Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) qualifica d’indignant la ratificació de l’acord entre la UE i el Marroc, que permetrà l’entrada lliure a Espanya i Europa de tota mena de fruites i hortalisses d’aquest país nord-africà, menys de cítrics, tomàquets, alls, carabassons, cogombres i maduixes, que continuaran tenint aranzels. Però aquest acord, que podria ser considerat des de l’Europa Mediterrània (principals productors europeus de fruites i hortalisses) com a solidari i políticament correcte, resultarà ser la sentència de mort del sector.

El més trist de tot plegat és que el botxí és de casa. Després de revisar detingudament l’acord, JARC ha detectat que, a canvi de mantenir els aranzels dels cítrics, els alls, tomàquets, cogombres, carbassons i maduixes, se’n podrà augmentar la producció i, consegüentment, la importació. A més a més, les últimes filtracions de l’acord preveuen una reducció dels aranzels al voltant del 30%, amb la qual cosa el preu d’entrada de les taronges serà de 0,264 €/kg, el 50% menys del valor del cítric català calculat al voltant dels 0,514 €/kg el cost de producció, recol·lecció i condicionament, i de 0,484 €/kg de clementines cap als 0,747 €/Kg. Mentre que des del nord d’Europa exportaran cereals, llet i carn a dojo cap aquest país àrab, l’agricultura europea de la conca mediterrània —i, entre aquesta, la citricultura catalana— veurà disminuir progressivament la seva quota de mercat al no poder competir ni en condicions laborals ni salarials (el salari mínim agrari se situa en 55,12 dirhams/dia, és a dir, 5 €/dia) i molt menys quan aquí hem de complir amb unes normatives productives estrictes en matèria de condicionalitat, de salut pública, amb fortes restriccions fitosanitàries… i tantes altres normes específiques tant d’Europa com d’aquells països de destí, normes no exigides als productes marroquins i que ara gaudiran de lliure circulació en mercats.

L’origen de tot plegat és el projecte marroquí ‘Plan Marruecos Verde’, impulsat i finançat amb més de 70 milions d’euros per la UE, per donar impuls a l’agricultura de baix rendiment d’aquest país mitjançant la implantació de regadiu i ajuts directes de 1.070 €/ha —12.000 dirhams, una petita gran fortuna pel nivell de vida del país, més explícitament, si els catalans rebéssim aquest mateix ajut/ha, l’import equivaldria en més 10.000 €/ha—, que preveu pel 2020 el doble de la producció actual en cítrics, fruites i hortalisses.

Tot i voler creure en la benevolència dels parlamentaris europeus, que, ignorants de la realitat del país, veien aquest acord com a solució a la immigració massiva dels ciutadans àrabs cap a Europa, aquest pacte entre Brussel·les i Rabat no beneficiarà el petit productor marroquí, espectador pacífic de polítiques especulatives com l’actualment difós acord amb un fons d’inversió sobirà d’Abu Dhabi (un dels països més rics del món), que es farà càrrec de cultivar 700.000 hectàrees de cítrics, hortalisses i oliveres en terra marroquina, i acapararà així el nostre fons europeu destinat al país magrebí.

Quan falta l’aprovació definitiva del Parlament Europeu aquest 2011, des de JARC “exigim una revisió a fons d’aquest acord: reciprocitat productiva i manteniment dels aranzels mínimament a preu de producció europeu. Si finalment s’aprova sense variacions, estarem davant l’inici de la pèrdua total de sobirania alimentària i la mort del nostre sector agrari en mans dels propis dirigents”.