Era dimecres a la tarda. Els nervis ja es començaven a notar des de primera hora del matí. Faltaven poques hores perquè l’àrbitre xiulés l’inici del partit entre el Barça i l’Inter de Milà en el que era batejat com el partit més important de la història. Guardiola havia donat les indicacions: Tothom amb samarreta, bufanda i a les 8 puntual al Camp Nou. L’ambient a la ciutat era impressionant, gent anant d’hora als voltants de l’estadi, balcons guardonats amb banderes del Barça, senyeres i estelades i una munió de gent esperant a les portes de l’hotel del Barça des de feia estona. A la ronda de dalt on els cotxes estaven aturats pel trànsit es veu passar l’autobús del Barça i al seu darrere un miler de motos en comitiva, seguint l’expedició blaugrana.
Botzines, banderes, bufandes es deixaven sentir i veure. Era per tenir la pell de gallina. Mai havia vist res igual. Em vaig arribar a sentir un privilegiat de poder-ho veure.
A les 8 en punt, tal com havia ordenat el mestre Pep, ens assentem a la butaca d’un Camp Nou que respira l’ambient de les grans nits, d’una nit màgica. El barcelonisme està entregat al 150%, no se’l pot demanar res més. Ambient hostil per al rival i màxima il·lusió per arribar a una final tan desitjada com la de Madrid.
Mosaic com pocs cops s’havia vist, 96.000 cartolines mostrant els colors del Barça i de Catalunya. Moltíssimes pancartes arreu de l’estadi per donar suport a l’equip, un suport que va durar fins ben acabat el partit. Tot i l’eliminació del Barça, ningú va marxar fins al xiulet final per ovacionar l’esforç que l’equip havia fet. Es pot guanyar, es pot perdre, però aquest equip et fa sentir orgullós de ser del Barça.
“Ser del Barça és un sentiment que no es pot explicar”, una frase mítica dins de la culerada em va passar pel cap quan estava capcoit a la segona graderia del Gol Nord del Camp Nou mirant al meu costat com la gent del Barça, els seguidors de l’equip que havia estat eliminat, no recriminava res a l’equip i seguia animant al Barça.
És cert que tothom vol que el seu equip guanyi, però tenint un equip que es deixa la pell al camp, crec que poca cosa més es pot demanar i tan sols queda dir, Força Barça i l’any vinent hi tornarem.
Gràcies Barça per permetre’ns viure aquestes nits de tantes emocions i que formen part de les nostres vides.