La Colla Joves Xiquets de Valls domina Santa Úrsula

Per: elvallenc per El Vallenc a: Actualitat

Publicat: octubre 26, 2010

La Colla Joves Xiquets de Valls domina Santa Úrsula thumbnail

Com no podia ser d’una altra manera, la diada castellera de Santa Úrsula es presentava amb una gran expectació i més després que la Colla Joves avancés la Vella en el Concurs Casteller. Aquest era, doncs, la Santa Úrsula de la revenja, un dels duels més esperats entre les dues agrupacions vallenques.

El sorteig va decidir que la Vella fos la primera agrupació en actuar.

Els de la carretera de Tarragona van obrir plaça amb el 5 de 9 amb folre, construcció que van haver de desmuntar al peu en primera instància i, a la segona temptativa, van enlairar el castell. El castell pujava força bé, però, amb la col·locació dels sisens, es va començar a complicar. Tot i així, van entrar els dosos i el problema es va estendre per tots els pisos. Es veia realment difícil el fet de poder realitzar la construcció. Però, el pom de dalt, amb gran destresa i rapidesa, va fer preveure que potser podien arribar a coronar la construcció. Però el castell ja feia estona que estava patint moltíssim i, justament quan l’enxaneta es disposava a fer la primera aleta, la construcció va caure.

La Vella havia sortit arriscant amb el 5 de 9, ja que portava un programa força ampli i esperançador. Tenien confiança en el 5 de 9 que havien carregat en el Concurs i ganes de poder descarregar-lo a la plaça del Blat en la diada de Santa Úrsula. Però, a partir d’aquesta caiguda, es va veure ja clar que la Vella poca cosa més podria oferir, ja que, a partir d’aquí, hauria d’abaixar el llistó, com així va ser i va optar en la repetició pel 3 de 9 f, un castell els components del qual ja estaven força castigats, tant anímicament com físicament. El 3 de 9 no va pujar bé, amb força problemes, fins al punt que, per uns moments, es va dubtar que es pogués assolir; i, justament quan l’enxaneta feia l’aleta, el castell va caure i, a partir d’aquí, es van acabar les il·lusions de la Colla Vella, ja que amb dues caigudes d’aquestes característiques, amb castellers i canalla escarmentats, no va tenir cap més altra solució que optar pel 2 de 8 amb folre en la segona ronda, i pel 4 de 8 en la tercera ronda, construccions que van descarregar sense problemes.

Els de la camisa rosada només tenien ganes que s’acabés la realització dels pilars per tal de poder marxar de la plaça, ja que la diada de Santa Úrsula se’ls havia fet d’allò més pesada.

La Joves no falla
La Colla Joves, després de l’actuació realitzada per Santa Teresa, que no els havia sortit del tot rodona, es presentava a la plaça del Blat amb un programa molt clar. De bon començament, els de la camisa vermella el van seguir. En primer lloc, van realitzar un 3 de 9 amb folre, que van descarregar a la perfecció, sense complicacions i que, molt abans de coronar, ja es preveia que el castell es descarregaria. Això va servir per donar moral als castellers de la Joves per afrontar la segona ronda, el 5 de 9 amb folre, que era el gran objectiu que tenien per aquesta diada, ja que en el passat concurs només l’havien carregat.

La basílica va pujar amb molt bones mides i es va veure ràpidament que tenia moltes possibilitats, no tan sols de carregar-se, sinó també de descarregar-se, ja que es va aconseguir coronar sense gaires complicacions. Quan el pom de dalt ja baixava i els castellers lluitaven de valent per descarregar-lo, el castell va fer llenya. Això, evidentment, va provocar la gran alegria dels del carrer d’en Gassó, per haver aconseguit carregar el 5 de 9 amb folre. A partir d’aquí, la diada ja estava definida. La diada de Santa Úrsula tindria un color i aquest seria el vermell.

Però la Joves va voler, com a mínim, igualar l’actuació que havia realitzat el dia 3 d’octubre a la plaça de braus i que havia servit per donar-los el segon lloc en el Concurs Casteller, i el castell que va escollir va ser el 4 de 9 amb folre, castell que els vermells no havien pogut assolir la setmana passada en la diada castellera de Santa Teresa.

Però diumenge era un dia especial i calia aprofitar-ho. De quatre construccions d’aquestes característiques que havien realitzat durant aquesta temporada, dues les havien descarregat, una altra havia quedat en intent i, una altra, en intent desmuntat.

Amb l’eufòria de la feina mig feta i després de desmuntar un peu, començaren a sonar les gralles. El castell es va realitzar amb solvència, tot i que la sortida del pom de dalt es va haver de treballar una mica.

Com no podia ser de cap altra manera, l’eufòria va ser total. Havien igualat la millor actuació d’aquesta temporada i, el més important, havien passat una altra vegada per davant de la colla rival. I aquesta vegada en una diada tan important com la de Santa Úrsula. Crits d’ànims i de “Joves, Joves!” servien per tancar aquesta actuació, que van cloure les dues colles, com és habitual, amb un pilar de 5 al balcó per part de la Colla Vella i 2 pilars de 5 de la Colla Joves, un també portat al balcó.

Una diada castellera de Santa Úrsula que tanca una temporada un xic irregular per part de les dues agrupacions, però en què la Colla Joves ha sabut fer una bona embranzida en la recta final, mentre que a la Colla Vella li quedaran moltes preguntes damunt la taula per resoldre i, el més important, per saber què s’ha de fer de cara a la propera temporada per obtenir el nivell d’edicions anteriors.

Cal tenir present que els enfrontaments entre les dues colles castelleres vallenques tenen quelcom d’especial, però una de les coses a la qual, tot sovint, no es dóna gaire valor i que val la pena de tenir present és que les dues agrupacions realitzen aquestes grans construccions únicament i exclusivament amb la seva gent, ja que no hi ha cap colla convidada que els pugui ajudar a fer pinya, com passarà d’aquí a molts pocs dies a Vilafranca, Terrassa, etc. Aquesta és una de les coses per les quals els vallencs ens hem de sentir satisfets i orgullosos de les nostres agrupacions.

_____________________________________________________________________________

El primer dia que vaig veure una jornada castellera des de dins de les dependències de l'Ajuntament de Valls va ser tot just des del balcó que hi ha situat al davant de l'espai on tradicionalment aixeca els seus castells la Colla Joves Xiquets de Valls. Va ser de casualitat i per l'única raó que no hi havia cap altre lloc on poder-me ubicar.

L'experiència va ser realment emocionant, sobretot per a mi, que de castells, hi entenc ben poc: difícilment puc valorar cap altra mèrit que no sigui l'esforç, la solidaritat entre els castellers i l'efecte visual d'aquestes construccions impossibles. Amb tot, des d'aquell moment, cada cop que assistia a una jornada castellera vaig prendre el costum de posar-me en aquell lloc: al costat de la Joves.

Suposo que veure'm sempre tan a prop de la Colla Joves Xiquets de Valls, animant el seu treball i emocionant-me com una criatura cada cop de que l'enxaneta feia l'aleta, tan a prop meu, va fer que molta gent acabés creient que aquesta era la “meva” colla (a Valls és difícil d'entendre la neutralitat castellera). Sigui com sigui, també he dir que poques vegades m'he sentit millor tractat que el dia que vaig visitar el local la Colla Joves Xiquets de Valls. Si no digués que em vaig trobar tan a gust com a casa meva, diria una mentida.

Ara la Colla Joves passa per un moment dolç. I així ho demostra, després del concurs casteller de fa poques setmanes, la seva gran actuació aquesta festivitat de Santa Úrsula a la plaça del Blat. Estic molt content que a la Joves les coses els hi vagin tan bé; i no pas per una qüestió de contraposició a l'altra colla vallenca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a qui també desitjo, des de la més absoluta sinceritat, tots els èxits possibles.

Però si ara estic especialment content és, sobretot, perquè considero que la Colla Joves Xiquets de Valls representa perfectament aquells pocs mèrits que jo, des de la meva modesta visió d’espectador, soc capaç de valorar: la bellesa plàstica d'aquell petit mar de camises vermelles, primer formant la pinya i després aixecant el castell, que neix des d’un perfecte ordre on alguns només sabem veure caos. I, és clar, l'admirable solidaritat entre tots els seus components així com la perfecta suma d'esforços, des de la consciència de qui sap que no sempre és fàcil disposar de tots els mitjans necessaris per assolir tot allò que són capaços de fer, que, com podem veure, és moltíssim.

Visiteu el bloc de Jaume Pros