S’han acomplert 12 anys, que el batlle Jordi Castells, amb convidats mediàtics i parlaments engrescadors, va encapçalar una lluïda inauguració de l’Emissora Pública i Municipal ONA VALLS.

La brillant estrena es va produir al bell mig de la campanya electoral per les Eleccions Municipals del 1999 – que per cert van esser molt reeixides per al partit amfitrió. Res a dir però. Una iniciativa tan desitjada com necessària i feta amb oportunitat. Es van crear il·lusió i bones expectatives… I ens ho vam creure!
Des del mateix capvespre de la inauguració, he estat durant deu anys, amb un o dos espais setmanals, crec que un fidel col·laborador de la nostra Emissora, vivint des de dins, molt de prop i amb creixent desconcert, la seva lamentable decadència.

Hem vist passar directors/es eficients i també de poc motivats. Redactors/es i locutors/es de qualitat, professionalitat i empenta. Col·laboradors/es engrescats i creatius (alguns un xic passats de voltes, tot sigui dit). Però el denominador comú és que han anat marxant desencisats i desmotivats per la culpable deixadesa i desinformació dels diferents equips de govern (els mateixos que ara, quan el problema se’ls ha sortit de mare, amb circumloquis vergonyants, s’estan traient les puces de sobre i diluint responsabilitats).

Al cap d un any i mig de la inauguració, ja es veia que la situació de l’Emissora s emmetzinava cada dia més.

Greus problemes de manteniment preventiu i actiu de les instal·lacions i equips tècnics, pèssimes condicions de treball per als professionals, col·laboradors i convidats, manca sistemàtica dels més elementals medis i materials per portar a terme una tasca, encara que només fos raonablement digna d’una Emissora Pública i Municipal. Un progressiu descontrol i un degradant ambient de treball s’havien ja instal·lat en el dia a dia.

Es feia evident que el problema no podia ser de la Caixa Municipal. En aquells temps, amb aquestes arques que semblaven “la bota de St. Ferriol”, s estaven ornint sense gasiveria, les comissions i comissionats de les polèmiques Decennals 2001. Llavors encara, amb poca despesa econòmica, reconduint la gestió, el control i un decidit i sincer recolzament humà, es podia redreçar una situació, que no acceptàvem com irreversible.

Es va intentar, aconsellats de forma personal i discreta per companys del CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL ( ONA VALLS pertany a aquest Consorci) presentar davant del responsables de les àrees municipals implicades, algunes alternatives i pressupostos que crèiem assumibles, per tal de sortir d aquell desordre. L’opacitat burocràtica i la destresa jesuítica d anar-hi donant llargues, marejant la perdiu, van ser sempre les respostes a les nostres inquietuds i reivindicacions.

Vam visitar també emissores Públiques i Municipals, consorciades com la nostra, a COM-RADIO. Va ser realment frustrant veure com en ciutats equivalents o pobles més petits, quasi tots els governs municipals, de diferents colors, impulsaven i promocionaven il·lusionats i amb decisió la seva Emissora Local.

Es podia arribar a acceptar i comprendre fins i tot, un lleuger descontrol per causes puntuals, com podia ser un canvi en el govern municipal i per tant de responsables d àrea. Però una descura continuada de deu anys, on hi han intervingut diferents partits polítics, amb els corresponents caps d àrea i càrrecs de confiança, era inexplicable, a menys que uns i altres, sense distinció, no ens volguessin o poguessin dir la veritat.

En el seu moment, l’Emissora es va saber vendre bé. Però ben aviat, més que una solució se’ls havia convertit en un problema enverinat. Un cop més a Valls, una Emissora Pública i Municipal havia nascut amb el defecte congènit d’inoportuna i molesta per algun “lobby” amb interessos al sector. Per tant s’havia de deixar afeblir poc a poc i que s’anés extingint ella soleta. Això sí, amb poca erosió electoral i sense massa soroll mediàtic. És a dir subtilment i movent amb sigil els fils entre bastidors.

Ara, no es podia actuar com es va fer en l’any 1987 amb el sinistre assetjament a Ràdio Capital de l’Alt Camp. No era prudent ni políticament oportú fer venir al Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al front d’un escamot de Mossos d Esquadra per tancar i precintar l’Emissora RCA i portar un Alcalde honest, que va lluitar amb coherència i fermesa, als Jutjats i a un indigne arrest domiciliari.

Tampoc ara es podia pressionar – com va reconèixer el llavors Cap dels Serveis de Radiodifusió de Catalunya – al mateix President de la Generalitat, que no va poder mantenir la paraula verbal donada, de no tancar RCA si es feien unes correccions tècniques, que ja s’havien portat a terme.

Si aquest tràngol del tancament de RCA us sembla delirant us recomano llegir el llibre “PAU NUET, RECORDS I VIVÈNCIES “ de Jordi Gavaldà Batalla (editor). En el Capítol 11, paràgraf 12, l’autor explica amb claredat tot aquest al·lucinant episodi, indicatiu i premonitori, que va viure i patir en primera persona.

A quins interessos mediàtics, polítics o econòmics molesten fins aquest punt, les Emissores Públiques i Municipals de Valls ?

Tan determinants són les seves influències, que els seus llargs i sinuosos tentacles, encara avui poden pressionar i condicionar, la gestió i el desenvolupament d’un Patrimoni de la Ciutat ?

Voldria creure que, abans no sigui massa tard, se’ns expliqui sense disfresses ni embuts -encara que només sigui per alleugerir alguna possible mala consciència- , tota la veritat d aquest infaust assumpte.
Potser és improbable, però seria un valent primer pas endavant.