Publicat: desembre 23, 2011
L’exalcalde de Querol, Miguel Uroz, va votar en contra de la darrera aprovació inicial del POUM del municipi, un tema que porta massa temps sense aprovar-se per diversos motius. És com aquell títol de la pel·lícula La història interminable.
Davant la informació apareguda en aquest mateix mitjà sobre l’aprovació inicial del POUM i que Miguel Uroz fou l’únic que va votar-hi en contra, ell mateix ha volgut aclarir i explicar els motius que el van portar a votar el que va votar.
Segons Miguel Uroz, “no es pot fer a Mas Bermell cinc urbanitzacions, sinó només una i sempre el sector A junt amb el sector B”. Un altre motiu del vot contrari és “perquè la Figuera dels Ranxos de Bonany està dins de la urbanització i hi pertany, com un parcel·lista més, i el propietari ho ha pagat tot com un altre parcel·lista i se l’ha de tractar com tothom”. “Quant a l’Arboçar, l’Ajuntament ha de defensar els interessos de tots els parcel·listes i, si després Urbanisme rebutja la proposta, que no sigui per culpa de l’Ajuntament”. A més, va afegir: “En resum, es vol desqualificar els terrenys urbanitzables a rústics de molts propietaris, mentre que l’alcalde aprova qualificar terrenys rústics a urbanitzables de membres de la seva família. Com es pot entendre aquesta maniobra?, és la pregunta que em faig”.
Per a Uroz, “nosaltres no vam qualificar ni un m2 de sòl rústic a urbanitzable en el POUM, perquè tots els projectes que es presentaven a urbanisme eren ja terrenys urbanitzables i encara diré més, van desqualificar unes 1.800 ha de les 2.500 que eren urbanitzables”.
En el tema del POUM, Miguel Uroz vol deixar clar que “és mentida dir que el 2003 l’alcalde Albert Carreño va treure competències dels seus regidores de CiU i que les va passar als regidors del PSC, i el que ho afirmi o ho insinuï, no diu la veritat. El d’Albert Carreño, 16 anys d’alcalde, sempre va ser un ajuntament de consens, però en aquesta ocasió van ser ells els que no el van voler. Al ser un ajuntament de consens, l’alcalde va repartir els càrrecs i ells foren els que hi van renunciar. Ningú no els va treure res, foren ells qui hi van renunciar”.
Per acabar aquest tema del POUM, Miguel Uroz recordava: “Jo mateix vaig demanar a Urbanisme i Habitatge que fessin per escrit dues coses: la primera, com que a Querol no hi havia tanta feina ni demanda per fer pisos de protecció oficial i aquests quedarien buits, que no el fessin; la segona, vaig demanar a Urbanisme que el 10% de l’aprofitament mitjà de les urbanitzacions, l’Ajuntament el pogués invertir en obres de la mateixa urbanització. Sembla que la llei d’ara ja pot permetre el que jo vaig demanar temps abans, la llei s’ha canviat perquè és el just tal com jo creia aleshores”.