El Catecisme de l’Església catòlica té un últim capítol que ens ocuparà les properes tres setmanes i que se centra en la llei i la gràcia.

Tots tenim la percepció que les lleis són necessàries i, si són bones, ajuden a aconseguir el bé comú i per tant la felicitat; i alhora també som conscients que hi ha el perill que la vida estigui encotillada per un excés de prescripcions quan s’intenta regular-ho tot. No és estrany, doncs, que davant les lleis de qualsevol tipus, i especialment les lleis morals, hi hagi gent que desconfiï. Les lleis són ordenacions racionals guiades per la recta raó que cerquen ajudar l’home a trobar el que és bo. I encara més la llei moral, que és obra de la Saviesa divina i que a través de les seves prescripcions ens porta cap a la felicitat promesa.

M’agrada comparar la llei moral amb els prospectes que acompanyen els medicaments o els manuals d’instruccions dels aparells electrònics. Quan adquirim aquests productes ens cal llegir acuradament què diu el qui els ha fabricat i per tant sap perfectament com són, com funcionen i com cal utilitzar-los. La llei moral no és una imposició extrínseca a nosaltres sinó les «instruccions» d’aquell que ens ha creat i que vol el millor per a nosaltres. Si seria una gran imprudència prendre un medicament sense atendre les indicacions necessàries sobre la dosi i els moments de prendre-la o les contraindicacions, encara és més imprudent rebutjar la llei moral perquè no l’he feta jo. Ressona en aquesta manera d’actuar el relat del Gènesi quan ens diu que Adam desobeeix Déu perquè vol ser com ell, «coneixedor del bé i del mal», és a dir, apropiant-se la capacitat de decidir què és el bo i què és el dolent.

Està clar que hi ha hagut una revelació successiva de la llei moral i dels seus continguts. Així trobem una llei moral natural que permet a tothom, no sense dificultats, discernir el bé i el mal en el propi cor i usant la raó. A més la llei antiga —la de l’Antic Testament— expressa moltes realitats morals que són així reafirmades i que es resumeixen en els deu manaments. Però aquesta llei no és més que una preparació per a la llei nova també anomenada evangèlica, proclamada per Crist i que és plenitud de la natural i de la revelada. Es resumeix en el manament d’estimar Déu i els altres i de fer-ho tal com Crist ens ha estimat. És la llei de la llibertat que es fa possible per l’Esperit Sant. Com diu sant Tomàs, la llei nova és principalment la gràcia de l’Esperit Sant que és donada als creients en Crist.

Tenim, doncs, força ajudes en el nostre camí cap al bé i la felicitat. Ens cal fer-ne un bon ús, com aquell que sap que només amb l’autonomia personal és impossible reeixir en el camí del bé.