Durant aquests últims dies, hem assistit a una desgraciada polèmica al voltant de les expulsions de grups de gitanos romanesos per les autoritats franceses; més ben dit, per ordre i gràcia del senyor president de la República, que -no ho oblidem- és d’origen immigrant. Precisament, més d’un psicòleg, ja quan hi va haver el tema de la crema desmesurada de cotxes en aquell tristament famós barri parisenc, ja va atribuir la desmesurada reacció i fatxenderia del llavors ministre de l’Interior i ara president de la República a un possible complex d’inferioritat pel fet de ser fill d’immigrant. Complex, aquest, que li provocava -i encara li segueix provocant- el fet d’haver de demostrar que és més patriota que ningú i més francès que un francès de tota la vida. També, hem assistit aquesta setmana a la reunió de mandataris per supervisar el tema dels objectius del mil·lenni i la lluita contra la pobresa al món, sota els auspicis de l’ONU. Desgraciadament, l’eradicació de la pobresa passa per una cosa, des del meu humil entendre, que se’n diu justícia social i, en els temps de corren, em sembla que la justícia social va més escassa que el sentit comú del president de la República francesa. En un cas i en altres, trobem que tant la immigració com els pobres ventres afamats que s’amunteguen arreu del món vénen derivats de la injustícia econòmica. És a dir, en un món on l’enriquiment d’uns quants sense límit -fent servir els mitjans que convingui- està ben vist -i que, fins i tot, els que van causar la crisi bestial que ens sacseja encara reben ajuts públics-, és difícil parlar d’objectius del mil·lenni, d’eradicació de la pobresa. S’hauria de dir a tothom que, per evitar un pobre, és necessari que l’altre sigui una mica menys ric i, a això, pocs són els que hi estan disposats, atès que pocs són també els afortunats que es reparteixen les fortunes mundials. També hauríem d’eradicar els fonamentalismes de tota mena, que, per exemple, deixen la dona en la categoria immediatament superior a la d’un gos sense amo, o suprimir els paradisos fiscals. Precisament, molts dels reunits fa pocs mesos que predicaven que s’havia de reformar el capitalisme i després han suprimit alguns dels drets més importants de les classes populars. Llavors, què van a postular per tal d’eradicar la pobresa? Molt em temo que tot són ganes de sortir a la foto i que hi ha massa malanats que mai en tenen prou i serien capaços de passar per damunt de la seva mateixa mare per tal d’enriquir-se una mica més. Difícil ho tenim, tots plegats.