Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s’utilitzen com a sinònims. L’1 de gener de 1801, l’astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d’estels.
Al descobriment de Piazzi en seguiren d’altres, però cap de tan gran com Ceres. L’any 1807 ja se’n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 100.000 asteroides catalogats. La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d’asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter.
A l’àlbum Hem caminat damunt la lluna, el capità – que ha begut més del compte – decideix posar-se un vestit espacial i abandonar la nau. Tintín surt a buscar-lo i l’explicació que dóna per ràdio no té malbaratament: “Escolti, professor; aquí Tintín. Estic veient el capità flotant a uns deu metres del coet i avança a la mateixa velocitat que nosaltres. Faré tot el possible per portar-lo a bord”. La cosa, però, es complica quan el capità s’allunya “atret per la massa d’Adonis” (p.8, C2), un asteroide que arrossega el capità a la seva òrbita. Tintín es lliga al coet, que accelera per entrar en la mateixa òrbita i para al motor en aproximar-se al capità. Una vegada lligat a la nau, es posa en marxa de nou el motor i després de successius encesos i apagats per accelerar o mantenir velocitat constant, aconsegueix rescatar el capità. En aquest episodi apareix aquest asteroide, Adonis, que segons Tornassol “és un fragment d’un antic planeta que circulava entre Mart i Júpiter… És una gran massa rocosa d’aproximadament 100 metres de diàmetre” (p.7, C1). Aquesta referència d’Hergé a un asteroide, tindrà una continuació al cap d’uns anys totalment inesperada. Haddock ja tenia el seu asteroide en la ficció, Hergé va tenir el seu, en la realitat.
Amb motiu del 75è aniversari de Georges Remi -el 22 de maig de 1982- Jean Meeus, membre de la Societat Belga d’Astronomia va proposar a la Unió Astronòmica Internacional d’anomenar Hergé el petit planeta 1.652, descobert el 1953, l’any de l’Objectiu: la Lluna. El 8 d’abril del 1982 es registrava oficialment el nom als documents oficials del Minor Planet Circular (MPC). I per acabar-ho d’adobar a l’asteroide 1.683, descobert l’any 1950, se li posà Castafiore, i a un grupet d’estrelles descobert el 1979, constel·lació Milú. El 21 de maig, al diari Le Soir hi havia un curt article que ho anunciava: “Els seguidors del còmic potser podran un dia sentir-se orgullosos d’haver anat al planeta… Hergé! En efecte, Hergé és des de fa poc el nom d’un planeta situat en alguna part entre Mart i Júpiter, així ho ha decidit la societat belga d’astronomia per homenatjar al creador brussel·lès de Tintín i Milú, que celebrarà el seu setanta-cinquè aniversari el 22 de maig. L’asteroide Hergé va ser descobert el 9 d’agost de 1953, a l’observatori d’Uccle, per l’astrònom Sylvain Arend. Coincidència: el mateix dia que el setmanari Tintin començava a publicar una nova història d’Hergé… Hem caminat damunt la lluna!”
Després de la destrucció atòmica de les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, mentre el món es feia més compacte, i els seus trossos eren repartits pels grans poders, tota l’atenció científica va ser orientada cap a l’espai sideral, on va aparèixer aquest nou asteroide, que no era l’asteroide on habita Saint-Exupéry amb el seu Petit Príncep. No! És el planeta on Hergé viurà per sempre al costat de Tintín. Des d’aleshores l’autor i la seva obra romanen per sempre en el lloc que els correspon, entre les estrelles de l’art gràfic i la literatura.