La solució passa per una bona gestió forestal, gestió que no té l’etern futur parc natural Muntanyes de Prades, tan futur que potser quan ho sigui, sigui en un temps tan llunyà com ho és ara per ara la ciència ficció. De vegades no cal aquesta figura de protecció perquè es gestioni correctament tot un bosc, tota una serralada. Aquest és el cas de la serra del Montmell, que també hauria de ser parc natural algun dia, però que, a hores d’ara, sense ser-ho, se sap gestionar el seu territori. Han passat quinze anys des que es va iniciar la gestió forestal de forma experimental per evitar incendis forestals, quinze anys sense incendis, tret d’un provocat i que va cremar poques hectàrees. Des de llavors s’han refet i fet camins i tallafocs i un petit exèrcit de cabres té cura que tot estigui ben net d’herbes, camins, carreteres i tallafocs, que tot estigui net de combustible per evitar flames indesitjades. S’han recuperat camps de cultiu per trencar les masses forestals i s’han instal·lat una dotzena de punts d’aigua per camions i helicòpters. D’altra banda a la zona hi ha projectada una planta de biomassa per eliminar les restes forestals en una caldera i aprofitar de la seva combustió. Amb aquesta gestió controlada per enginyers forestals del Departament de Medi Ambient, la serra del Montmell és l’exemple del que hauria de ser en d’altres serres, la prevenció ben feta que no es fa pas en d’altres boscos propers o no al Montmell. Si es té interès i ganes, ens podem estalviar diners i boscos.