Ara comença una nova etapa a Catalunya que ha d’estar determinada per l’aplicació del dret a decidir, el dret a que tenim tots els catalans i catalanes de poder aconseguir un nivell més avançat d’autogovern. Després d’una sentència del Tribunal Constitucional totalment contrària als interessos dels catalans i que lamina l’Estatut validat pel poble de Catalunya, i sense cap més eina que la democràcia, demanem el dret a decidir sense més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya.

Els quatre eixos prioritaris de l’acció política de CiU són: lluita contra la crisi econòmica, defensa de l’Estat del Benestar, aposta pel dret a decidir i un Govern fort amb complicitat ciutadana. Hem de treballar pel nostre dret a decidir, per mirar d’aconseguir un model de finançament propi que permeti gestionar la totalitat dels recursos tributaris de Catalunya. Aspirem a una major autonomia financera en benefici de l’obtenció de més benestar pels catalans i un millor progrés econòmic.

Nosaltres creiem que la idea de poder gestionar els nostres propis recursos pot acabar assolint-se, atès el gran consens interior i de país que podem trobar en aquest aspecte, el dels recursos econòmics. Nosaltres no proposem l’exercici del dret a decidir de manera sistemàtica i general, pretenem fer-ho primer en aquells temes de país en els que podem assolir major consens i acord de la majoria social d’aquest país.

Per poder plantejar aquestes qüestions, primer de tot cal que tinguem un govern fort i cohesionat i amb un gran sentit de país, amb un líder fort i, sobretot, amb un govern que no depengui de Madrid. Per poder plantejar el concert fiscal català Catalunya, a part de comptar amb un govern fort, ha de comptar amb la gent d’aquest país, ja sense una majoria social disposada a avançar i que assumeixi aquest repte, aquest no serà possible.

Al País Basc, el govern de coalició espanyolista del PSE i el PP continuen defensant el model basc del concert econòmic; doncs, nosaltres demanem al PSC i al PP que aquí a Catalunya facin el mateix, i que també defensin l’assoliment d’aquest model que ens permeti gestionar la totalitat dels nostres impostos. El problema, tal com va remarcar el conseller d’economia, Antoni Castells, és que el PSC a Catalunya sempre prioritzarà les directrius del PSOE de Madrid.

S’ha de remarcar que és totalment fals el que diu el PSC que la proposta de CIU del concert econòmic és inconstitucional, que ens diguin en quin article de la Constitució s’emparen per fer aquestes afirmacions. La Constitució estableix uns principis bàsics sobre finançament (Títol VIII) i no predetermina cap model específic per a unes comunitats o unes altres. L’existència de dos models de finançament, el de règim comú i el foral, no ve determinada per la Constitució, sinó que és fruit de les determinacions i l’opció política de desplegament constitucional. Alhora, la Constitució, en l’article 138.2, estableix taxativament que “les diferències entre els estatuts de les diverses comunitats autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials”. Els bascos van aconseguir pactar un sistema de finançament propi el 9 de gener de 1981, a través d’una llei pròpia en l’àmbit de l’Estat espanyol. Prèviament, l’any 1980, la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) va incloure dues disposicions addicionals on s’indicava aquesta llei no era d’aplicació al País Basc i Navarra. És a dir, la distinció entre règim comú i règim foral no és fruit de la Constitució, sinó de la LOFCA.

Tothom és fa la mateixa pregunta ara: com és que el govern no va introduir per què no s’havia incorporat a l’Estatut que havia sortit del Parlament de Catalunya el 2005 un model de concert econòmic? La resposta és clara: perquè el tripartit i el PP no ho van voler. CiU ho va proposar durant els treballs de ponència, però els vots en contra de PSC-PSOE, ERC, PP i ICV van impedir finalment que el Parlament incorporés aquesta fórmula en la proposta d’Estatut del 30 de setembre de 2005. Els socialistes van insistir que el concert era inconstitucional, insolidari, inviable… i ERC es va alinear amb aquesta tesi.

La tardor passada, quan es debatia la reforma de la LOFCA al Congrés per traslladar-hi el nou sistema de finançament pactat entre el tripartit i el Govern espanyol, CIU va defensar el desenvolupament a fons de la bilateralitat establerta a l’Estatut i que la LOFCA no fos d’aplicació a Catalunya, mitjançant la inclusió d’una disposició addicional com la següent: “El finançament del sistema institucional en què s’organitza la Generalitat de Catalunya s’aplicarà d’acord amb allò establert en el corresponent Estatut d’Autonomia”.

Podem remuntar-nos al passat per comprovar que qüestions que semblaven impossibles i que deien que eren inconstitucionals (supressió del servei militar obligatori, supressió dels governadors civils o supressió de la Guàrdia Civil de trànsit i la seva substitució pels Mossos d’Esquadra) es van assolir gràcies a la determinació dels governs de CiU davant de governs espanyols de tot color.

Falten 65 dies pel canvi, i aquell dia a les 9 del matí les urnes estaran completament buides de vots i la gent de CIU tenim una missió: omplir-les fins dalt amb vots de suport a CIU i al seu líder, l’Artur Mas.