El concert de la Diada de Santa Úrsula – Concert Líric d’òpera i sarsuela – va despertar un evident interès entre els vallencs, com es pogué comprovar amb la gran assistència que quasi emplenava el Centre Cultural Municipal. Però no solament pels vallencs; en aquesta ocasió la procedència dels assistents al concert era ben diversa: tenim constància que en van venir de Barcelona, Roda de Barà, Tarragona, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, i d’altres poblacions de forma més individual.
I això es podria atribuir a un grapat de ingredients que portava la confecció d’aquest concert: el programa atractiu per un públic amb interès per escoltar fragments d’òpera i sarsuela; la presència vallenca entre els intèrprets, la Coral Audite que per primera vegada s’endinsava en la interpretació de cors d’òpera i sarsuela, la soprano vallenca Esther Martínez, que s’estrenava cantant davant d’una orquestra; la participació d’un tenor, Ignasi Encinas, amb molta presència arreu del món – aquesta primavera ha cantat com a protagonista sent Aida en un certamen líric de tant prestigi com és el Maggio Fiorentino i aquesta darrera setmana ha fet quatre vegades aquest personatge a l’Òpera d’Istanbul – guanyador de molts premis i amb un gran currículum; una soprano, Mª Àngels Damunt, molt arrelada dintre del mon de la sarsuela escenificada.
I en primer lloc cal que fem esmena de la bona interpretació que va fer la Coral Audite en totes les seves intervencions. Des del primer cor a Boca Chiusa, de la Butterfly de Puccini, cantat amb sensibilitat, molt ajustat i amb els matisos que requereix aquesta peça tant preuada dins el camp operístic. Fem menció també dels molt coneguts cors de Nabucco, on van estar brillants, o de la intervenció de les veus femenines, acompanyant a la soprano Esther Martínez, en la sardana de Cançó d’amor i de guerra. Menció especial, per la seva dificultat, és el Cor de Romàntics de Doña Francisquita – on el director va descuidar dues entrades – i també de les seguidilles de La Verbena de la Paloma, amb un diàleg, ajustat i precís, entre les diferents cordes del Cor. Com a regal al públic van interpretar el Brindis de La Traviata, acompanyant al tenor Ignasi Encinas i a la soprano M. Àngels Damunt. La Coral es va trobar amb una dificultat afegida: les condicions acústiques de l’escenari. Situats al fons d’aquest espai, la projecció del so es dispersava pel sostre abans d’arribar a la sala, el que incidia en la seva força vocal. L’actuació d’aquesta Coral és el resultat d’un treball ben acurat, fet amb entusiasme i dedicació i del que els vallencs i afeccionats a la música ens hem de sentir molt satisfets per la seva qualitat i pel alt nivell assolit.
El tenor Ignasi Encinas venia amb un cartell de continuades intervencions en els primers teatres i certàmens d’òpera dels primers centres operístics internacionals. A les set representacions com a protagonista de l’òpera Aida de Verdi al Maggio Fiorentino, calia afegir-hi les quatre darreres que va fer a Istanbul, els dies abans de venir a Valls. Va estar esplèndid de veu i força en el Nessun dorma, que tancava la primera part del concert, i també amb el duo de Marola i Leandro de La Tabernera del Puerto, exhibint la seva facilitat amb els aguts. És realment gratificant haver escoltat l’ària Moreneta vallenca de la sarsuela del mestre vallenc Ignasi Ferrés, Gent del Camp, una sarsuela que se situa als carrers de Valls. Algunes persones del públic la recordaven, encara que per la gran majoria era la seva primera audició. En l’ària de Tosca es va notar una certa fatiga – només havia dormit una hora des de Istanbul – i un clarinet mal ajustat que li va restar brillantor.
La soprano vallenca Esther Martínez Vila actuava per primera vegada davant d’orquestra. Hi havia expectació per veure-la en un entorn més complex i amb un programa prou compromès. En l’ària de Mussetta es va estrenar sense més dificultat que la dependència a la direcció orquestral que limita l’espontaneïtat artística; de l’ària de Marola, de La Tabernera del Puerto, en va fer una versió elegant i emotiva, ben ajustada amb l’acompanyament orquestral, com també amb la sardana de Cançó d’amor i de guerra, ben secundada per les veus femenines de la Coral Audite. L’ària de Tosca li hem escoltat anteriorment acompanyada al piano, en aquest ocasió va restar-li aquella brillantor per un desajust amb la direcció, més atent a l’orquestra que a la cantant. Va convèncer plenament amb l’ària de Cosette, de Bohemios, en els canvis de tessitura, i en el sentiment i expressió que va posar en aquesta bella ària. El públic es va entusiasmar en l’ària de l’òpera Marina, el regal del que va fer una versió complerta en elegància, sensibilitat i expressió. I així ho reconegué el públic.
M. Àngels Damunt és una soprano amb un centre de veu gran que li dóna una veu densa però també amb algun vibrator que li resta qualitat. De les obres que va interpretar considerem que algunes no eren les més adients per la seva veu i tessitura. Encara que amb la seva presència a l’escenari es notava els anys que porta fent representacions de sarsuela també vàrem constatar una fredor amanerada en el moment d’interpretar els duos amb el tenor, un fet que incidia en el grau de sensibilitat i expressió. De les seves intervencions destacaríem la Maria de la O, també el vals de La viuda alegre, o l’ària de La Canción del Olvido.
De l’orquestra i el mestre Josep M. Damunt, Director i Concertador, ja hem comentat alguns aspectes. Va tenir unes intervencions acurades però també algun desajust entre l’orquestra i el Cor i solistes, que possiblement van passar desapercebudes per a la gran majoria d’espectadors.
El públic assistent va premiar amb forts i llargs aplaudiments que van agrair els intèrprets, acompanyats de la Directora de la Coral Audite Teresa Reverté, apareixent en diverses ocasions a l’escenari per agrair les mostres d’afecte i reconeixement pel seu treball.