Demà dissabte, al Centre Cultural Municipal de Valls (22.00h), es presenta l’obra de teatre L’habitació de Verònica de l’autor Ira Levin. Hèctor Claramunt dirigeix Lluís Soler, Mercè Montalà, Sílvia Marty i Miquel Sitjar. Una obra amb una trama que es va desgranant poc a poc, dosificant la informació, menant l’espectador per allà on vol, jugant amb ell fins a atrapar-lo en la seva teranyina. Un engranatge de precisió, sense dubte.
La Susan i el Larry, una parella que s’acaba de conèixer, estan passant un dia fora quan un home i una dona se’ls acosten bocabadats per la gran semblança de la Susan amb una noia anomenada Verònica, morta molts anys enrere. L’home i la dona es presenten com m a senyor i senyora Mackey, antics servents de la família de la Verònica, els Brabissant. Li demanen a la Susan que els acompanyi fins l’antiga mansió dels Brabissant i un cop allà encarni durant una estona a la Verònica per alleugerir el patiment de l’últim membre viu de la família: una germana de la Verònica, ara ja vella i senil, que creu que està vivint en el passat quan la Verònica encara era viva…

L’autor
Stephen King considera Ira Levin “el rellotger suís de les novel·les de suspens”. Com escriptor, Levin només va escriure set novel·les, però totes elles van tenir un enorme èxit de crítica i públic, i la majoria van ser adaptades al cinema.
Les seves obres més importants va ser Rosemary’s Baby, que va dur a la fama a Mia Farrow i John Cassavetes per la pel·lícula La Semilla del dia, i Los Niños del Brasil, amb Gregory Peck, James Mason i Laurence Olivier. La primera explica la història d’una jove de Nova York que queda embarassada pel diable i la segona narra una conspiració de Josef Mengele, el metge dels camps de concentració nazi, per a clonar un nou Adolfo Hitler des de Sud-amèrica.
Considerat un gran mestre de les novel·les de misteri, Levin va rebre un segon guardó Edgar Alan Poe l’any 1980 per Deathtrap, la història d’un dramaturg decadent que intervé en un complot per a assassinar a un rival i robar-li la novel·la. Com gairebé totes les seves obres aquesta novel·la també va ser un èxit cinematogràfic l’any 1982 amb Michael Caine i Christopher Reeve en els papers principals.
Per a Hèctor Claramunt, L’habitació de Verònica és la seva primera aventura en el món de la direcció teatral i assegura sentir-se “molt privilegiat i afortunat de poder comptar amb un equip artístic format per uns professionals als qual admiro profundament”.
Sobre aquesta versió, Claramunt explica que “personalment trobo que portar un thriller a escena és un desafiament molt estimulant. Crec que més que en qualsevol altre gènere, l’ambientació, l’atmosfera i el to juguen un paper essencial. A més, s’ha d’imbuir tot d’una sensació de realisme per aconseguir que l’espectador s’immersi en la història, i la visqui. Aconseguir crear aquesta experiència ha estat el meu objectius principal”.
El director de L’habitació de Verònica assegura que “sempre m’han agradat les històries de por i misteri, des que era petit, M’agradava llegir novel·les gòtiques, els contes d’Edgar Allan Poe, els misteris d’Agatha Christie i Conan Doyle, i les pel·lícules de Hitchcock. Perquè a qui no li agrada passat una mica de por? Escoltar una bona història de suspens a la vora del foc mentre a fora cau un temporal? Sentir com s’accelera el batet del cor i es dispara l’adrenalina?”.
I afegeix: “penso que resulta curiós que mentre el gènere del thriller està ben present en altres mitjans culturals com ara el cinema o la literatura (on és un dels gèneres més populars), és força rar trobar-ho en l’àmbit teatral del nostre país. No sé a què és degut. Potser és una qüestió de tradició… o potser es considera un gènere menor”.