugada de perill per part local que la defensa vallenca va saber arreglar, Loro va ser aterrat dins de l’àrea en un possible penal que l’àrbitre no va xiular.

A mesura que anava passant la segona part, la pluja tornava a agafar protagonisme amb força i els locals, que van passar a jugar amb tres defenses, es van abocar en l’atac per buscar el gol de l’empat.

Els locals, l’equip que més vegades ha arribat a la porteria vallenca dels que s’han enfrontat, van tenir el gol a prop en diverses ocasions. Una d’aquestes va ser que la pilota es va quedar en un toll enmig del defensa i Miki, que Carlos va haver d’enviar a córner. Al cap de pocs minuts, un bot molt alt quasi sorprèn el porter de la Unió Valls, però l’esfèrica va sortir fora de la porteria. L’ocasió més clara arribaria després d’alguns rebuigs dins de l’àrea petita que Denís trauria de la mateixa ratlla de gol. Els vallencs també van tenir una ocasió molt clara en una ràpida contra, però, en l’intent de vaselina, el porter va aturar la pilota en dues ocasions.

Victòria d’ofici d’un Valls que ha demostrat que també sap jugar diferent i treure bons resultats.