Les arques de la Generalitat estan més buides del que pensem. La situació és molt més complexa del que imaginem, tot i que el president Artur Mas es dediqui a enviar missatges de tranquil·litat. No és la primera vegada que el cap de l’executiu comenta, en petit comitè, que els comptes de la Generalitat són veritablement problemàtics.

Malauradament, el ball de xifres protagonitzat pel tripartit i per CiU no contribueix a l’assossec. Tot al contrari.

Els convergents insisteixen a fustigar-nos i conduir-nos a la depressió a l’incidir en la tecla de la fallida. Desconec la magnitud del forat econòmic ni sé si els números estan manipulats a l’alça o a la baixa. El discurs de la por i del dubte no afavoreix el clima d’estabilitat. No és positiu ni recomanable.

Davant d’aquesta incertesa generalitzada, el president Mas hauria d’adreçar-se al país per esclarir la veritable situació de les finances, ja que els ciutadans no les podem comprovar, malgrat que desconfiï que estiguin manipulades amb objectius electoralistes.

Cada dia que passa la desconfiança augmenta i les declaracions d’alguns polítics no fan res més que reforçar-la.

Artur Mas ha dedicat part de 100 dies de gràcia a verificar els comptes de la Generalitat, els quals obliguen a retallar ajudes socials que no són gens populars.

Els ciutadans tenen el deure de conèixer la situació real de les finances del seu país i els governants (responsables) estan obligats a dir la veritat. Demanem responsabilitat i sentit d’estat a l’executiu encapçalat per Artur Mas. No volem que ens amagui la veritat ni que ens allunyi del problema. El poble, deprimit i escurat, està preparat pel pitjor i sap que, al cap i a la fi, acaba (sempre) pagant la factura que provoquen la irresponsabilitat i la desídia polítiques.

La millor solució és parlar clar i no posar floritures innecessàries en un discurs farcit de males notícies. No m’espanta que desapareguin uns quants organismes autònoms i m’agradaria que els funcionaris fossin més professionals i responsables.

Mas deu tenir clar que els qui ens han portat a aquesta situació de crisi tenen el seu futur assegurat i que, en política, la culpa sol morir soltera. Així, doncs, hem de començar a cercar les mesures escaients per conquerir la confiança dels catalans i, entre tots, treure el país del pou en què està submergit. No volem falses promeses ni volem que l’actual govern protagonitzi estratègies que no fan res més que provocar tensió política i desil·lusió popular.

Mas ens deu una explicació abans de les eleccions del 22 de maig, evitant així ampliar el trauma ciutadà. Artur Mas és el president de tots els catalans i no pot, a costa de la situació econòmica, treure rèdits electorals. Espero que tingui clar que el Govern del país no està en precampanya i que s’ha de mantenir al marge del circ electoralista.

Els catalans som conscients que cal estrènyer el cinturó i estem disposats a col·laborar amb la política d’austeritat del Govern, que tothom s’hi impliqui. I tothom vol dir, exactament, tothom. Polítics i governants, inclosos.

De totes maneres, cal tenir en compte que les retallades pressupostàries han de venir acompanyades d’una explicació coherent. La crisi econòmica no pot ser l’excusa per “fragilitzar” encara més l’estat de benestar.

Els catalans van confiar en Mas per treure’ls del pou i no per potenciar el seu estat depressiu.

Per “ordenar la casa”, necessitem un govern ordenat i coherent, però, sobretot, que sàpiga transmetre el missatge amb responsabilitat i sentit d’estat.