Aquest jove vallenc treballa com a xef en un restaurant de cuina espanyola a Xangai. A més, assegura a l’entrevista que imparteix classes de cuina espanyola a domicili

Per què vas triar anar a viure a la Xina?
Doncs, vaig triar la Xina perquè, de les ofertes laborals que tenia en el moment, era la que més m’atreia. Una oportunitat irrepetible.

A què et dediques professionalment?
Sóc cuiner i treballo com a xef en un restaurant de cuina espanyola a Xangai, la Xina. Ensenyo cuina espanyola a domicili i també, a estones lliures, cuiner a casa.

És molt diferent la cuina d’aquí de l’asiàtica?
La cuina asiàtica és molt diferent de la mediterrània quant a gustos, ingredients… Podríem dir que tenen poques similituds.

Et trobes a gust a la Xina?
Em trobo molt a gust vivint a Xangai; s’ha de dir que és una ciutat molt occidentalitzada, on la vida no es fa difícil.

Sents enyorança de Valls? Segueixes les notícies de Valls i/o de la demarcació?
Trobo a faltar la família, els amics i moltes coses, però, gràcies a Internet, l’única mancança  és física, ja que la comunicació és diària. I segueixo les notícies a través d’Internet i de diaris digitals, sobretot, el d’un molt bon amic i millor periodista.

Vas coincidir amb els castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls en el decurs del seu viatge?
Vaig coincidir amb els castellers. Hi tinc amics a la colla. En tinc molt bon record.

Què et sorprèn més de la Xina?
Son innumerables les coses que em sorprenen del dia a dia… En destacaria potser temes com la seguretat, és molt segura!!!

Què recomanes (menjars, festes, tradicions…) d’aquí on vius?
Recomano no tenir cap prejudici de res, tenir cap a l’hora de decidir, però provar-ho tot i no sentir cap vergonya!!!

Tothom té un punt de referència, un mestre, un ídol, un model… Quin és el teu?
El meus referents són clars quan penso en la persona a qui m’agradaria assemblar-me quan fos grandet. Qui em va donar el plaer i la capacitat de decidir què és bo i què no fou la meva àvia, Encarnació. Una gran persona  que no tenia mai un no per resposta i que cuinava com els àngels i on l’amor i la passió per tot el que feia es notava només degustar qualsevol dels seus plats! I del present, un gran cuiner i amic, Pau Bigas Dalmau, és un crack!

Un dia hauran d’escriure’t un epitafi. Tens previst què vols o què t’agradaria que t’hi escrivissin?
El dia que arribi l’epitafi… No hi havia pas pensat. Sóc molt jove.  Però, si no, simplement, que em recordin com una bona persona, honesta i amic dels meus amics, etc. Ara com ara, el dia a dia m’apassiona i, encara que em dolgui estar lluny de casa, estic vivint una oportunitat que, per molt que m’hi esforcés, no seria igual si decidís interrompre-la ara. El futur, com el seu nom diu, és futur i ja arribarà!

Hi ha gent que es passa tota la vida aprenent. Tu també?
Mai no s’ha de parar d’aprendre. El dia a dia t’ensenya contínuament i,  laboralment parlant, espero no parar mai de sorprendre’m i aprendre com ho he estat fent fins ara! Em queda tant a fer! Crec en mi mateix i en les meves possibilitats, i que la feina que venc agrada.

Ara mateix, què tens pendent de fer?
Crec que s’ha de fer el que (en la mesura del possible) et ve de gust, encara que a vegades et titllin de boig. Si creus en el que fas, el temps serà qui et donarà o no la raó. Depèn de moltes coses, però, principalment, d’un mateix.

Tothom, quan dorm, té un somni preferent. Quin és el teu?
El meu somni, ja l’estic vivint, que és gaudir de la meva vida com m’agrada i treballant en el que m’agrada.

Si el mag de la llàntia t’oferís la possibilitat de demanar tres desitjos, els tindries ben clars?
Només tres desitjos? Crec que  provaria de fregar-la mil cops! Ha, ha, ha…
Crec que només en demanaria un, que seria poder tornar a néixer i créixer amb la família i els amics amb els qui he tingut el plaer de viure! Sens dubte!