Dijous 4 de febrer a Sant Cugat, el President de Reagrupament va pronunciar un emotiu i llarg discurs.
Va deixar clar, que si alguna cosa calia fer enfront de conductes no concordants amb la idea de regeneració política que defensa Reagrupament, millor actuar ara que no pas més endavant
Dins de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, hi havia alguna posició contrària al que defensa el nostre ideari com associació, que no sols dificultava el normal desenvolupament de la mateixa, sinó que anteposava les seves premisses personals tractant d’assegurar-se un futur polític individual.
Amb la satisfacció i l’orgull del que ha fet el que les circumstàncies li demanaven, Joan Carretero va recordar que primer és el projecte que les persones i va demanar la dimissió dels qui no actuaven sota les pautes de Reagrupament.
Davant la negativa a abandonar el seu càrrec per part de les persones opositores, el President i la resta de la junta que compartia el seu criteri, només tenia un camí, dimitir pel bé del projecte si els dissidents no reconsideraven la seva posició.
Aquests últims, transcorregudes poques hores i vist com es desenvolupen els esdeveniments, van reconsiderar la seva postura i renunciaren als seus càrrecs dins la Junta Nacional, fet que ha facilitat la continuïtat del President I de la resta de la Junta.
Ha estat una crisi greu i dolorosa, però positiva per al futur de Reagrupament, ja que ha resolt un problema, que podria haver incidit en el futur immediat de l’Associació.
Carretero va acabar recordant que cal ser generosos. Només s’aconseguirà l’objectiu si es fa pinya, si és així, la independència és més a prop.